dilluns, 28 de gener del 2013

MOR UN DELS DEFENSORS DEL CATALA A LA FRANJA

Els que van conèixer aFrancisco Beltrán Odri coincideixen a assenyalar-lo com un polític coherent i honest,i una persona de conviccions cristianes profundes que va saber buscar l’entesa i la concòrdia, des de la seva Fraga natal i com a diputat a les Corts d’Aragó, en un territori de frontera tan sensible com el que separa (i hauria d’unir) Aragó i Catalunya. Francisco Sisco Beltrán no va tenir una infantesa fàcil. Procedent d’una família humil el seu pare era jornaler i la seva mare feia feines en altres cases, la situació va empitjorar durant la guerra i la postguerra. Després de la contesa civil, el seu pare, militant del POUM, va haver d’exiliar-se a França. Beltrán Odri no va tornar a veure’l fins trenta anys després, quan va anar a abraçar-lo, ja moribund, a Montauban (França), on està enterrat, moltaprop de la tomba d’Azaña. Sisco va començar a treballar amb vuit anys fent diversos oficis: ajudant de pastor, peó de paleta, temporer agrícola… Eren temps de treballar molt i dur, per una pesseta diària, més els àpats”, recordava en una revista local. Amb catorze anys és contractat en la construcció del pont sobre el Cinca, on cotitza,per primera vegada, a la Seguretat Social. Amb 17 anys, animat pel rector de la seva ciutat, Beltrán entra en contacte amb els jesuïtes de Lleida per fer exercicis espirituals i posteriorment, coincidint amb una greu lesió a la columna causada per la feina, aprofundeix en la lectura de l’evangeli i d’autors com Cardijn i Foucault, que van marcar el seu posterior compromís amb els desfavorits. Va començar l’activitat pública durant el franquisme en organitzacions com Joventut Obrera Cristina (JOC) i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica(HOAC), de les quals va ser durant molts anys president provincial i delegat espanyol al congrés de la JOC, a Roma, el 1957. La seva militància política va començar a finals dels anys cinquanta a Convergència Socialista de Catalunya, on va fer molta amistat amb Joan Reventós, i després al Partit Socialista d’Aragó
(PSA), del qual va ser un dels fundadors, i va intervenir en les negociacions per a la fusió d’aquest grup amb el PSOE. Va ser candidat al Congrés dels Diputats pel PSA en les eleccions del 1977 i al Senat pel PSOE en les del 1979, any en què també es va presentar a les eleccions municipals, en què va resultar elegit alcalde de Fraga per majoria relativa amb el suport dels dos regidors del PCE. En les tres convocatòries següents va obtenir majoria absoluta: 13 regidors de 17. També va ser membre de l’Assemblea Provisional Autonòmica i va resultar elegit diputat de les Corts d’Aragó en dues legislatures, del1983 al 1991. Els anys setanta, va encapçalar les protestes contra el projecte d’instal·lar al Cinca una central nuclear i vapresidir l’associació que aglutinava els col·lectius que s’hi oposaven. A mitjansm dels vuitanta va ser un dels alcaldes que van impulsar i van firmar la Declaració de Mequinensa a favor de la defensa i la protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó i del seu ensenyament a les escoles. Quan es va consumar la segregació de les parròquies de la franja oriental d’Aragó pertanyents al bisbat de Lleida, i la seva adscripció al de Barbastre-Montsó, Beltrán va encapçalar la firma d’un escrit de cristians de base de la comarca del Baix Cinca a favor del manteniment de les seves parròquies dins de la diòcesi lleidatana. Així mateix, davant el conflicte entre aquestes dues diòcesis pel patrimoni de les esglésies aragoneses segregades, Sisco Beltrán es va mostrar partidari d’un acord amistós i oferia comasolució la creació d’una subseu del Museu Diocesà de Lleida a la Franja on s’exposessin aquestes obres en litigi. La seva vida política institucional va acabar l’estiu del 1992, quan, fidel a les seves conviccions, va dimitir com a alcalde de la seva localitat en registrarse uns greus esdeveniments racistes en què un grup de joves va apallissar diversos immigrants magribins i bona part de la població demanava la llibertat dels presumptes implicats. Francisco Beltrán va morir en un hospital barceloní dissabte passat, 26 de gener, on va ser traslladat des de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, en no poder superar una intervenció quirúrgica derivada dels problemes cardíacs que tenia des de feia 15 anys. Deixa vídua i tres fills.
MARIO SASOT
 

FRANÇA ALLIBERARÀ 2 ÒSSES AL PIRINEU

L'entitat ecologista francesa Pays de l'Ours-Adet ha anunciat que alliberarà dues ósses brunes al Pirineu occidental i central, amb l'objectiu d'assegurar les poblacions d'aquesta espècie a la zona, i per aquest motiu ha demanat l'autorització pertinent al govern francès.
 L'entitat ecologista es compromet a pagar l'operació amb fons privats i les ósses, provinents d'Eslovènia, s'alliberarien al Pirineu occidental i central. L'organització assegura que l'alliberament es podria fer a la primavera que ve però explica que tot depèn de la data d'autorització. Pays de l'Ours-Adet ha indicat que ja disposa de mecenatges i patrocinadors compromesos per pagar el cost de cada reintroducció, que s'estima entre 40.000 i 50.000 euros per exemplar.
Els experts calculen que avui dia habiten al Pirineu uns 30 óssos, tots descendents dels vuit que es van traslladar entre el 1996 i el 2006 d'Eslovènia.

