A MEQUINENSA ES PARLA CATALÀ

L’ajuntament de Mequinensa va aprovar en el ple extraordinari de la setmana passada una moció en la qual ratifica que la població parla català i no la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), que ja és oficial a la comunitat veïna des de dilluns passat. Hi van votar a favor sis dels set edils del PSOE (un no va poder assistir a la sessió), un dels tres regidors del PAR, els altres dos es van abstindre, mentre que l’únic representant del PP hi va votar en contra. L’exalcalde del PAR Jaime Borbón es va abstindre. S’ha de recordar que les Corts d’Aragó van aprovar el 9 de maig passat la nova llei de Llengües, que denomina lapao l’idioma de la Franja, amb el suport de PP i PAR, al govern, i suprimeix la denominació de català. Des d’aleshores s’han succeït nombroses actuacions en contra d’aquesta decisió, la principal la que va reunir 28 alcaldes a Mequinensa el passat dia 1 per firmar un manifest que reclama la derogació de l’esmentada llei i exigeix garanties per a l’ensenyament del català en aquesta zona aragonesa.Tot i que el PAR va donar suport a la llei a les Corts,un dels seus regidors a Mequinensa, Manuel Molina, va trencar la disciplina de partit i va votar a favor de la moció socialista. Segons l’alcaldessa, Magda Gòdia, dies abans es va consultar les més de vint entitats culturals, socials i esportives de la població “sobre la denominació de la llengua que parlaven i la immensa majoria va assegurar que és català i no mequinensà, ja que tots els pobles tenen les seues especificitats locals”, va remarcar. Després de conèixer el sentiment de la ciutadania, van decidir “convocar el ple per ratificar i deixar constància davant del Govern d’Aragó que a Mequinensa parlem català”.
Altres consistoris signants del manifest de Mequinensa, com Alcampell, ja han pres acords similars i molts d’altres preveuen fer-ho ben aviat, tal com van assegurar després de la rúbrica d’aquest.

Trameten el manifest dels alcaldes al Govern aragonès
La comissió d’alcaldes que representa tots els signants del segon manifest de Mequinensa a favor del català a la Franja de Ponent van enviar el text a a la Diputació General d’Aragó aquest divendres. Així, doncs, el Govern aragonès ja disposa del text per analitzar les queixes dels consistoris que rebutgen de ple la denominació de lapao i que estan disposats a recórrer a la justícia per aconseguir-ne la derogació. Els alcaldes incideixen que el lapao no existeix, no té gramàtica ni base científica i reclamen garanties perquè l’ensenyament del català tingui continuïtat a la zona. Professors del col·legi Miquel Servet de Fraga continuaran ensenyant llengua catalana després de constatar que el Govern d’Aragó no ha donat instruccions sobre com afectarà l’oficialitat del lapao a l’ensenyament.
publicat pel diari "Segre" edicio paper. Diumenge 30 de juny de 2013

L'Aragó: les aventures i desventures d'una llei

Ramon Sistac, UdL i IEC

Qui segueix, des de Barcelona o Lleida, la ruta de la Vall d’Aran per la ribera de la Noguera Ribagorçana (carretera N230, coincident amb l’Eix Occidental de Catalunya) es troba, tot passat Alfarràs, una autèntica barrera de muntanyes que ve a coincidir, pam més pam menys, amb el límit entre el Segrià i la Llitera, la província de Lleida i la d’Osca, la comunitat autònoma de Catalunya i la de l’Aragó. Es tracta, ni més ni menys, que dels primers plegaments pirinencs o, dit d’una manera més tècnica, de la zona de fricció entre la depressió de l’Ebre i les serralades exteriors del Prepirineu. Comença ací, doncs, allò que coneixem genèricament com la Muntanya (“Montanya”, amb o i sense article, en dialecte nord-occidental); ben bé, doncs, el món pirinenc. A partir d’aquest paisatge, qui no estiga avesat a la geografia es durà la impressió que hi ha una autèntica frontera natural entre Catalunya i l’Aragó, o entre el Principat i la Franja. Res més lluny de la realitat. La frontera pròpiament (és a dir: la frontera política i administrativa) s’estén de nord a sud, però les serralades van d’est a oest. No hi ha cap més frontera física, doncs, que un riu no gaire cabalós (perquè pateix sobreexplotació) i, això sí, uns embassaments descomunals, aprofitats per al reg i per a la producció elèctrica, construïts durant el franquisme.

