diumenge, 30 d’octubre del 2011

19000 VISITES A LA FIRA DEL CODONY DE TREMP



La Fira del Codony de Tremp va celebrar ahir el desè aniversari amb un rècord de visitants. Unes 19.000 persones, segons l’organització, van acudir al recinte firal on un centenar de parades posaven a la venda productes derivats del codony, vins, formatges i embotits artesanals, així com objectes d’artesania. El bon temps després de diversos dies de pluja i cel ennuvolat va contribuir a la important afluència de públic. La directora de la fira, Elisenda Martínez, va indicar que la fira tenia aquest any deu parades més que les 90 de la passada edició.“Hi havia sol·licituds d’unes 130 parades”, va explicar Martínez, que va indicar que la decisió de mantindre el recinte amb un centenar obeeix al fet que “els expositors poden vendremés i podem controlar millor la qualitat dels productes”. Entre aquests, podien veure’s aliments derivats del codony, com coques, vi i ratafia elaborats a partir d’aquest fruit. Els organitzadors no es plantegen incrementar la superfície del recinte firal ni el nombre d’expositors per a l’any que ve. La inauguració va comptar amb la presència de l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit; del diputat provincial Xavier Pont i del president del consell comarcal del Jussà, Joan Ubach, entre d’altres.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

FIRA DEL CODONY A TREMP




TREMOSA LLUITARÀ CONTRA LA MAT "FINS AL FINAL"



L’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) va advertir ahir a Red Eléctrica de España que portarà “fins al final i fins a les últimes conseqüències” la investigació iniciada per la Comissió Europea sobre el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona, l’obertura del qual va anunciar el comissari Janez Potocnik en resposta a preguntes de Tremosa al Parlament europeu. “No som anti-MAT, però no volem tornar a triturar el territori”, va afirmarTremosa a Lleida, amb referència al corredor que s’hauria d’obrir per a la construcció de la nova línia. Per aquest motiu, va instar la promotora a aprofitar instal·lacions actuals i “deixar lliure el sud del Pallars”.“Si convé, convidarem el comissari a visitar el Castell de Mur”, va afegir Tremosa va dir també que les ZEPA del Segarra-Garrigues són revisables. L’eurodiputat va assistir a la presentació del llibre Via ampla, ment estreta. Crònica de 150 anys d’aïllament ferroviari (1848-1998), de Pere Macias, que va defensar la connexió de Lleida amb el corredor mediterrani.

divendres, 28 d’octubre del 2011

ES PRESENTA UN LLIBRE A BONANSA


Tremosa celebra que la CE investigue el impacto de la MAT Peñalba-Isona


El eurodiputado de CiU Ramon Tremosa celebró ayer que la Comisión Europea (CE) haya abierto una investigación para establecer si el proyecto de la línea de Muy Alta Tensión (MAT) entre Peñalba e Isona cumple la normativa medioambiental comunitaria. Tremosa había cuestionado el pasado mes de setiembre la coincidencia de parte del trazado previsto para la MAT con el de la antigua autopista eléctrica Graus-Isona, descartada en 2004. El eurodiputado alaertó de que está dispuesto a llegar hasta el final para evitar que se vuelva a “triturar” el Pallars “sólo porque Red Eléctrica Española (REE) se quiera ahorrar un dinero”. Tremosa pide que la MAT se construya junto a la línea eléctrica ya existente y así reducir el impacto ambiental que provoca en la zona la construcción de una línea de muy alta tensión. Según el eurodiputado, el proyecto prevé instalar una torre eléctrica de 80 metros justo al lado del Castell de Mur, que es de un gran valor arquitectónico y uno de los principales símbolos turísticos del Pallars Jussà. Tremosa denuncia que REE quiere hacer pasar la línea por este espacio, para ahorrarse la instalación de algunas torres.