CANTABRIA ES NEGA A AUTORITZAR EL "FRACKING"

diumenge, 27 de gener del 2013

LICANTROPIA, PIMERA NOVELA DE CARLES TERÈS

Edicions de 1984 publica
Licantropia, la primera novel·la de Carles Terès. El personatge principal, el Llorenç, comença a indagar en les  arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara am bun passat caní.
BARCELONA.
Licantropia
comença ambl’arribada d’un mossèn a la fictícia Pobla de Llobosa una nit d’hivern de l’any 1759. Tres llops morts, penjats d’unes estaques, li donen la benvinguda, gronxats pel cerç glaçat. Els animals mostren les dents “en una darrera ganyota amenaçadora”. Carles Terès en té prouambunparàgraf per transmetre l’aridesa territorial i humana que impregnarà tot el seu primer llibre, que, dos anys després de guanyar el premi Guillem Nicolau –convocat pel departament de Cultura del govern d’Aragó–, ha estat publicat per Edicions de 1984. El mossèn del primer i més extens capítol de la novel·la és allotjat al mas dels Torrent. La seva intenció és aconseguir que la família de llobaters s’apropi al catolicisme. Les descobertes que anirà fent, tocades per una atmosfera pròxima a la narrativa gòtica més eficaç –i alhora exigent–, estan portades amb una destresa poc habitual en un autor que acaba de debutar amb 50 anys fets. “La novel·la va ser un encàrrec d’Artur Quintana per a la col·lecció El Trinquet de la Diputació Provincial de Terol –explica l’autor–. Quan em va dir que no la podria publicar perquè no hi havia diners vaig continuar escrivint, em vaig presentar al Guillem Nicolau i el vaig guanyar. L’edició que va sortir era molt petita, amb prou feines va arribar a lesbiblioteques i a algunes llibreries”. Conscient que el recorregutdela novel·la seriamolt petit si no lamovia més, Terès va presentar el manuscrit, “acabatperòno del tot completat”, adiverses editorials. Josep Cots, d’Edicions de 1984, va quedar-ne fascinat: “El llibre s’acosta al gènere fantàsticperò no hi acaba de pertànyer. Manté l’ambivalència del llop, que, d’una banda, és un animal ferotge, i, de l’altra, representa la llibertat”.
Una llegenda atractiva
Després d’ubicar el lector a la Franjade mitjans del segle XVIII, Terès se l’emporta fins al present. En un principi l’ambientació ja no és tan estranya com en les pàgines protagonitzades pel mossèn curiós. El personatge en què es fixa l’autor a partir de llavors es diu Llorenç, es dedica a la fotografia i després de créixer a Barcelona s’ha instal·lat al petit poble de l’Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer capítol acompanyat de la seva parella, la Laura. “Vaigcomençar a interessar-me per la licantropia quan vaig llegir la llegenda del pastoret”,recorda Terès. La història  explica com unpastor d’ovelles des
apareix amb el seu ramat. La gent dels masos més pròxims organitza una batuda i troba els animals, “espellissats i destrossats a bocins”. Del pastoret només en recuperen la samarreta, plegada amb cura sota unapedra, al cimmésaltdela serra. Lallegenda relaciona le smorts amb el possible atac d’un llop. A Licantropia, Terès especula sobre la possibilitat d’una nissaga maleïdad’homes llop que seria documentada pel mossèn del capítol inicial i que arribaria fins als nostres dies. “El tema de la novel·la és la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn idíl·lic que no ho és tant com sembla –aventura l’escriptor–. En aquest sentit emrecorda la pel·lícula Blue velvet, que arrenca amb aquelles imatges d’un jardí a ple dia. A sota del cel clar i les flors s’hi amaga una altra realitat”. Terès ha seguit una trajectòria similar a la del protagonista del llibre: igualqu eel Llorenç, tot i els orígens familiarsde la Franja, es va criar a Barcelona. L’any 1993 va tornar-hi i, des de llavors, es dedica al disseny gràfic a cavall de Torredarques (elMatarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó). El coneixement expert i viscut del territori li permet fer créixer una novel·la amb una gradació dels registres dialectals de la Franja de gran interès. La por, la violència i la sexualitat són tres dels esquers que Terès administra a Licantropia. La riquesa i ductilitat de la seva llengua acaben fent del llibre una experiènciamolt recomanable.
JORDI NOPCA
Publicat pel diari ARA dilluns dia 28 de gener

divendres, 25 de gener del 2013

LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA ES POSICIONA CONTRA EL "FRACKING"


El pleno de la Diputación de Lleida aprovó ayer con los votos favorables de CiU, ERC y CDA la moción presentada por el grupo de Esquerra Republicana en contra del uso de la técnica del fracking en la provincia. El texto presentado vino motivado por “la elevada contaminación que producen estas actuaciones en el terreno” según destacó el portavoz republicano Jaume Gilabert, que defendió el agua como uno de los mayores activos que tiene la demarcación de Lleida. El político independentista remarcó que, aunque el suelo leridano tenga grandes recursos de gas, “la riqueza no será para nosotros sino para España. Aquí solo nos quedaremos con la contaminación derivada de los productos químicos que se mezclan en el agua para fracturar las rocas”. En su intervención, el grupo socialista recordó que ya se han dado licencias en algunas comarcas de la provincia para que se realicen las prospecciones con fracking, y se preguntó en base a que estudio se han realizado tales concesiones habida cuenta de que pueden producir contaminación en el territorio. Con este argumentario, el PSC pidió que haya un cambio en las normativas y se abstuvo en la votación. En la sesión plenaria también se abordaron otras votaciones como la presentada por los populares que se basaba en respaldar la recuperación económica de Catalunya. El título, a priori positivo según palabras de Gilabert, fue atacado por todos los partidos de la Diputación que lo consideraron “una trampa”, como dijo el republicano. El rechazo de las cuatro formaciones fue visto por el portavoz popular Salvador Puy como un “menosprecio intolerable hacia los leridanos y a todos los catalanes”. El político del PP remarcó que el voto en contra de la moción es un signo evidente de que “CiU y ERC demuestran que dan más importancia a la independencia de Catalunya que a la reactivación de la economía”.
Publicat per la Manyana de Lleida el 25 de gener de 2013

dimecres, 23 de gener del 2013

RECTIFICACIÓ: L'AJUNTAMENT DE GRAUS NO S'HA NEGAT A INCORPORAR-SE AL CONSORCI D'AJUNTAMENTS AFECTATS.