Si, pel contrari, ens desplacem cap a Saragossa, entre Lleida i Fraga (localitats situades a tan sols 25 km de distància entre elles) no trobem pas cap mena d’indicador geogràfic fronterer reconeixedor, i la línia imaginària de creuetes i punts només serveix per a orientar determinats empresaris sobre en quin costat han d’ubicar les seues respectives empreses, en funció dels canvis legislatius i la permissivitat de les dues comunitats autònomes (llegiu-hi legislació laboral, mediambiental, horaris, tolerància en el cas de la prostitució...). Cap mena de No Man’s Land: el paisatge és el mateix, l’economia similar i la influència de l’àrea econòmica, comercial, lingüística i cultural de Lleida és igual pertot. No hi ha més fronteres, doncs, que les mentals.
La Franja no és, doncs, un territori evident. No apareix als mapes físics i tampoc no es percep sobre el paisatge. Tampoc no la trobem reflectida com a tal als mapes polítics. De fet no solament no forma una unitat, sinó que es troba dividida entre tres províncies (Osca, Saragossa i Terol) i sis comarques administratives (tot traduint directament la nomenclatura oficial aragonesa al català: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Matarranya i Baix Aragó-Alcanyís); aquestes, a més, no coincideixen pas amb els límits lingüístics i fins i tot algunes tenen la capital fora de l’àrea catalanòfona (Graus, Binèfar, Casp i Alcanyís). De fet, les úniques capitals catalanoparlants són Fraga (que té, però, part de la comarca de llengua castellana) i Vall-de-roures (en aquest cas, l’única íntegrament catalanoparlant). Encara hi hauríem d’afegir el cas del Pont de Suert, a la província de Lleida, però capital efectiva de bona part de la Ribagorça. Noteu que en la divisió administrativa actual Benavarri i Tamarit de Llitera han perdut la seua condició de capitals en benefici, respectivament, de Graus (la Ribagorça) i Binèfar (la Llitera).
Així, doncs, la Franja no és cap territori vertebrat. De fet, podríem dir que la Franja no és res més que la construcció intel·lectual en què agrupem les poblacions de llengua catalana i administració aragonesa, si bé és cert que en els darrers anys aqueixa construcció intel·lectual ha anat prenent algun cos en l’imaginari col·lectiu autòcton. Segurament això es deu a l’evidència del fet lingüístic i, en menor grau, cultural i econòmic. Malgrat l’absència de carreteres, de centres d’irradiació culturals i econòmics endògens o de xarxes de comunicació i relació compartides, es podria interpretar (i crec certament que així ho comença a interpretar força gent) que els ciutadans aragonesos catalanoparlants són gairebé els únics de la península Ibèrica sense cap dret lingüístic formalment reconegut. I açò és cert amb algunes matisacions, és clar; concretament tres. La primera, és que hi ha “altres” comunitats ibèriques –totes força distants, però– amb realitats d’estatus lingüístic semblants (lleonesos, localitats de llengua galaicoportuguesa externes a Galícia i Portugal, el cas del Carxe...). La segona, és que la interacció amb Catalunya hi és constant, i això té efectes. Per posar un exemple de la vida quotidiana, el malalt es veu sovint forçat a parlar castellà amb el metge d’assistència primària (i això es pot arribar a viure com un autèntic drama per part de la gent gran!), però pot ser atès es català si és derivat a Lleida, ciutat que, almenys de Mequinensa cap al nord, exerceix com ja hem apuntat de pol d’atracció principal sobre la Franja i encara més enllà... Una part dels serveis públics (i bona cosa dels privats) són rebuts, doncs, en català i des de Catalunya, encara que en proporcions força variables en funció de la situació geogràfica de la població i de la personal de cada ciutadà. I la tercera, és que al desembre de l’any 2009 es va aprovar, per part de les Corts d’Aragó, la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón (http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/BOAE/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCR=3&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20091230). Aquesta llei, en el seu article segon (Las lenguas propias de Aragón) establia el següent:
1. El castellano es la lengua oficial en Aragón. Todos los aragoneses tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
3. En calidad de tales, gozarán de protección y se garantizarán y favorecerán su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso en las zonas de utilización histórica predominante de las mismas, especialmente en relación con las Administraciones Públicas.