La CE pedirá información sobre la línea de alta tensión Peñalba-Isona

 El proyecto de la línea de alta tensión entre la localidad oscense de Peñalaba y la leridana de Isona volvió ayer a la agenda comunitaria. Tras una interpelación del eurodiputado catalán de CiU, Ramon Tremosa, la Comisión Europea recordó ayer que pedirá documentos sobre esta infraestructura .La Comisión Europea solicitará de nuevo a España información sobre el proyecto de línea de alta tensión entre Peñalba-Isona, en las provincias de Huesca y Lleida, para comprobar que ha respetado la normativa que somete este tipo de proyectos a una evaluación de impacto previa después de que las autoridades españolas se hubieran comprometido en 2010 a realizar un proyecto que no invadiera espacios protegidos de la Red Natura 2000. El comisario de Medio Ambiente, Janez Potocnik, ha explicado en respuesta a una pregunta parlamentaria del eurodiputado de CiU Ramón Tremosa que “la Comisión ha solicitado recientemente las observaciones
de las autoridades españolas” en el marco de su investigaciónabierta. “Si fuese necesario adoptará las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de la legislación de la UE” que regula la necesidad de realizar la evaluación de impacto medioambiental de este tipo de proyectos y las normas que protegen las aves silvestres y la conservación del hábitat natural, ha avisado el Ejecutivo comunitario, que solicitó a España información sobre el proyecto hace cinco meses. Tremosa pide al Ejecutivo comunitario que confirme si el proyecto de la línea aérea de transporte de energía eléctrica de doble circuito a 400 KV Peñalba-Arnero-Isona infringe o no la normativa medioambiental comunitaria porque entiende que el proyecto “supone la reedición de la línea Aragón-Cazaril, que fue objeto de dos sentencias contrarias del Tribunal Supremo del Estado español” y motivó una investigación de la Comisión, en noviembre de 2010. Las autoridades españolas se comprometieron en 2010 a “desarrollar un nuevo proyecto que no afectara a la Red Natura 2000” y respetara la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestre para poner fin a la investigación abierta por Bruselas sobre el proyecto de línea de alta tensión Graus-Isona Sallente. Tremosa entiende que el proyecto afecta “a especies de fauna y flora protegidas” que son “de interés prioritario” y considera que al no tratarse de un proyecto de “interés público de primer orden” no está eximido de un estudio de impacto medioambiental previo.

La Comissió Europea investiga l’impacte ambiental del traçat de la MAT del Pallars


La Comissió Europea (CE) ha obert una investigació per establir si el polèmic projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona compleix la normativa mediambiental comunitària. Així ho ha confirmat el comissari de MediAmbient, Janez Potocnik, en resposta a una pregunta parlamentària de RamonTremosa, eurodiputat de CiU.Tremosa havia qüestionat el passat mes de setembre la coincidència de part del traçat previst per a la MAT amb el de l’antiga autopista elèctrica Graus-Isona, descartada l’any 2004. La resposta de la CE a l’eurodiputat, amb data dimecres passat, assenyala que “en el marc d’aquesta investigació, la Comissió ha sol·licitat recentment les observacions de les autoritats espanyoles. Una vegada siguin rebudes, les valorarà, en cas necessari, adoptarà les mesures necessàries per garatir el compliment de la legislació de la Unió Europea”. Fonts de la Comissió van puntualitzar que aquesta investigació, encara sense conclusions a l’espera dels informes del Govern espanyol, no s’emmarca per ara en un procediment d’infracció de la normativa europea contra Espanya. En les seues preguntes parlamentàries del passat mes de setembre,Tremosa va assenyalar que la investigació de la UE sobre l’antiga autopista elèctrica Graus-Isona “va concloure el 2004 amb el compromís de les autoritats espanyoles de desenvolupar un nou projecte que no afectés espais protegits de la Xarxa Natura 2000”. L’eurodiputat adverteix, així mateix, que “ja s’ha iniciat un projecte coincident, amb incompliment d’aquell compromís i amb greu afectació d’espais de la Xarxa Natura 2000”, en al·lusió a la polèmica MAT del Pallars.
“Replantejar el projecte”
Els primers passos de la investigació de la CE arriben després de mesos en què la plataforma contra la línia de molt alta tensió que integra veïns del Pallars Jussà i de pobles oscencs afectats pel projecte hagi organitzat manifestacions de protesta per reclamar la retirada del projecte i campanyes per impulsar al·legacions en contra del traçat actualment proposat per Red Eléctrica de España (REE). La plataforma contrària al projecte va reclamar ahir “replantejar-lo conforme a l’informe de sostenibilitat ambiental de planificació del sector elèctric”.