Atenent la s0licitut dels amics de ALTA TENSION/ALTA TENSIÓ PUBLIQUEN LA SEGUENT RECTIFICACIÓ

RECTIFICACIÓN DE IMPORTANCIA: el Ayuntamiento de Graus no ha rechazado en ningún momento la incorporación al Consorcio que estamos creando entre nuestra Plataforma y los ayuntamientos afectados

Diuen que de savis és rectificar, però això no ens consola molt davant la magnitud de l'error d'interpretació comès en la nostra anterior reunió de coordinació (de la qual adona el nostre anterior post) i difós amb posterioritat a través d'aquest blog. Per això, quan s'han conegut els fets que han portat a aquest error, ens hem apressat a rectificar nostra anterior entrada i volem, amb aquesta, deixar palesa nostra consternació per l'error comès; presentar nostres més sinceres disculpes de manera pública a l'Ajuntament de Graus i reiterar la nostra plena confiança en ell, esperant que la confusió comesa no suposi ni la més mínima fallida en la unitat d'acció que hem aconseguit, almenys en La Ribargorça, els diversos grups que integren la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats per l'Autopista Elèctrica.
Òbviament, l'error d'interpretació al que al·ludim té a veure amb la nostra confusió en creure que l'Ajuntament de Graus rebutjava integrar-se en el Consorci que, com sabeu, estem creant, la qual cosa va motivar la nostra valoració negativa (que acompanyàvem, això sí, amb la nostra estranyesa). Això, com s'ha demostrat posteriorment, no és cert (simplement s'havia produït un ajornament de la decisió) pel que, en definitiva, i per tractar de solucionar el problema generat en la mesura del possible, hem elaborat la següent nota de premsa, assumint nostra plena responsabilitat, com a Plataforma, en l'error comès i explicant, no obstant això, les circumstàncies que ens van portar a caure en ell:
 
L'anunciada adhesió de l'Ajuntament de Graus al Consorci que s'està creant entre les associacions integrades en la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats pel traçat de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona, que estava previst formalitzar en l'últim ple celebrat en aquest ajuntament, ni tan sols va aparèixer en l'ordre del dia de dita plena, no sent, per tant, objecte ni de debat ni de votació. 
Per aquesta raó, quan es va debatre sobre el Consorci en la reunió de coordinació de la nostra Plataforma amb els ajuntaments afectats del passat divendres 11 de gener (a la qual no va assistir cap representant municipal de Graus, encara que la persona designada per a aquesta fi va excusar la seva presència amb antelació per resultar-li impossible acudir a la cita), alguns companys de la nostra Plataforma van interpretar la no inclusió de l'adhesió al Consorci en el citat ple de l'Ajuntament de Graus com un ajornament sine die o fins i tot com un rebuig d'aquest ajuntament a integrar-se en el nostre Consorci, la qual cosa, òbviament, va motivar la incomprensió i la valoració negativa, que, posteriorment, vam expressar i difondre públicament a través del nostre blog. 
A data d'avui hem conegut que l'ajornament del debat i votació de l'adhesió al Consorci en l'últim ple de l'Ajuntament de Graus es va produir davant els dubtes sorgits i expressades pel Grup Socialista en aquest consistori, fet que es va produir a més en l'últim moment, traslladant-se aquests dubtes a l'equip d'advocats del Consorci. 
D'altra banda, juntament amb la valoració negativa que expressàvem en el nostre blog, al·ludíem al fet que en el passat l'Ajuntament de Graus, en l'època de l'anterior projecte d'Autopista Elèctrica, denominat Graus-Sallente (però idèntic a l'actual projecte en el seu traçat pel terme municipal), ni tan sols va contemplar aquell projecte com a objecte d'al·legació, justificant-se llavors com un “error del funcionari responsable”. Davant una agressió tan greu i tan reiterada al nostre territori (és el tercer intent de fer passar per les nostres terres una línia de 400.000 volts), no haver retirat en el seu moment les velles torres de l'Aragón-Cazaril (que Red Eléctrica de España pretén reutilitzar per al seu actual projecte) i plantejar dubtes en l'últim moment abans d'una votació anunciada i esperada, no ens sembla políticament correcte (cal recordar a més que l'anterior projecte, Graus-Sallente, va ser desestimat pel Tribunal Suprem a partir del recurs interposat per l'Asociación de Amigos, Residentes i Vecinos de Torres del Obispo i l'Associació IPCENA de Lleida i finançat íntegrament per ambdues associacions, integrades en la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica).
Per això, i en definitiva, des de la nostra Plataforma volem presentar nostres més sinceres disculpes a l'Ajuntament de Graus per la nostra desenfocada interpretació de l'ajornament temporal de la seva adhesió al citat Consorci (protagonista màxim de l'oposició al projecte d'Autopista Elèctrica en aquests moments), error d'interpretació que lamentem profundament, però en el qual ha pesat notablement la gestió del pasat, a la qual ens referíem abans. En qualsevol cas, assumim plenament la nostra responsabilitat davant tal error d'interpretació i, juntament amb les nostres disculpes, volem reiterar nostra actual plena confiança a l'Ajuntament de Graus, que en tot moment, des de l'inici de la fase d'al·legacions contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona, ha lluitat amb fermesa i de manera unitària amb la resta d'ajuntaments afectats a la zona i la nostra Plataforma contra aquesta injustificable agressió al nostre territori. 