Evidentment, això és a molta distància d’un reconeixement real de l’oficialitat de la llengua catalana en la línia del que estableix la Constitució espanyola en el seu article 3, apartat primer, on diu que «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla» i, a l’apartat segon, que «Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos». Sembla simplement inspirat en l’apartat tercer del mateix article, on diu que «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». L’argumentari esgrimit aleshores pels promotors de la llei (el PSOE) fou que l’oficialitat no estava inclosa en l’estatut d’autonomia que, segons la reforma de 2007, tan sols diu al respecte, en el seu article 7 (Lenguas y modalidades lingüísticas propias), que
1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.
2. Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
Aqueixa llei, doncs, coneguda popularment com la “Llei de llengües”, va provocar el desencís dels sectors més favorables al català i l’aragonès, pel fet de limitar-se a un més que tímid reconeixement dels drets lingüístics, i la indignació de la dreta (soci de govern del PSOE –el PAR– inclòs), totalment reticent a la més mínima explicitació, ni tan sols nominal, de l’existència del català en territori aragonès. De fet, no cal ser gaire sagaç per a intuir que tots els conflictes entre l’Aragó i Catalunya sobre les obres d’art implicades en el canvi de diòcesis dels anys noranta (pas de parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó), i altres saragates identitàries semblants, van ser atiats per la dreta aragonesa com a cortina de fum sobre el tema lingüístic. Tot i això, o precisament per això, la llei trencava de manera important una dinàmica històrica, amb la consagració definitiva del català com a llengua de l’Aragó i de l’aragonès categoritzat com a llengua i no pas com a conjunt dispers de parlars, i la possibilitat d’iniciar, encara que de manera tímida, accions de política lingüística favorables al català.
Amb l’adveniment del nou govern de dretes, ara de coalició PP-PAR, les coses semblen anar en la direcció contrària. Gairebé tres anys després de l’aprovació de la llei, aquesta continua sense desplegar-se, i per part del govern no hi ha hagut res més que mostres ben explicites d’hostilitat, sens dubte lligades a la política general desplegada pel Partit Popular a nivell espanyol. La concreció de tot plegat és la redacció d’un avantprojecte de llei que haurà de substituir l’anterior, i que a hores d’ara (finals d’octubre de 2012) espera la seua tramitació a les Corts d’Aragó. Aquesta nova redacció (http://www.lafranja.net/?page_id=9530), ara no ja de las lenguas propias sinó de lenguas y modalidades lingüísticas propias, deixa ben clar (és una ironia) de quines llengües està parlant en el seu article 5 (Zonas de utilización de las lenguas y modalidades lingüísticas propias):
Además del castellano, lengua utilizada en toda la Comunidad Autónoma, a los efectos de esta Ley existen en Aragón:
a) Una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas.
b) Una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas.
La delimitació entre una zona i una altra no ha de ser pas gaire difícil (article 6, Declaración de las zonas de utilización de las lenguas y modalidades lingüísticas propias): “El Gobierno de Aragón, oídos los ayuntamientos afectados, declarará las zonas y municipios a que se refiere el artículo 5.”. I, sobre la validesa dels drets lingüístics individuals i col·lectius, pertot arreu apareix la paraula “voluntari” o “voluntària” en sentit, és clar, unidireccional (el català –o com es diga– és voluntari, el castellà obligatori), sense que en cap moment s’hi esmente quins procediments permetran l’exercici de la “voluntarietat”.
Davant d’aquesta perspectiva, la indignació primera ha deixat lloc a una profunda desesperança. Els sectors implicats en la defensa i promoció de la llengua veuen com la involució torna a portar l’Aragó a una situació més pròpia de finals del franquisme i de la transició que no pas de l’estat de dret propi d’una democràcia occidental. A més, la perspectiva d’una possible independència de Catalunya contribueix encara més a crear una situació d’incertesa davant el futur, amb el temor d’un increment de l’anticatalanisme acrític típicament i tòpicament aragonès. Malgrat tot, la indignació (i el sentit del ridícul aliè davant les noves tàctiques usades per amagar el nom de la llengua) s’estén entre col·lectius cada vegada més nombrosos que, fins fa ben poc, encara creien que havíem entrat en una època de redreçament i d’impuls d’una llengua que, malgrat totes les dificultats, continua essent la llengua del carrer...

