dissabte, 23 de març del 2013

MAS DE BARREDA NATURA. INICI CAMPANYA 2013.

l'Agrupament Escolta Ramon Llull ha estat l'encarregat d'inaugurar les acampades 2013 a l'espai Mas de Barreda Natura. Ha estat una unitat de Raiers (de 12 a 14 anys).




L'inici de la campanya ha coincidit amb l'aniversari de l'Alejandro de Barreda. 90 anys! Llàstima que la Maria per poc no hi hagi arribat. Ella el dia 29 també n'hauria fet 90.
Maria, on siguis, t'estimem i ens en recordem molt de tu! a tu també t'agradava molt compartir el Mas amb el demés.

divendres, 22 de març del 2013

ELS CATALANOPARLANTS D'ARAGO SENSE CAP TIPUS DE DRETS LIGUISTICS

El català: atractiu, però assetjat
L’‘Informecat 2013′ revela que la llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic
El govern espanyol ha llançat una ofensiva sense precedents en el camp de l’educació     
La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.
El català –sosté l’estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d’atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d’una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.
Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s’han pres els últims anys en àmbits com ara l’educació i la justícia. El cas de l’ensenyament és paradigmàtic. El model d’immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d’un setge sense precedents, tot i que la demanda d’escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d’immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Sota mínims
Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s’ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l’administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d’un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.
La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l’Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L’exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.
A l’Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n’hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.

Llengua de transmissió al marge de l’origen
Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.
El vint-i-dosè idioma més traduït del món
El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d’idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l’eslovac i el grec. En volum de traduccions d’altres llengües, ocupa la 26a posició.
La setena llengua més apresa a la Unió Europea
El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l’Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d’aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.
Situació greu al País Valencià i a la Franja
Catalunya està sent víctima en els darrers anys d’una ofensiva contra el seu model d’escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.

PUBLICAT PER LA FRANJA.NET

diumenge, 17 de març del 2013

JUANILLO: SEMPRE ET RECORDAREM!

JUANILLO: SEMPRE ET RECORDAREM!

http://www.tv3.cat/videos/2926310/TN-comarques-Lleida-25052010

min 7:24"

La Ribagorça catalana y aragonesa se despertaron ayer con una triste noticia: el fallecimiento del popular feriante Juan Manuel González Cabrera, más conocido como Juanillo el del Tiro, que murió en el hospital Arnau de Vilanova de Lleida el pasado viernes. Juanillo, natural de Écija (Sevilla) y que fue enterrado el sábado en la capital leridana, se había jubilado en 2012 tras 40 años de profesión con su salón de tiro. Asiduo de todas las fiestas de la Ribagorça, vio pasar a varias generaciones de ribagorzanos por su puesto y en los últimos años había publicado sus vivencias en dos libros. Su página de facebook se llenó ayer de mensajes de condolencia por su pérdida y desde el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça se hizo un llamamiento para promover la adopción de su inseparable perro.
Publicat pel diari la Manyana de Lleida el 19 de Març

EL GOVERN CENTRAL DONA SUPORT AL "FRACKING"