diumenge, 13 de gener del 2013

NOVES MOBILITZACIONS AL PALLARS EN CONTRA DE LA MAT


Mobilització contra línies d’alta tensió alPallars Jussà
Arran de la manifestació del desembre a Areny
 La plataforma contra la línia de molt alta tensió (MAT) entre Montsó i Isona prepara una nova jornada de mobilitzacions al Pallars Jussà, en una data encara per determinar.Així ho van acordar representants d’aquest col·lectiu en una reunió celebrada aquesta setmana al municipi oscenc deTorres del Bisbe. Aquesta serà la primera jornada de protestes aquest any contra el projecte de la MAT i de la línia d’alta tensió Foradada delToscar-la Pobla de Segur, totes dos promogudes per Red Eléctrica de España (REE).
L’última jornada reivindicativa d’aquesta plataforma,que integra ajuntaments i associacions del Pirineu d’Osca i del Pallars Jussà, va tindre lloc el passat mes de desembre a la localitat d’Areny. En aquella ocasió, les protestes contra l’ús a Osca de la tècnica de fractura hidràulica o fracking per buscar hidrocarburs a la Ribagorça aragonesa es van sumar a l’oposició a les línies elèctriques.
Agafat del diari "Segre" edicio de paper diumenge dia 13

ALTA TENSION/ALTA TENSIÓ

Amb una assistència de 10 persones, entre elles l'alcalde de Llasquarri, es va dur a terme aquest passat divendres en Torres del Obispo nostra periòdica reunió de coordinació de la nostra Plataforma amb els ajuntaments afectats. A més d'informar sobre l'estat actual dels diversos projectes que afecten als nostres territoris, aquests van ser els temes tractats i els acords i conclusions als quals es va arribar:
  • Sobre el Consorci que, com ja sabeu, estem constituint entre les associacions adherides a la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats, seguim encara rebent adhesions (quan finalitzi aquest procés us informarem amb més detall). No obstant això, volem destacar que es va valorar molt negativament el rebuig de l'Ajuntament de Graus a adherir-se a ell, el que lamentem molt profundament, atès que hem treballat conjuntament des que es va iniciar el procés de presentació d'al·legacions contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona. No entenem doncs aquestfalta d'enteniment amb la capital ribagorçana, greument afectada pel citat projecte, i esperem que no suposi una volta enrere en el temps (recordem que en el seu moment ni tan sols va al·legar contra el projecte Graus-Sallente, antecedent directe, per no dir la primera versió, de l'actual projecte d'Autopista Elèctrica). D'altra banda, en el marc del procés d'adhesions al Consorci, s'ha visitat en dies passats als alcaldes de Santaliestra, Perarruga i Murillo de Liena, que han mostrat molt bona sintonia malgrat les actuals dificultats econòmiques. Pròximament, s'establiran contactes també amb Tolba, Benavarri i Pont de Montanyana. 
  • Pel que fa a l'amenaça del fracking per a la Comarca de la Ribargorça, es va acordar preparar una xerrada informativa en Llasquarri el proper mes de març, xerrada que s'intentarà repetir amb posterioritat en Graus. S'anima, d'altra banda, als/as companys/as a continuar amb la campanya informativa a través d'internet així com amb panells explicatius, bustiada etc. S'anima, igualment, a respondre a l'enquesta que està realitzant en aquests dies la Comissió Europea (vegeu:http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2013/01/la-comision-europea-consulta-la-opinion.html). 
  • Finalment, es va acordar que la nostra propera reunió tingui lloc en Pueyo de Marguillén a les 19:00 hores del divendres 8 de febrer.
Publicat per la plataforma alta tension/alta tensió

dimecres, 9 de gener del 2013

CAP CONVENI ENTRE ELS BOMBERS DEL PONT DE SUERT I MONTANUI

Montanuy pide medios de extinción más cercanos tras el segundo incendio.

Los camiones de bomberos de Aragón están a más de una hora de viaje y el parque más próximo es Pont de Suert (Lérida), con el que no existe convenio oficial de colaboración