publicat per cercle21.cat

DEL CATALA A LA LAPAU

Fa uns dies que vaig usar per primer cop la Lapao. De fet, la vaig trobar força fàcil. Insensats tots aquells qui ens pensàvem que, saltant la frontera i entrant a la Franja, també es parlava en català. Il·lusos de nosaltres... ¡Incultes i irresponsables els polítics de Saragossa que, quan els ha interessat, han obert una ferida on no calia anant en contra de la voluntat d’una comunitat lingüística que parla i s’expressa en català! La riquesa lingüística del català de la Franja és evident; tan sols assistint a la Pastorada de la festa major de Sant Medardo de Benavarri un se’n pot fer una idea: la Lapao és, a ulls dels satírics Amo i Pastor –protagonistes i recitadors dels versos de la Pastorada–, un artifici lingüístic per amagar i destruir la realitat cultural de la Ribagorça. Ras i curt.
DE FET, L’OPUSCLE que la comissió de festes repartia, publicant els versos d’aquest any, començava amb una introducció apuntant “algunes característiques del català parlat a la Ribagorça, i en aquest cas concret a Benavarri”. L’executiu autonòmic de Luisa Fernanda Rudi ha protagonitzat un dels episodis de deixadesa política més notoris dels últims anys, rebatejant el català oriental (Lapao) i l’aragonès (Lapapyp) prescindint del llegat cultural propi de cada zona del seu territori. Fins i tot, els populars de la Franja van quedar retratats havent de fer seguidisme d’una acció política que, de facto, els deixa amb elcul a l’aire davant dels seus electors.
POSAR FI A LA LLEI DE LLENGÜES del 2009 –que ja no considerava el català llengua oficial, però sí “llengua pròpia, original i històrica”– és un pas gairebé definitiu per aconseguir que la Franja normalitzi la seva quotidianitat en castellà. La llengua és un dels eixos bàsics per a la vertebració d’una comunitat nacional i, perbtant, canviar el nom d’aquesta significa molt més del que molts es poden pensar: a llarg termini vol dir posar fi a un imaginari simbòlic compartit, trencar els llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial. De fet, és una evidència que per a la majoria de pobles de la Ribagorça la seva ciutat de referència és Lleida, i molts dels joves han acabat treballant al Principat. Fins i tot, els mitjans de comunicació catalans són, per a moltes llars, els que acaben construint l’agenda diària.
LA DESPROTECCIÓ DEL CATALÀ a la Ribagorça,a més a més, es suma a un altre fenomen social rellevant i, sobretot, preocupant: la despoblació. Roda món i torna al born per la festa major, però durant l’any (sobretot a l’hivern) la població resident està cada vegada més envellida i, a mitjà termini, això es pot convertir en una altra amenaça per a la preservació de la identitat local més pròpia del lloc. Amb la modificació de la llei de llengües, presentada el 2012 pel PP, s’obre la porta a una uniformització cultural, en castellà, que pot impedir a les noves generacions viure el dia a dia amb la llengua dels seus avis. L’Espanya més centralista, la d’herència més jacobina, ha estat incapaç d’entendre que el seu projecte d’estat ha de ser compatible amb realitats territorials divergents. La seva manera d’entendre la nació no preveu la diferència, més enllà d’un folklore propi del franquisme sociològic i el blanc i negre del No-Do. I, amb una Catalunya que va en direcció contrària, els executius conservadors dels seus territoris veïns s’afanyen a alçar murs contra qualsevol intent d’articular un discurs sòlid en defensa de la pluralitat de l’Estat; a la Franja, igual que al País Valencià o a les illes Balears, acaben rebent els danys collaterals de l’enfrontament entre els executius de Barcelona i Madrid.
PUBLICAT PEL DIARI "EL PUNT AVUI" EDICIO PAPER, DIMARTS 24 DE JUNY 2013

ESCOLTES CATALANS: LA IMPORTÀNCIA D'EDUCAR EN VALORS SOCIALS

 Més enllà de les famílies i l’escola, hi ha entitats que tenen l’objectiu de transmetre als infants valors socials. Aquest és el cas de l’associació Escoltes Catalans. “El propòsit és ensenyar-los valors per transmetre idees, actituds i aptituds”, explica la responsable associativa de l’entitat, Elena González. L’escoltisme va aparèixer a Catalunya el 1927, però no va ser fins a la mort de Franco que es van crear més formacions. “A Catalunya actualment hi ha tres associacions d’escoltes. Fa cinc anys que ens trobem en un procés d’unió”, detalla González. Així doncs, amb la intenció d’acostar posicions, aquest any es farà el Tropicat, la primera trobada de pioners (joves de 15 a 17 anys) de les tres entitats, que aplegarà un total de 2.000 joves. “A més, formem part del Fòrum Mundial, en què hi ha representats 145 països. Aquest any se celebra ’Assemblea Europea i hi anirem les tres entitats com a representants del moviment escolta català”, assegura González. Però, fins que no es completi aquesta integració, el moviment laic Escoltes Catalans segueix els seus paràmetres de treball. “Som 4.000 membres que ens dividim per vegueries. En total hi ha 40 agrupaments”, comenta González. “Som presents sobretot al Barcelonès, al Baix Vallès i al Maresme.” A Lleida tenen tres agrupaments més i al Camp de Tarragona i el Penedès, dos. “Al novembre convoquem una assemblea anual en què participen els 500 caps i es decideixen les línies de treball a seguir. És l’òrgan de decisió més gran. També es fan fòrums associatius, un cop cada tres mesos, en què es convoca un representant de cada agrupament per fer seguiment i valoració. Finalment, les vegueries es reuneixen un cop al mes.” Pel que fa als infants i joves de l’entitat, es troben dividits en grups: els follets –de 6 a 8 anys–, els llops –de 9 a 11 anys–, els raiers –de 12 a 14 anys– i els pioners, joves d’entre 15 i 17 anys. “Els caps són els que s’encarreguen d’analitzar el grup i, en funció dels resultats, estableixen uns objectius trimestrals que s’han de complir. Cada dissabte, al cau, es treballa mitjançant jocs i dinàmiques de reflexió”, sentencia González. El moviment també organitza cinc dies de campaments per Setmana Santa i entre cinc i deu dies més a l’estiu. A més, un cop l’any, “hi ha una trobada de tots els membres que pertanyen a un dels grups. Per exemple, l’any passat, en la trobada de folletaires es van congregar 3.000 infants. Però l’escoltisme no només vol educar nens, sinó que també vol penetrar en el teixit social. “Per això vam crear la Fundació Escolta Josep Carol, perquè sempre hem volgut ser actius en els espais que ens pertoquen”, comenta González. La Fundació Escolta Josep Carol forma part de la Taula del Tercer Sector. “És un espai per aprendre i transmetre el nostre missatge. Tenim una forma de vida, unes idees i una manera de fer que volem que es coneguin. En el context actual, és el moment de treballar la cohesió social. Hem de treballar en comunitat per fer evolucionar la comunitat mateixa”, declara.