dijous, 27 d’octubre del 2011

LA FRANJA DEMANA QUE ES SOLVENTI EL CONFLICTE ENTRE COMUNITATS PER PODER CONTINUAR SENT ATESOS A L'ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA



minut 2'11"

memòria oral a la terreta: 31 d'octubre de 2011‏


Sota el títol "La vida quotidiana al Prepirineu a la segona meitat del segle XX", el proper 31 d'octubre es fara una jornada de memòria oral a Sapeira -La Terreta-. Aquesta activitatd s'enmarca dins dels els 4ts Tallers i jornades de Memòria Oral 2011-2012 que co-organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb les diverses entitats que formen part de l'Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya, en aquesta ocasió amb l'Institut Ramon Muntaner i que es realitzaran per diferents entitats arreu de Catalunya. 

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Salut va pactar tractar la Franja en “igualtat de condicions”



El conveni firmat l’any 2005 per Catalunya iAragó per a l’atenció sanitària als pacients de la Franja estableix una igualtat de tracte independentment de la seua residència. Així, el primer punt especifica que “facilita l’accessibilitat de l’atenció sanitària dels pacients de zones limítrofes de les dos comunitats”. Mentre, el sisè indica que els signants “garantiran la continuïtat en els mecanismes ordinaris ja existents en les qüestions administratives concernents als pacients de les zones limítrofes, vetllant sempre per una atenció en igualtat de condicions per als residents en aquestes comunitats autònomes”. En canvi, el conveni és més aviat escàs pel que fa al seu finançament, que només apareix dins de l’annex específic per a la zona del Pirineu.Assenyala: “Els malalts (aragonesos) es podrien atendre, en alguns casos, als serveis sanitaris de Barbastre o en altres del Servei de Salut d’Aragó, però condicionants d’accessibilitat i d’altres aconsellen que la seua atenció es pugui realitzar en centres del Servei Català de la Salut, sense perjudici de la seua compensació a efectes del fons de cohesió del Sistema Nacional de Salut.” Més endavant, afegeix: “Les assistències realitzades seran compensades entre les dos comunitats segons es determini i sense perjudici del que estableix la llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut.” Ni la Generalitat ni el Govern aragonès van voler fer ahir cap valoració sobre aquest assumpte, tot i que Salut ha reclamat en diverses ocasions a Madrid que pagui l’atenció a pacients de la Franja (el 2010, la factura va ascendir a 10,5 milions). L’Arnau ja ha començat a restringir l’accés de veïns de la Franja i Madrid va deixar clar dilluns que no pagarà per l’assistència a aquests pacients. Per la seua part, el conseller de Sanitat aragonès, Ricardo Oliván, ha demanat una reunió urgent amb el seu homòleg a Catalunya, Boi Ruiz, i el departament de Salut va confirmar ahir que ja estan buscant una data.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

El ministerio se lava las manos en el conflicto por la asistencia en la Franja



El Ministerio de Sanidad no mediará ni intercederá en el conflicto con Cataluña por la atención a los pacientes de la Franja, dado que considera que se trata de un asunto "bilateral" entre dos comunidades autónomas que debe resolverse entre ellas en virtud del convenio firmado por ambas en el 2005. Esta decisión, que ayer comunicó en persona al consejero Ricardo Oliván el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, Francisco Valero, cayó como un jarro de agua fría entre la Administración aragonesa, que siempre había apostado por involucrar al ministerio en este conflicto. Buscar una solución estará en manos ahora de ambas autonomías y, de hecho, Oliván tiene previsto reunirse "en breve" con su homólogo catalán.
El titular de Sanidad no dudó ayer en mostrar su malestar por los problemas que está generando la decisión de la Generalitat catalana de limitar la atención a los pacientes de la Franja a los que ya no se acepta en el hospital Arnau Vilanova de Lérida excepto para primeras urgencias. Según el consejero, Cataluña está "incumpliendo" el acuerdo bilateral, firmado en 2005, para prestar asistencia a los ciudadanos a ambos lados de la zona oriental de Aragón. mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido.