HUESCA. «Vemos peligrar nuestros pueblos por el fuego y no tenemos medios propios para apagarlo». La inquietud, expresada por Esther Cereza, portavoz de la Asociación por el Desarrollo de la Montaña, refleja la impotencia de los vecinos de Montanuy ante el segundo gran incendio sufrido. En el último año han visto quemarse 3.000 hectáreas: 2.700 en el fuego declarado en marzo en el núcleo de Castanesa, obligando a desalojar 14 pueblos, y 300 en el del sábado en Aneto. Este podría darse hoy por extinguido. Los últimos focos han dejado de echar humo, aunque ayer se siguió refrescando y vigilando la zona.
El parque de bomberos más cercano está en Cataluña, en Pont de Suert, formado por voluntarios y sin un convenio oficial que fije el protocolo de actuación; y desde cualquiera de los de su comarca, un camión tardaría más de una hora y cuarto en llegar a la zona alta de la Ribagorza. De hecho, los primeros medios en atender el fuego de Aneto procedían de Lérida. Además, en invierno, las cuadrillas de la DGA se reducen a la unidad helitransportada de Alcorisa (Teruel), que tuvo que pedir ayuda a helicópteros de Navarra, Valencia y Cataluña.
La asociación, formada por un centenar de vecinos de Montanuy, Laspaúles y Bonansa, agradece el amplio despliegue, pero denuncia «la falta de medios para la extinción de fuegos forestales» en esta zona de Aragón, al estar desactivados los retenes más cercanos y tener lejos los parques de bomberos de su comunidad autónoma. Recuerda que se trata de una zona de alto valor paisajístico cercana al Parque Natural PosetsMaladeta.
Solo una cuba y sin voluntarios
Montanuy es el municipio más alejado desde cualquiera de los parques de protección civil de la comarca de la Ribagorza (Graus, Benabarre y Villanova). Además, en ninguno de los 17 pueblos del municipio, donde viven 300 personas, hay voluntarios. Una cuba con una bomba es el único recurso disponible. A juicio de Esther Cereza, sería necesario establecer otro parque en la parte alta de la comarca o bien dotar de medios a los municipios. En el fuego de Castanesa, recordó, «los pueblos se salvaron gracias a la intervención de los vecinos».
Por otra parte, existe preocupación por el origen de los fuegos. El del sábado fue provocado por un pirómano (había varios focos) aprovechando la celebración de la cabalgata de Reyes. La asociación cree que el de marzo también. Cereza asegura que los vecinos nunca han respaldado la tesis oficial (hay un proceso judicial contra un vecino de Castanesa por arrojar cenizas con rescoldos en una era al lado de su casa), «porque a lo largo de la N-260 surgieron cinco fuegos la misma tarde».
Por su parte, el Ayuntamiento reconoce que los parques comarcales «nos quedan lejos para un incendio que corra prisa» y temen que la reestructuración anunciada por la DGA con la Ley del Fuego todavía los aleje más. «Si el parque de Pont de Suert no tiene otro incendio que atender, no hay problema, pero si ellos están en otra emergencia, como ocurrió en marzo...», explica el alcalde, José María Agullana, dejando claro que no se puede quejar de los medios desplegados en los dos incendios.
Pont de Suert atiende las emergencias de Montanuy más por una relación de buena vecindad que porque exista un protocolo establecido. De hecho, no hay ningún convenio firmado entre las instituciones de uno y otro lado. La única relación oficial con el parque catalán, dependiente de la Generalitat, se limita a la cesión de material. La antigua Mancomunidad de la Ribagorza Oriental donó un equipo de excarcelación porque cubrían muchos accidentes aunque se produjeran en la parte aragonesa de la N-230, con una elevada siniestralidad; y la Diputación Provincial de Huesca subvencionó la compra de material cuando se reformó el parque de Pont de Suert a principios de la década de los 90.
NOTICIA PUBLICADA PER HERALDO DE ARAGON EDICIO PAPER



El incendio de Aneto evidencia la falta de medios en la Ribagorza

El fuego comenzó a última hora del sábado en el núcleo de Aneto, en Montanuy, próximo a la zona que se vio afectada por el incendio de marzo del año pasado y que arrasó más de 2.000 hectáreas de monte, obligando a evacuar 13 núcleos de las inmediaciones de Castanesa. Sin embargo, en esta ocasión las llamas no han amenazado ninguna localidad y las bajas temperaturas y la ausencia de viento han ayudado a controlar el fuego. El Gobierno de Aragón prevé darlo por extinguido a lo largo de la jornada de hoy martes.

Las primeras investigaciones apuntan a que se trata de un incendio provocado. El fuego comenzó en tres focos distintos, en una zona muy escarpada, a unos 1.500 metros de altura, y coincidiendo con la Cabalgata de Reyes de Montanuy. La intervención de los bomberos de Benabarre y de los efectivos catalanes de Vielha, Tremp y Pont de Suert, esa misma noche, y la incorporación al día siguiente de helicópteros de Aragón, Cataluña, Valencia y Navarra y de dos hidroaviones del Ministerio de Medio Ambiente con base en Torrejón de Ardóz, así como efectivos de la Unidad de Militar de Emergencias (UME) y la colaboración de agentes forestales del Gobierno de Aragón, favoreció que el fuego se diera por controlado el lunes a mediodía.
A falta de la medición definitiva, las llamas han afectado a unas 300 hectáreas de pasto y pinar de alta montaña, ubicados en monte comunal. Las llamas no han afectado a ninguna localidad ni granja, pero en los municipios de Montanuy, Laspaúles y Bonansa el fuego reabrió, en un primer momento, los miedos vividos en el incendio del año pasado. Teniendo como referencia aquel episodio, y viendo que los problemas de entonces aún no se han solucionado, los vecinos de estos núcleos, agrupados en la Asociación por el Desarrollo de la Montaña, han denunciado la falta de medios que hay en la zona para luchar contra este tipo de sucesos y la necesidad de completar los trabajos iniciados la pasada primavera.
La agrupación señala que el incendio ha sido, “una intolerable y peligrosa acción”, que ha puesto en peligro zonas de alto valor medioambiental, “ya que es una zona colindante con el parque natural Posets-Maladeta”. Sin embargo y a pesar de esa riqueza natural, los vecinos reconocen que en la zona no hay medios suficientes para hacer frente a incendios forestales: “Los retenes de incendios más cercanos se encuentran desactivados y los parques de bomberos aragoneses están a más de una hora de camino”. Por ello, y “dada la repetición de incendio en invierno”, la agrupación considera necesaria la implantación de medios en la zona durante todo el año.
Asimismo, y aunque la asociación ya lo denunció el pasado mes de diciembre (ver información), reclama que se concluyan las tareas iniciadas la pasada primavera, “haciendo perímetros de seguridad en los pueblos y programas de gestión y limpieza de bosques”. Los vecinos reclaman especialmente que se concluyan las limpiezas iniciadas y recuerdan que, a pesar de las afecciones que dejó el pasado incendio, la zona de Castanesa “quedó fuera del decreto de ayudas del Gobierno de España”.
Reclamación sorda
No es la primera vez que los vecinos de Montanuy, Laspaúles y Bonansa reclaman más atención y medios para la Alta Ribagorza. El alcalde de Montanuy, José Mª Agullana, solicitaba el pasado marzo “replantear las medidas y planes de gestión que se están aplicando en el Pirineo y mejorar los medios que tenemos los pequeños ayuntamientos como los nuestros”. El munícipe explicaba los principales problemas de la zona, “son núcleos con población mayor y accesos complejos”, por lo que es fácil que la zona “caiga en el olvido de las administraciones”.
Además, los vecinos lanzaron otra reclamación, la mala gestión forestal implantada en el Pirineo: “La falta de actuaciones de limpieza y ordenación de los montes y bosques ha permitido que la masa vegetal y arbórea crezca sin control generando una sobrepoblación forestal que, como se ha visto en Castanesa, favorece la rápida extensión de las llamas”, indicaron entonces. En principio esta última reclamación se verá recogida en la modificación de la Ley de Montes que el Gobierno de Aragón prevé sacar en este 2013, pero habrá que esperar a la versión definitiva para conocer hasta dónde llega la reforma y si sirve para mejorar la gestión forestal en el Pirineo.
NOTICIA PUBLICADA PER PIRINEODIGITAL.COM