. ■
PUBLICAT PEL DIARI "EL PUNT AVUI, EDICIÓ PAPER, DILLUNS DIA 23 DE JUNY 2013

PER SANT JOAN, TALLER DE BRUIXES A LA TERRETA

DONA, BRUIXA, REMEIERA: TALLER DE REMEIS, ENCANTERIS I UNGÜENTS AMB PLANTES

Dirigeix: CRISTINA MARTÍ
Diplomada en herboristería i fitoteràpia
www.elraconatural.wix.com/elraconatural
22-23-24 Juny


Horari:
Dissabte tarda de 16:00 a 20:00
Diumenge matí de 9:00 a 13:00, tarda de 15:00 a 19:00 i vespre de 21:00 a 24:00
Dilluns matí de 09:00 a 13:00
Preu: 170€ (taller+allotjament) 125€ (només taller)
Inclou: dossier, dinar del diumenge, sopar de Revetlla amb cava i coca de Sant Joan, refrigeris.
Material que han de dur els assistents:
Sortida botànica: qui vulgui recollir plantes pot portar tisores de podar, un diari, un cistell o bossa de roba (plàstic no).
Tallers: davantal, ganivet, tisores. Remeis Casolans: pots de vidre amb tapa –no massa grans- per endur-se els preparats, ½ litre d’oli d’oliva i ½ litre d’alcohol etílic.
Dissabte tarda: Trobada de tots els assistents. Introducció històrica de la Bruixa. Què era, com se la veia,... història de la Bruixa ahir, avui i demà.
Diumenge matí: El Món de les Bruixes Remeieres. Sortida al camp per identificar les herbes remeieres de l'entorn en el seu àmbit natural, les que utilitzaven les bruixes pels seus preparats. Aprendrem com, quan i de quina manera s'han de recollir. Primeres nocions per elaborar un herbari. Amb les herbes que recollim, i d'altres, prepararem remeis casolans a la tarda.
Diumenge tarda: Els remeis casolans i altres preparats. Ens endinsarem en el món de les Bruixes - Remeieres i els Remeis Casolans. Quins Ingredients utilitzaven: plantes medicinals, fruites i verdures com a puntal de salut i d'altres usos. En aquest taller prepararem Remeis casolans d'ahir i de sempre, senzills d'elaborar, eficaços i totalment ecològics.
Diumenge vespre: Nit de Sant Joan. Contes de bruixes a la vora del foc. Rondalles, mites, llegendes de bruixes i fades d'aquí i d'allà.
Dilluns matí: Encanteris i Filtres d'Amor. Taller per preparar tota mena de beuratges i elixirs per a tots els desitjos.
INSCRIPCIONS
Per inscriure’t pots trucar-nos al 609.691.959 / 696.628.530 o enviar al mail eltallernatural@gmail.com

JA ESTA EN MARXA LA JORNADA "CONEIX LA TERRETA" EN LA SEUA IV EDICIO

NOMES QUEDEN 15 DIES....

El DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar propstes de comunicacions per a la IV JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 10 d'agost a SAPEIRA, en el marc de la XXI Trobada de la Terreta.

Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.
- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc
- Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.
- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.
-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.
ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
AMB EL SUPORT DE: Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.