MALESTAR "O se cumple o se rescinde", aseguró Oliván, quien anunció que se reunirá en "muy breves fechas" con el consejero catalán de Salud y evitó "entrar en una guerra de cifras". Asimismo, el consejero también se citará a finales de mes con los alcaldes de La Franja para evaluar las afecciones que están suponiendo los recortes en Cataluña.
A pesar de las quejas de Oliván, el representante del ministerio, que ayer acudió a Zaragoza tras una petición por escrito de la consejería, se lavó las manos respecto al asunto de la Franja. "Debe resolverse de modo bilateral y siguiendo los mecanismos que establece el propio convenio", apuntó. Este acuerdo, que se firmó en el año 2005, ha permitido que los pacientes de las zonas fronterizas con Cataluña pudieran acudir a su centro sanitario más cercano, estuviera en suelo catalán o aragonés, aunque lo cierto es que la comunidad vecina ha sido la que ha asumido la mayor parte de la carga sanitaria, con una media de 35.000 aragoneses al año atendidos en el hospital de Lérida. En principio, el acuerdo se prorroga automáticamente hasta el 2015.
El ministerio sí intervendrá en otro de los frentes abiertos con Cataluña: la dispensación de recetas a los pacientes crónicos desplazados a esa comunidad, fundamentalmente a las zonas de playa. Ante las reiteradas denuncias por la negativa de los facultativos a realizar estas recetas, el ministerio ha pedido un informe detallado al Gobierno aragonés, que más adelante se cotejará con la propia Generalitat. En el caso de que se confirmara que Cataluña está haciendo una "interpretación no adecuada" del ordenamiento jurídico el Ministerio de Sanidad tomará las medidas oportunas, apuntó ayer Valero, como un requerimiento formal para que garantice los derechos de los desplazados.
 INTERPRETACIONES Según el representante del ministerio, ya han tenido conocimiento de que está habiendo interpretaciones diferentes en las comunidades respecto a un derecho "muy claro", el de la prestación sanitaria de los desplazados.
Incluso se creo un grupo de trabajo, auspiciado por el propio ministerio, en el que participaron todas las comunidades para analizar la situación que comenzó a funcionar durante la pasada primavera. "Se realizó una encuesta exhaustiva a cada comunidad que se presentará a la Comisión de Prestaciones", añadió Francisco Valero.

Oliván se reunirá "en breve" con su homólogo catalán para tratar la desatención sanitaria a los aragoneses


El consejero aragonés de Sanidad dice que preocupa mucho al Gobierno de Aragón la "deriva" que está tomando este problema porque empezó con cuestiones puntuales, y recetas de crónicos, y se ha extendido a toda la atención sanitaria.
El consejero aragonés de Sanidad, Ricardo Oliván, ha anunciado que se reunirá "en breve" con su homólogo catalán para tratar sobre la asistencia sanitaria en el Aragón oriental y que enviará un documento al Ministerio con los casos de incumplimientos a los aragoneses desplazados en esa comunidad. 

Así lo ha señalado Oliván en rueda de prensa tras mantener un encuentro con Francisco Valero, director general en el Ministerio de Sanidad, quien ha informado de que han abordado la problemática que puede estar surgiendo entre Aragón y Cataluña sobre la asistencia sanitaria, un derecho que tienen todos los ciudadanos a percibir independientemente del lugar donde residan.

Para Oliván, es una cuestión que se ha agudizado desde hace unos meses y que preocupa mucho al Gobierno de Aragón, sobre todo por la "deriva" que está tomando porque empezó con cuestiones puntuales, y recetas de crónicos, y se ha extendido a toda la atención sanitaria.