Els Bombers de la Generalitat es reincorporen al dispositiu de l'incendi d'Aneto
Quatre dotacions terrestres s’han afegit a les tasques d’extinció, coordinades pels Bombers Aragonesos
Un helicòpter ha traslladat membres del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) a la zona de més difícil accés
Els Bombers de la Generalitat s’han reincorporat, a dos quarts de 9 del matí, al dispositiu d’extinció de l’incendi que crema, des de dissabte vespre, una zona d’alta muntanya propera a la població d’Aneto, pertanyent al municipi aragonès de Montanuy (Baixa Ribagorça).
Quatre dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat s’han afegit a les tasques d’actuació, coordinades pels Bombers Aragonesos. A més a més, un helicòpter ha deixat quatre membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAF) a la zona de més difícil accés de l’incendi, una zona escarpada on no es pot arribar per terra. Allà, els Bombers del GRAF treballaran amb eines manuals per evitar la propagació del foc.
Així mateix, l’helicòpter dels Bombers de la Generalitat s’afegirà als mitjans aeris que treballen a l’incendi.
Cerdanyola del Vallès, 7 de gener de 2013
NOTA DE PREMSA DE BOMBERS DE LA GENERALITAT

dimarts, 8 de gener del 2013

Del txapurreau a l’aragonès oriental

ALBERT BALANZÀ    @albertbalanza
L’Aragó tindrà aquest 2013, després de la negociació dels pressupostos de l’executiu de Luisa Fernanda Rudi, un nou projecte de llei de llengües que torna a evitar qualsevol referència al reconeixement del català com a llengua viva a la franja oriental de la comunitat. Amb la negociació oberta entre els partits, la normalització, en el millor dels casos, tractarà la llengua com a aragonès oriental i tornarà a dependre de la decisió dels ajuntaments.
Un dels llibres de viatges a peu més deliciosos de l’etern en vida Josep Maria Espinàs, A peu per la Llitera (La Campana, 1990), en el pròleg, recorda que la guerra de la llengua a l’Aragó sempre ha estat d’una intensitat baixíssima entre les persones. Ho diu citant el periodista Manuel Campo Vidal, nascut a Camporrells: “En la Llitera se habla un idioma que cualquier japonés medianamente culto, de vacaciones en su balneario, distinguiria immediatamente como catalán en su versión dialectal occidental”. Ara bé, ningú ha acabat mai de resoldre a nivell institucional l’encaix còmode que hauria de tenir l’oficialització de la fabla, que es parla al Pirineu, i el català, a tota la franja limítrof amb Catalunya. I aviat farà trenta anys dels primers moviments.

L’últim intent, no sense polèmica pels interessos polítics inequívocs del Partit Popular, és el projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó, una nova reglamentació que ha de derogar l’última llei de llengües promulgada el 2009 pel PSOE. que es va presentar al consell de govern a finals del juliol passat, però que encara ha de passar la tramitació parlamentària. “No està aprovada, i més quan encara estem en el procés de compareixences dels consellers per als pressupostos de 2013”, han apuntat fonts de la conselleria de Cultura de l’executiu aragonès.
La nova llei no suposarà cap cost per a les arques del govern que comanda Luisa Fernanda Rudi i no significarà cap avenç per a la normalització del català i de la fabla que, de fet, ni tan sols surten esmentades pel seu nom perquè es tria en tots els articles la fórmula “la lengua aragonesa propia del area [oriental o pirenaica] de la comunidad autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. És a partir d’aquest redactat que el Govern d’Aragó s’ha inventat una nova llengua, l’aragonès oriental, per referir-se al català que es parla en aquest territori. L’anterior llei sí que esmentava les llengües pel seu nom: “Aragón es una Comunidad Autónoma en la que junto al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio, se hablan en determinadas zonas otras lenguas, el aragonés y el catalán, las tres con sus modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Però no es va arribar a desplegar mai.
La via valenciana
La negociació que ara s’ha obert entre els partits intenta una possible via valenciana per al reconeixement de les llengües a l’Aragó, és a dir, que a un dels principals textos legals s’obri la porta a l’oficialització d’una ‘llengua aragonesa’, encara que el món científic identifiqui aquest idioma com a català al vessant oriental i com a fabla aragonesa al vessant pirinenc. En una visita a Calaceit fa poques setmanes, la consellera de Cultura, Dolores Serrat, va explicar que no hi haurà cap problema perquè els ajuntaments anomenin català a aquesta llengua a la franja. Però la concreció acabarà residint en els àmbits menors de decisió i, consegüentment, es potenciarà el conflicte.
El que sí que és cert, en tot cas, és que la nova llei de llengües de l’Aragó prevista per al 2013 té un caràcter facultatiu, determina que els ciutadans podran adreçar-se en la seva llengua a l’administració i aquesta no estarà obligada a contestar-los en la mateixa llengua. No hi haurà cap mena d’imposició, com li agrada dir al Partit Popular, de les llengües que no siguin el castellà en les relacions entre els ciutadans i l’administració pública. A favor del català, segons les primers converses entre el PP, el PSOE i el PAR hi ha la voluntat comuna que la nova Academia Aragonesa de la Lengua només se centri en la normativització de la fabla i reconeixi les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
La llei de llengües que el 2009 va impulsar el Govern d’Aragó, governat pel socialista i catalanoparlant de Bonansa Marcel·lí Iglesias, va néixer morta, malgrat que la data del 17 de desembre va ser emmarcada com un “moment històric” per formacions com la Chunta Aragonesista. Des del minut zero, el PP i el PAR van conjurar-se per rebentar qualsevol desplegament legal i van estendre el discurs de la por. L’ofensiva es va concretar sis mesos després amb un ariet de prestigi, l’advocat Ángel Escolano, mà dreta de Francisco Caja a Convivencia Cívica Catalana (CCC), que va agafar la representació legal d’un total de dotze ajuntaments que van decidir presentar el 2010 un recurs al Tribunal Constitucional que no va ser ni admès a tràmit perquè la llei, com l’actual, té una fase de desplegament en la qual ha de concretar els municipis on s’ha d’aplicar i encara no ho havia fet. Escolano, assessor del PP aragonès i de la plataforma No Hablamos Catalán, era el representant dels nuclis de Faió, Nonasp, Fraga, Torre del Comte, La Freixneda, Vall-de-Roures, Lascuarre, Fórnols de Matarranya, Aiguaviva de Bergantes, la Ginebrosa i la Codonyera, governats pel PP o el PAR. En aquest últim poble, la presentació del recurs va tenir el suport del PSOE i el símbol encara es va fer més gran perquè la Codonyera és el municipi on viu un dels màxims especialistes de la llengua catalana a l’Aragó, el lingüista Artur Quintana. “Hi ha un ambient favorable però hi ha episodis de ferotge anticatalanisme”, explica Quintana.