L'ESGLÈSIA ROMÀNICA D'ORRIT MARCA RUÏNA

TELENOTICIES MIGDIA TV3. DIVENDRES DIA 7 DE JUNY DE 2013

MINUT 53:30 

LA DIPUTACIO D'OSCA CONTRA EL LAPAO

TELENOTICIES COMARQUES DE TV3. DILLUNS DIJOUS 6 DE JUNY

TELENOTICIES MIGDIA DE TV3. DILLUNS DIJOUS 6 DE JUNY

A PARTIR DEL MINUT 36:50

La Diputació d’Osca demanarà al Govern d’Aragó que derogui la llei de llengües, que obvia l’existència del català i de l’aragonès a la Franja i la zona pirinenca i els anomena lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i lapapip (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca). El ple de la corporació va aprovar ahir amb els vots a favor dels 13 diputats del PSOE, al govern i promotor de la resolució, i els vots en contra del PP i el PAR (9 i 3, respectivament), una proposta de resolució en aquest sentit. El vicepresident primer de la corporació i alcalde d’Areny de Noguera,Miquel Gracia, va explicar que la resolució considera que el Govern aragonès ha fet un “ridícul històric” impulsant una llei que no reconeix al català. Va reiterar el suport de la Diputació als 28 municipis que dissabte passat van subscriure un manifest contra el lapao. Aquests ajuntaments no descarten la via judicial per reivindicar el català. En canvi, la portaveu del PP, Sandra González, va manifestar que la llei “respecta el pensament dels ciutadans de la zona”. En la seua exposició de motius, la iniciativa expressa el malestar davant del “grotesc resultat” de l’aparició dels acrònims lapao i lapapip, que hann estat “objecte d’escarni i burla generalitzats”. La consellera aragonesa d’Educació, Dolores Serrat, va dir que aquests acrònims han estat “inventats” per grups catalanistes.

Publicat pel diari "Segre" edicio paper. Divendres 7 de juny 2013

«El Govern aragonès ha fet un ridícul històric al voler trencar el nostre signe d’identitat trilingüe»

MIGUEL GRACIA
VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D’OSCA

El pleno de la Diputación de Huesca aprobó ayer una propuesta de resolución que insta la derogación “inmediata” de la nueva ley de lenguas del Aragón al entender que no reconoce la realidad trilingüe de la Comunidad, castellano, aragonés y catalán. La propuesta fue aprobada con los votos a favor del grupo de gobierno socialista en la Corporación altoaragonesa y el rechazo de los diputados del PP y del PAR, que propiciaron el pasado mes de mayo la aprobación de la ley de lenguas en las Cortes de Aragón. En su iniciativa, los socialistas “deploran” la situación de “ridículo histórico” que a su juicio ha provocado el Gobierno aragonés al promover una ley “carente de toda lógica y rigor científico, basada únicamente en prejuicios y apriorismos ideológicos y localismos”. Lamentan, asimismo, la decisión del Ejecutivo regional de renunciar a llevar a cabo una política de apoyo y promoción “de las dos lenguas minoritarias que se hablan en nuestra Comunidad”, y de dejar el desarrollo de las políticas relacionadas con el catalán en “manos exclusivas” del Gobierno de Catalunya. La propuesta rechaza los perjuicios que supondrá para los escolares de la Franja Oriental la posibilidad de obtener los distintos niveles de reconocimiento oficial de la lengua catalana, asignatura voluntaria en esta zona de la Comunidad, y exige al tiempo del Ejecutivo una “acción decidida” de preservación del aragonés y del catalán. En su exposición de motivos, la iniciativa del grupo socialista expresa su malestar ante el “grotesco resultado” que se deriva de la aparición de dos acrónimos, Lapao (Lenguas Aragonesas Propias del Aragón Oriental) y Lapapyp (Lenguas AragonesasPropias de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica).
Publicat per "La Manyana" edicio paper. divendres 7 de juny

La Diputació d’Osca va aprovar ahir amb 13 vots a favor (PSOE) i 12 en contra (9 del PP i 3 del Partit Aragonès) una proposta de llei en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó i que fixa la denominació de Lapao per a la modalitat de llengua catalana que es parla de la Franja de Ponent. Consideren que el govern d’Aragó ha fet un “ridícul històric” en anomenar Lapao al català i Lapapyp a l’aragonès, i temen que això generi problemes a l’hora de convalidar el català per estudiar o treballar a Catalunya. La moció defensa Aragó com a territori trilingüe: castellà,

Publicat pel diari "El Punt Avui" edicio paper. divendres 7 de juny 2013

El ple de la Diputació d’Osca va aprovar ahir una proposta de resolució que insta la derogació “immediata” de la nova llei de llengües de l’Aragó en entendre que no reconeix la realitat trilingüe de la Comunitat: castellà, aragonès i català. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del grup socialista que governa a la corporació –i va deplorar el “ridícul històric”del lapao– i el rebuig dels diputats del PP i del PAR. / Agències
Publicat per "La Vanguardia" edicio paper. divendres 7 de juny 2013

UNA COMISSIO DE 12 ALCALDES DE LA FRANJA CANALITZARÀ LES ACCIONS CONTRA EL LAPAU

Els 28 ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa de dissabte passat en defensa del català a la Franja estan tramitant la creació d’una comissió de seguiment integrada per dos consistoris de cada una de les sis comarques representades (Baix Cinca, la Llitera, Ribagorça, Baix Aragó, Matarranya i Casp/Baix Aragó) per canalitzar totes les actuacions en contra del lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) ratificada pel Govern d’Aragó del PP i PAR
Així ho va assegurar ahir l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que va anunciar una primera reunió de treball per al dia 10. “Hem de crear aquesta comissió per tindre una sola veu per enviar el manifest al Govern aragonès, tal com es va quedar dissabte passat”, va dir Gòdia. Els alcaldes van acordar recórrer a la justícia i a la UE. D’altra banda, l’ajuntament d’Alcampell té molt avançada la proposta al Govern d’Aragó per demanar que es reconegui el llenguatge local com a català i, en cas de negativa, anar al Constitucional.
PUBLICAT PEL DIARI "SEGRE" edició paper. dimats dia 4 de juny de 2013