Según el consejero, Cataluña está "incumpliendo" la obligación que tiene de atender a los aragoneses desplazados, bien sea con recetas o de centros sanitarios, y el acuerdo bilateral, firmado en 2005, para prestar asistencia a los ciudadanos a ambos lados de la zona oriental de Aragón,  fundamentalmente derivados y urgencias.

Respecto al convenio, Oliván ha agregado que los acuerdos tienen sus cláusulas de rescisión, por lo queestán analizando el grado de cumplimiento para ver qué medidas pueden adoptar. 

Ya que "mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido. O se cumple o se rescinde", ha afirmado, quien ha anunciado que se reunirá en "muy breves fechas" con su homólogo catalán, y que por si el fuera sería antes de finalizar este mes, para conocer cuál es la perspectiva y disposición de Cataluña sobre el acuerdo.

Mientras que respecto a los "desplazados", cuyo coste tiene que ser asumido por cada comunidad, ha dicho que han mostrado su preocupación al Ministerio de Sanidad, al que enviarán próximamente un documento con los casos concretos de incumplimientos, para que la reclamación sea formal y pueda actuar dentro de sus competencias.

En este sentido, el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, ha señalado que están a la espera de recibir ese documento para trasladarlo a la Consejería catalana, para intentar solucionar las incidencias que les ha manifestado Aragón por su pudiera existir "alguna quiebra" del derecho de asistencia.

En el caso de que se confirmara que Cataluña está haciendo una "interpretación no adecuada" del ordenamiento jurídico el Ministerio "tomarían las medidas" oportunas, como un requerimiento formal para que garantice los derechos de los desplazados.

Según Valero, es cierto que, al parecer, está habiendo interpretaciones diferentes en las CCAA respecto a un derecho "muy claro", el de la prestación sanitaria de los desplazados.

Por ello, están a la espera de las conclusiones del grupo de trabajo, promovido por la Comisión de Prestaciones del Consejo Interterritorial de Salud, para analizar los problemas que se estaban produciendo, pero que se han revelado especialmente entre Aragón y Cataluña.

A partir de entonces, se intentaría lograr un compromiso de todas las comunidades y en el caso de mantenerse esos incumplimientos, o distintas interpretaciones, establecer las medidas oportunas para garantizar el derecho de los ciudadanos, mediante requerimientos formales.

El director general ha informado, sobre los pacientes que se "derivan" entre comunidades, para recibir tratamientos que no existen en el lugar de residencias, de que a lo largo de los últimos cuatro años el Fondo de Cohesión ha compensado a Cataluña con algo más 13 millones de euros por el flujo de aragoneses.


Madrid rebutja pagar el cost de l’atenció dels pacients de la Franja a l’Arnau de Vilanova

 

Un representant del ministeri de Sanitat va advertir ahir que no tenen l’obligació de pagar pels pacients de la Franja atesos a l’HospitalArnau deVilanova, després d’una reunió mantinguda amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per tractar la selecció de pacients aragonesos a l’hospital de Lleida. El director general d’Ordenació Professional i Cohesió del Sistema Nacional, FranciscoValero, va assenyalar que el ministeri de Sanitat només finança els casos de pacients que són enviats a rebre atenció sanitària a altres comunitats perquè el seu servei de Salut no compta amb les tècniques necessàries, però que no es responsabilitza del conveni firmat entre Catalunya i Aragó l’any 2005 per atendre pacients de la Franja a l’Arnau. En aquest ordre de coses, el ministeri de Sanitat ha sol·licitat a la DGA que faci un informe amb tots els pacients que l’Hospital Arnau que ha rebutjat atendre, amb l’objectiu de requerir la conselleria de Salut que els atengui.Va afegir que el conflicte pel conveni entre Catalunya i Aragó s’ha de solucionar de forma bilateral, entre les dos comunitats. Per la seua part, Oliván va explicar que demanarà una reunió urgent amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per tractar aquest tema i va amenaçar de rescindir el contracte entre les dos comunitats si es continua incomplint. “Es demanarà a Catalunya que garanteixi els drets, la garantia i la cohesió dels nostres ciutadans”, va assenyalar. No obstant, el responsable de Sanitat d’Aragó va admetre que Catalunya atén molts més pacients aragonesos que al contrari. Després de la reunió,Valero va explicar que el Fons de CohesióTerritorial del Govern central ha pagat 13 milions d’euros a Catalunya en els últims quatre anys per pacients atesos de la Franja.No obstant, el Govern reclama 10 milions a l’any, gairebé quatre vegades més. Oliván iValero es van reunir ahir per debatre la polèmica generada a la Franja per la limitació que ha establert l’Arnau a pacients d’aquests municipis en relació amb les seues consultes d’especialistes i al tractament de quimioteràpia. Oliván va recordar que l’acord subscrit entre Catalunya iAragó per a desplaçats pretén assegurar l’atenció de ciutadans aragonesos a la comunitat veïna i viceversa, tot i que no conté compensació econòmica per ferho.No obstant, sí que estableix “uns compromisos per atendre en igualtat de condicions”, cosa que “Catalunya està incomplint”.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Madrid velará para que los pacientes de la Franja sean atendidos