Abans de la Declaració de Mequinensa

Tampoc és que els anteriors equips de govern a l’Aragó hagin posat fil a l’agulla d’una manera decidida en els últims trenta anys per fixar l’actuació lingüística de l’administració, però la primera actuació amb cara i ulls cal apuntar-la al PSOE. Els socialistes aragonesos, en temps que la conselleria de Cultura estava en mans del carismàtic José R. Bada Panillo i sota la presidència per majoria simple de Santiago Marraco, van engegar la maquinària governamental el 1983 amb la voluntat de “defensar el català” de la situació de llimb que es trobava. En aquella època ja s’havien constituït les primeres associacions pronormalització lingüística com el Consello d’a Fabla Aragonesa o l’Associació de la Franja de Ponent i el 1978 l’Ajuntament de Fraga va ser el primer a demanar l’ensenyament optatiu del català. Ara bé, l’Estatut aragonès no va protegir ni va fomentar cap dret en aquest sentit. “Si no se desarrolla el Estatuto en un sentido más progresista acabaremos con la pluralidad lingüística”, deia Bada en una entrevista al diari El dia el juny de 1983.
El moviment polític més global que s’ha viscut a l’Aragó va arribar sis mesos després amb dues declaracions en un termini de set dies: en primer lloc, el manifest que van fer set alcaldes de la Ribagorça (Montanuy, Bonansa, Sopeira, Areny, Pont de Montanyana, Tolva i Benavarri) al diari La Nueva España defensant l’Estatut i alhora l’ensenyament optatiu del català; i en segon lloc, la Declaració de Mequinensa, en la mateixa línia argumentativa, que va ampliar la iniciativa a 17 alcaldes i consellers (dels pobles anteriors i de Saidí, Torrent de Cinca, Mequinensa, Fraga, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-de-Roures, la Codonyera i Valljunquera), socialistes, entre els quals ja hi destacava un jove i entusiasta de la causa Marcelino Iglesias. “En aquesta assemblea pareix que sura un complex d’inferioritat que hem de fer desaparèixer. Esclar que aquesta iniciativa tindrà contestació, especialment en els sectors més conservadors. I a mi, en el fons, m’alegra que sigui així, per a desemmascarar els qui mai no han fet res per conservar la nostra identitat”, va apuntar.
Molt bé. Ja han passat prop de tres dècades d’aquella efervescència i els habitants de la Franja que van al metge a Lleida no han de fer una cua diferent. Però quin és l’ambient lingüístic als carrers de les ciutats i pobles d’aquesta terra de frontera? L’any 2005 es va publicar, a partir d’una mostra de 1.351 persones sobre una població aproximada de 75.000 persones, l’última enquesta sobre usos lingüístics a les comarques orientals d’Aragó i els resultats no van sorprendre ningú: un 90% dels enquestats van afirmar que entenien el català i un 68% que el parlava, però un 30% no el sabia ni llegir ni escriure. La meitat de la població, segons les extrapolacions d’aquest estudi, tenen a les cinc comarques limítrofs amb Catalunya el català com a llengua habitual i un 58% asseguraven que l’utilitzaven molt (26%) o força (32%).
Nous projectes a l’escola
Sense aquesta base social, difícilment el català, que encara s’identifica sobretot per les denominacions locals de lliterà o ribagorçà, no hagués tingut històricament una fecunda producció cultural al marge del debat polític i institucional. Ningú qüestiona que els escriptors Jesús Moncada o Mercè Ibarz formen part de la literatura catalana i l’activisme ja va néixer ara fa 25 anys amb la revista Desperta ferro, les col·leccions de llibres La Gabella o Quaders de la Glera o els casals populars impulsats per Guillem Chacon. Però els canvis en el món majoritari de la Franja, aquell de les persones que no fan activisme, segons apunta el sociòleg Natxo Sorolla, s’han donat en el marc infraprotegit de l’educació: la supervivència de la llengua a l’aula encara depèn de les associacions de pares i mares que ho demanen a l’escola primària (entre dues i quatre hores setmanals optatives), mentre que a l’escola secundària hi ha nous projectes per fer entre una i dues assignatures en català. “Aquests projectes sí que són importants”, apunta.
I com que l’educació no fa encara el camí que hauria de fer per garantir el futur de la riquesa trilingüe de l’Aragó, les recerques recents que s’han fet, per exemple, a Tamarit i a Calaceit, apunten que el català s’ha convertit ja en una llengua perifèrica als patis de les escoles. “Entre els nascuts als anys 90 l’ús és molt minoritari, estem en el moment del punt d’inflexió”, diu Sorolla. La Franja ha superat tres dècades d’irresolta normalització lingüística en un entorn rural i sense immigració que permetia anar tirant. Però totes les societats, fins i tot les més tradicionals, pateixen canvis i a les cinc comarques catalanoparlants de l’Aragó hi ha ara mateix un ascens important de la immigració vinculada a l’economia agrària, tot i que el punt de canvi es basa en el comportament dels autòctons o d’immigració provinent de la resta de l’Estat. “L’ensenyament optatiu pot dependre de professors que han vingut de fora i només són castellanoparlants; per tant, s’hi poden oposar només pel fet que vegin perillar el seu lloc de treball”, conclou.
Publicat a media.cat