PUBLICAT PEL DIARI "EL PAIS" EDICIO PAPER DIUMENGE 17 MARÇ

dijous, 14 de març del 2013

"FRACKING":REGRESSIÓ ENERGÈTICA

Trenta anys després de la mobilització i victòria final contra la mineria de l’urani a la Catalunya Vella, les multinacionals addictes als recursos fòssils tornen a la càrrega. L’Estat espanyol ens va sorprendre aquell hivern de 1975 publicant al BOE 777.330 hectàrees del territori com a reserva per a prospeccions de minerals radioactius (vegeu Catalunya sota el perill de l’urani, O. Cabré, P. Carbonell, J. Puig i S. Vilanova, Edicions 62, 1981). La inscripció va començar a la zona volcànica d’Olot i continuà a Centelles, Calaf, Terrassa i Santa Coloma de Farners, entre d’altres. Darrere l’operació hi havia els militars de la Junta de Energía Nuclear i dos consorcis internacionals controlats per la Chevron Resources i l’Exxon Mineral Spain. La reacció va ser ràpida: creació de la Coordinadora d’Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (Camon), equips científics e contrainformació, manifestacions acció directa. ’extensió del moviment popular antiurani va fer que el juny e 1981 les multinacionals ianquis bandonessin les prospeccions.
ARA, DE NOU, ES REPETEIX
l’agressió territorial sobre la Catalunya Vella en forma de prospeccions a la recerca de gas i petroli en tres grans àrees: una al voltant d’Osona (batejada com a projecte Leonardo), una segona a les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera (projecte Darwin) i la tercera al Ripollès i la Garrotxa. En aquesta ocasió les corporacions beneficiades són la canadenca R2 Systemes (i la seva filial Montero Energy) i la britànica Teredo Oils. El primer permís de la direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat s’ha fet al municipi garrotxí de Riudaura (ja en peu de guerra).
AMB LA MATEIXA tenacitat que va sorgir la Camon s’ha organitzat una coordinadora d’ajuntaments afectats i s’ha constituït la Plataforma Antifracking de Catalunya. Aclarim-ho: el fracking (fractura hidràulica) és una tecnologia dura i contaminant basada en l’extracció de gas i petroli a 2.000 metres sota terra (les reserves estan incrustades en els estrats de pissarra) i el seu mètode és mitjançant explosions controlades, injeccions d’aigua i compostos químics que fragmenten la roca dura i alliberen els recursos fòssils que contenen. El fracking és en realitat una regressió energètica respecte al model que hauria de frenar el canvi climàtic i posar fi a la nostra dependència exterior.
AQUESTA ENTREGA DEL nostre subsòl a empreses seleccionades pel govern Rajoy, amb la complicitat tàcita de CiU, es produeix al mateix temps que paradoxalment, s’aprovà al Parlament la declaració de sobirania. El fracking és un frau a la nostra futura independència energètica. Aquesta tecnologia, denunciada per organismes científics independents, com la Union of Concerned Scientist, pels perills ecològics que comporta (contaminació dels aqüífers, emissions cancerígenes i risc de microsismes)
hauria d’obligar els nostres polítics a exigir l’aplicació del principi de precaució (article 191 de la UE).
DURANT LA DARRERA dècada, els consumidors elèctrics catalans hem aportat 2.000 milions d’euros per a inversions solars i eòliques que s’han realitzat en altres autonomies i que no han revertit a la nostra estructura energètica. Els diferents governs autonomistes de la Generalitat ens han continuat hipotecant a l’urani, el gas i el petroli. El fracking és una conseqüència d’aquest model que ens allunya cada cop més de l’autosuficiència i margina les renovables.
ESTIGUIN SEGURS, però, els nostres honorables governants, que aquesta nova batalla la tornaran a perdre els moderns espoliadors. Aquests versos que formen part de la poesia Democràcia i urani, escrita per Joan Oliver/Pere Quart a Taradell el setembre de 1979, es poden aplicar també avui al fracking:
“No permeteu que furguin les entranyes
de les nostres planures i muntanyes,
tot envoltant-nos de mortals perills!
Fora i ben lluny aquestes gents estranyes!
Per la vida de tots! Pels nostres fills!”

dilluns, 11 de març del 2013

El "pollo" del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.
Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al "aragonés oriental" y a los de Baleares a la "lengua cooficial diferente al castellano".
El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

LA COMARCA.NET

La Generalitat crea un grup de treball sobre el fracking

Un cop ja s'ha donat permisos d'investigació a tort i a dret i sense que l'ACA s'hi hagi pronunciat




L'ús intensiu d'aigua del fracking podria ser un dels motius per frenar aquesta tecnologia tan agressiva d'extracció d'hidrocarburs. Foto: Arxiu.

El Govern de la Generalitat ha mogut fitxa pel que fa al clam unànime del territori contra la possibilitat de l'anomenada fracturació hidràulica d'hidrocarburs i ha acordat la creació d'un Grup de Treball sobre l’Extracció d’Hidrocarburs per Fractura Hidràulica, que amb la coordinació del Departament d’Empresa i Ocupació, s'encarregarà de la redacció d’un informe preceptiu.

Segons l'Acord, "les tècniques d’extracció —basades en la fractura hidràulica— són controvertides per l’elevat consum d’aigua i per eventuals riscos ambientals i per a la salut humana. Igualment, es qüestiona la coherència de la utilització d’aquests hidrocarburs fòssils amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic o l’alteració de paisatges ben conservats".