UNITAT DEL CATALÀ

Més enllà que Franco

 El text que els passo a transcriure (en el castellà original, perquè no vull que perdi naturalitat i contundència) es va fer públic el 15 de juny de 1975, durant la dictadura de Francisco Franco. El reprodueixo íntegrament perquè es comenta sol. És cert que Franco va perseguir i prohibir el català, però no sé si és pitjor el que s’està fent en l’actual democràcia espanyola.

“Los firmantes, miembros de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las marcas del País Valenciano, y petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este sunto, científicamente desde ace muchos años, deseamos xpresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:
Que el valenciano es una ariante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en a Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del aís Valenciano, en el principado de Andorra y en la ciudad sarda del Alguer.Por todo ello nos causa orpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y un ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.
Es culturalmente aberrante todo intento –como el que contemplamos– de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles no tenemos sino respeto y admiración, y dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante.”
Els firmantes, per cert, eren, entre altres, Dámaso Alonso (director de la RAE), Jesús Pabón (director de la RA de la Historia), Alonso Zamora Vicente, Fernando Lázaro Carreter, Emilio Alarcos Llorach, Vicente Aleixandre i Rafael Lapesa.
Després s’hi van adherir Vicente Enrique y Tarancón, Camilo José Cela, Pedro Laín Entralgo, Salvador de Madariaga, Antonio Buero Vallejo, Josep Antoni Maravall, Pedro Sáinz Rodríguez, Luis Rosales i Miguel Delibes.
Aquí ho deixo.

Publicat pel diari "El punt Avui" edició paper. dilluns 3 de juny de 2013

LA A-14 (Lleida-Sopeira) ATURADA

 

La autovía de Lérida a Sopeira se retomará en Cataluña pero seguirá sin empezar en Huesca.

El trazado de casi 100 kilómetros de la A-14, de los que 72 pasan por la provincia, discurrirá en paralelo a la N-230
HUESCA. Las máquinas se han paralizado prácticamente en la autovía de Huesca a Jaca (A-23), han abandonado l as escasas obras i niciadas en el trazado desde ahí hasta Pamplona (A-21), pero ni siquiera avanzan los trámites en el Ministerio de Fomento para impulsar la vía de gran capacidad de Lérida a Sopeira (A-14). Esta calzada discurrirá en paralelo a la N-230, en el límite entre la provincia altoaragonesa con Cataluña. Lérida ya ha anunciado que los trabajos con los primeros 6 kilómetros entre la capital y Roselló se retomarán en el segundo semestre del año. Sin embargo, no hay planes para empezar las obras en Aragón.
Los Presupuestos Generales del Estado (PGE) no dejan lugar a dudas. No hay partidas. De los nueve tramos en los que se divide la obra, seis se encuentran en la provincia de Huesca. De este modo, los 23,6 primeros kilómetros discurren por Cataluña, de los que hay 7 en servicio desde mayo de 2012 en el tramo entre Roselló y Almenar, donde todavía queda trabajo por terminar. Sin embargo, los 72 kilómetros restantes hasta Sopeira atraviesan territorio aragonés, por las comarcas de La Litera y Ribagorza
Cada uno de los tramos oscenses cuenta con 10.000 euros para este año. «Que es lo mismo que si pusiera un cero, porque con eso no se puede hacer nada», denuncia el alcalde de Tamarite de Litera, Francisco Mateo, municipio cuyo casco histórico quedará a apenas 5 kilómetros. Con dicha cantidad, ni siquiera se puede avanzar en los trámites administrativos. Pero la paralización de este proyecto va más allá de 2013, ya que en los Presupuestos no se contempla ninguna partida hasta 2016.