diumenge, 6 de gener del 2013

INCENDI A MONTANUI


El incendio que se declaraba, este sábado, a última hora de la tarde, se localiza en el término municipal de Montanuy, próximo al pueblo de Aneto, a una cota de 1.800-2.000 metros, situación que dificulta las labores de extinción, puesto que, los medios terrestres no pueden actuar o si acceden lo hacen de manera compleja. De manera progresiva se están incorporando medios aéreos para poder controlarlo en el menor tiempo posible.
El incendio tiene dos focos distintos, uno de ellos, quedó controlado de madrugada, puesto que, al estar cerca de un camino, pudo ser, rápidamente, controlado y el otro, permanece activo tiene varios frentes y es ahí donde se centran las actuaciones de todos los medios.
Roque Vicente, director general de gestión forestal de GA, acerca de la masa forestal afectada no se atrevía a hacer una valoración, pero hablaba de unas 300-400 hectáreas. En cuanto a las causas, hablaba de hechos objetivos: dos puntos distintos en los que, al mismo tiempo, se inició el fuego.
El incendio no afecta a ningún núcleo de población, puesto que, se trata de un incendio forestal de nivel 2A ubicado en cotas muy elevados.
En las labores de extinción participan bomberos de la Ribagorza, de Pont de Suert y Viella, y la UME, además, a lo lo largo de la mañana se irán incorporando seis medios aéreos dos hidroaviones del Ministerio, y cuatro helicópteros de Valencia, Navarra, Cataluña y Aragón.
Este fuego recuerda, al que hace nueve meses se declaró en el valle de Castanesa por lo inesperado e imprevisible y por declararse, nuevamente, fuera de lo que suele ser el período de incendios forestales.

AGAFAT DE http://www.radiohuesca.com/seccion/9/Sucesos

divendres, 4 de gener del 2013

L'EURODIPUTAT RAMON TREMOSA PREGUNTA A LA COMISSIÓ EUROPEA SOBRE EL "FRACKING"





L'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, a instàncies de CDF-Convergència Democràtica de la Franja, s'ha dirigit de nou a la Comissió Europea per a preguntar  sobre les concessions de recerca de hidrocarburs a la Ribagorça.L' eurodiputat informa  que es va aprobar "una Orden del 19 de mayo de 2010, de Departamento de Industria, Comercio y Turismo, del Gobierno de Aragón, se otorga, permiso de investigación de hidrocarburos denominado "Turbón" nº H22018, situado en la provincia de Huesca."
Tremosa recorda a la Comissió que "Para llevar a cabo esta investigación se utiliza la técnica del fracking o fractura hidráulica, prohibida en países como Francia, Canadá o Irlanda, que consiste en inyectar a la roca agua con sustancias químicas con el fin de conseguir que salgan a la superficie los hidrocaburos que existen y con la posibilidad de causar  "afecciones como terremotos, contaminación de las aguas subterráneas, contaminación en las zonas de almacenamiento de residuos y en el trayecto seguido por los vehículos que accederían a las plantas de extracción, aumento de la incidencia del cáncer" según informan diferentes estudios y colectivos".

Tremosa recorda la fragilitat demogràfica i mediambiental  de la Ribagorça  "con una gran riqueza de hábitats tal como lo reflejan las numerosas ZEPAS y LICS de la red Natura 2000: en la Comarca de la Ribagorza existen dos permisos , el denominado  como  "Turbón" nº H22018, ya comentado anteriormente  y el denominado como "Graus" Ambos permisos afectan a la protección de las aves como cernícalo primilla (Falco naumanni) y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) y las zonas de nidificación del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano real (Milvus milvus) y el alimoche (Neophron percnopterus) ; a las las ZEPAS ES0000281 El Turbón y Sierra de Sis y a los LIC
 ES2410059 LIC El Turbón, 40 ES2410069 Sierra de Esdolomada y Morrones de Güel ES2410008 LIC Garganta de Obarra ES2410070 LIC Sierra del Castillo de Laguarres, ES2410055 LIC Sierra de Arro, ES2410054 LIC Sierra Ferrera".

Finalment  pregunta a la Comissió Europe si
- "Cree la Comisión Europea que con estas prácticas afectan o pueden afectar a la salud de sus ciudadanos y a la calidad de las aguas de estos territorios pirinaicos?
- Cree la Comisión que estás prácticas afectan  o pueden afectar peligrosamente la conservación de las especies en zonas protegidas por la Red Natura 2000?"

INFORMACIÓ FACILITADA PER COVERGENCIA DEMOCRATICA DE LA FRANJA