El Grup de Treball, conformat per diversos departaments i entitats del Govern, té tres mesos de marge per elaborar l'informe que ha de contemplar els següents aspectes:

a. Criteris per a l’estimació de les reserves d’hidrocarburs de pissarra al subsòl de Catalunya.

b. Valoració de l’estat de coneixement sobre les oportunitats i els riscos associats a l’explotació d’aquesta font d’hidrocarburs no convencionals. Aquesta valoració s’haurà de fer a partir dels informes científics i tècnics ja elaborats o en fase d’elaboració per diversos organismes internacionals i administracions públiques i a partir de la consulta d’experts. Específicament, aquesta valoració haurà d’abordar com a mínim els següents aspectes:
i. Requeriments d’aigua.
ii. Riscos de contaminació ambiental i d’afectació paisatgística.
iii. Gestió dels residus.
iv. Riscos per a la salut.
v. Adequació a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic.
vi. Costos socials.
vii. Criteris per a identificar els costos necessaris per a pal·liar els impactes temporals que l’activitat hagi pogut produir.
c. Determinació de les accions necessàries per a garantir que la Generalitat de Catalunya sigui l’autoritat que adopta les decisions públiques en aquesta matèria.
d. Recomanacions al govern de Catalunya sobre el posicionament a adoptar.

La posició de l'ACA

Evidentment, en un país normal, aquest grup de treball s’hagués hagut de constituir abans de començar a donar permisos d’investigació. Si més no, la gent hauria pogut tenir accés a informació prèvia. Tanmateix, quina és o serà la posició de l'ACA davant del fracking?

De fet, l’ACA, en aquests moment, no té posició en res. La pregunta que l’ACA hauria de plantejar-se és: podem afegir més pressió a un recurs natural i finit com és l’aigua a canvi de disposar d'independència energètica? Hem d’hipotecar la poca aigua que tenim per disposar de gas i petroli? Imaginem que el Govern decideix que sí, que cal fer-ho. Llavors l’ACA hauria de ser contundent i exigir:
  1. L’acompliment immediat dels cabals ecològics en tots els rius catalans (part catalana de l’Ebre inclosa) com a contraprestació a obtenir energia de combustibles fòssils.
  2. Provisionar l’aigua necessària per al fracking mitjançant dessalinització d’aigua marina amb unes instal·lacions que revertirien en el patrimoni públic de l’aigua.
  3. Fer pagar un cànon especial per a l’ús de l’aigua subterrània allà on fos inviable dessalinitzar, amb el requeriment de proveir la població d’una altra font de recurs en cas de contaminació.
  4. Fer-se càrrec al 100% de la inversió per a les depuradores encara no construïdes en aquells pobles on s’efectués la perforació.
  5. Tractar al seu càrrec les aigües residuals obtingudes del procés per al seu posterior retorn al riu.
Com se sol dir, i pel que fa al fracking, el més calent és a l'aigüera..., de l'ACA.
http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8671/generalitat/crea/grup/treball/sobre/fracking
 

dijous, 7 de març del 2013

dimecres, 6 de març del 2013

"NO TE CORTES NI UN PELO!" DIA 10 A LA COFRADIA NOVA DEL PONT DE SUERT


El proper dia 10 i dins dels actes que formen part del Dia Internacional de les dones, s'estrena al Pont de suert l'obra "No te cortes el pelo!" de la directora Anja Van Riet
Anja fa temps que està intal.lada a Aulàs. Entre la seua producció teatral des que resideix a la Terreta cal destacar el seu treball en la companyia "Las Mirandas".

Una de les ultimes produccions de Anja, juntament  amb Anne Denolf ha estat “HANDS UP!”, obra que  forma part del cataleg de "l'espai Teatre" dins el programa pedagògic del curs 2011.12

dissabte, 2 de març del 2013

divendres, 1 de març del 2013

LA PLAÇA MAJOR D'ARENY DE NOGUERA, UN LUXE!

Modernización y equipamiento del Centro de Interpretación de la Ribagorza
Cuando en mayo, este centro, que se ubica en Areny de Noguera, abra sus puertas, lo hará remodelado tanto, en contenidos como en lo que es el espacio museístico. La empresa que lleva a cabo esta actuación es Sasaprint S.L ­
En la planta baja se va a crear un punto de información turística, en la primera planta, se ofrecerá información acerca de la historia de la Comarca de la Ribagorza y otros aspectos culturales y, en la segunda planta, acerca del patrimonio natural y actividades deportivas

PUBLICAT PÈR L'ASSOCIACIO CULTURAL D'ARENY