En Cataluna
Para la parte catalana, la subdelegada del Gobierno en Lérida Inma Manso, asegura que «se mantiene el calendario» con respecto a las obras del tramo Lérida- Roselló de la autovía A-14. «Está prevista una partida de 1,7 millones de euros para iniciarlo este año. El Ministerio de Fomento está trabajando para comenzar la obra durante el segundo semestre de este año», asegura. Según los PGE, además de la citada inversión, en el tramo entre Roselló y Almenar, el único con kilómetros en servicio, se gastarán 5.890.000 euros, presumiblemente para pagar parte de la obra ya realizada.
No obstante, el 27 de marzo de 2012 la ministra titular Ana Pastor anunció que se reanudarían las actuaciones entre Lérida y HUESCA. Los accidentes en la carretera nacional entre Lérida y la frontera francesa (N-230), que sustituirá hasta Sopeira la futura A-14, aumentaron durante el año Alfarrás así como que se reiniciarían los trabajos en la provincia de Huesca, pero un año después no se ha cumplido. De hecho, en ese momento advirtió de que faltaban todavía 681 millones de euros para hacer realidad toda la autovía, de los que 567 debían invertirse en los 72 kilómetros que discurren por la provincia de Huesca, según informó entonces el Ministerio de Fomento.
No obstante, el trazado de la pasado a su paso por la provincia de Huesca. Según informa el jefe provincial de Tráfico, Andrés Fernández del Río, se registraron 38 siniestros con heridos, entre los que hubo dos fallecidos y 62 heridos. Se trata de la cifra más alta de al menos los últimos cuatro años.
En 2011, hubo 29 accidentes con 3 muertos y 46 heridos, frente a los 27 siniestros con heridos de 2010 en los que hubo un fallecido y 43 heridos. En 2009, tampoco se alcanzó la cifra del año pasado N-230 desde Sopeira hacia el túnel de Viella (Lérida), que suma unos 65 kilómetros, es el más peligroso. Además, se trata de una carretera con un elevado número de camiones que cruzan a Francia. Así lo asegura el alcalde de Sopeira, José María Ariño, que lamenta que la parte más sinuosa quedara fuera del proyecto de la A-14.
En este tramo, por ahora solo se han realizado mejoras puntuales que en ningún momento con 32 accidentes con los que dos personas perdieron la vida y 53 sufrieron heridas. En lo que llevamos de año, ha habido cinco accidentes con una fallecida y varios heridos, además del corte de un carril por un desprendimiento.
La N-230 se ha situado históricamente entre las carreteras con más puntos negros. Aunque en el último informe de Eurorap y la Race de 2012, ya no se cita, quizá porque los siniestros no se concentraron en las mismas zonas. han evitado las pendientes con curvas, como la del punto kilométrico 113, en el que se ha registrado más de un vuelco de camión. Para este año, hay previsto invertir apenas 128.000 euros. Ariño asegura que cuando la autovía llegue a Sopeira, que aún llevará más tráfico pesado, el tramo hasta Viella, «se convertirá en un cuello de botella». «Pero es necesario que la hagan y que continúen», concluye. Además, la carretera tiene un alto porcentaje de circulación de vehículos pesados que, en algunos puntos, como entre Benabarre y el límite con la provincia de Lérida en Pont de Suert, alcanzan el 17% de los 3.060 que la utilizan de media a diario en esa zona en ambos sentidos. Según informa el jefe provincial de Tráfico, Andrés Fernández del Río, se trata de un elevado número si se compara con otras carreteras.
Esta cifra duplica la proporción que se registra en la N-330, entre Huesca y Sabiñánigo, donde los camiones suponen un 8%, mientras que desde esta localidad hasta Jaca apenas alcanza el 10%. También es de un 8% en la N-123 entre Barbastro y Benabarre. Y entre un 8% y un 10% es la cifra que circula por la autovía entre Zaragoza y Huesca (A-23).
El porcentaje de vehículos pesados se reduce en l a propia N-230 en el tramo entre el límite de la provincia de Huesca y Benabarre, en el que se registra una intensidad media diaria de 3.855 vehículos, de los que el 14% son pesados. Entre Montanuy y Viella, de los 4.265 usos que tiene al día, el 12% corresponde a camiones, una proporción que se sitúa por encima que en otras vías.

ELS DIARIS PARLEN DE LA NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües.

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny  de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.

La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?


MaiteMoret

PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.

Los alcaldes de 27 municipios de la  Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma.Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Natxo Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el  95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.

En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.

ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».

Gairebé 30 municipis de laFranja recorreran davant la justícia la llei de Llengües d’Aragó.

Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a laFranja.
 M. Sasot

Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE,CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic. Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita.Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe,també va reclamar la derogació de la llei.

ALCALDES DE LA FRANJA DEMANEN LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DE LLENGÜES D'ARAGÓ

29 alcaldes de la Franja s'han reunit avui a Mequinensa en un acte per reivindicar que la llengua que parlen és el català, i no el LAPAO. Han reinvindicat, de fet, la Declaració de Mequinensa, que fa 29 anys va normalitzar l'ús del català a la Franja. Avui han demanat formalment al govern de l'Aragó que derogui la llei de llengües i han anunciat mesures d'àmbit local.

TELENOTICIES MIGDIA TV3, DISSABTE 1 DE JUNY. MINUT 18:18

Cimera d'alcaldes de la Franja sobre el LAPAO

VIDEO SENCER