El Ministerio de Sanidad velará para que los pacientes de la Franja sean atendidos en Lleida cuando se trate de atenciones a pacientes desplazados, que son los necesitan atención médica puntual cuando se encuentran en una comunidad autónoma que no es la suya. No obstante, el Ministerio insta a Catalunya y a Aragón a resolver entre ellas la atención para los pacientes derivados, que son los que los médicos de una comunidad derivan a otra en virtud de acuerdos entre ambas comunidades, como el que Aragón y Catalunya firmaron en 2005. De esta forma se expresó ayer el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, Francisco Valero, tras la reunión que mantuvo con el consejero de Sanidad de Aragón, Ricardo Oliván, en la que le reclamó la atención de los pacientes de la Franja en el Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Al término de la reunión Oliván expresó su intención de reunirse “lo antes posible” con su homólogo en Catalunya, Boi Ruiz, y advirtió de que “mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido. O se cumple o se rescinde”. También anunció que aragón enviará un documento con los supuestos casos de incumplimiento al Ministerio, para que la reclamación sea formal y pueda actuar dentro de sus competencias.

divendres, 14 d’octubre del 2011

ARAGÓ TAMBÉ DONA SERVEIS SANITARIS A CATALUNYA


EL PROPER DILLUNS DIA 17 EL CONSELLER DE SALUT D'ARAGÓ ES REUNIRÀ AMB ELS ALCALDES DE LA FRANJA


...el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, ha convocat els alcaldes de la Franja a una reunió, prevista per dilluns que ve, amb l’objectiu d’abordar la polèmica per la limitació d’accés dels seus veïns a l’Arnau.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Salut reclama al ministeri la despesa mèdica d’aragonesos de la Franja




La Conselleria de Salut aplica als malalts que són atesos a l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, el mateix protocol que reben els que són visitats al de la Vall d’Hebron o el Clínic, a Barcelona, va assegurar ahir Antoni Mateu, responsable de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Mateu va lamentar la nova queixa que ahir van expressar alcaldes i regidors de la zona oriental d’Aragó, que van acusar Salut de denegar assistència sanitària als pacients aragonesos que van a l’Arnau de Vilanova. «Aquest hospital està atenent avui mateix malalts procedents d’Aragó, i el mateix farà demà i d’aquí tres mesos», va assegurar Mateu. El directiu va assenyalar que Salut no rep del Ministeri de Sanitat els diners invertits en l’atenció de la població aragonesa. «Es visita sistemàticament a qui arriba a urgències amb una lesió greu –va prosseguir Mateu–. Però si el pacient no és hospitalitzat perquè no ho requereix, se’l deriva al seu centre d’assistència primària (CAP), en alguna població aragonesa, des d’on se’l derivarà, si és necessari, al seu hospital de referència a Barbastre, Osca o Saragossa». «És el mateix que passa amb els pacients que van a les urgències de la Vall d’Hebron però tenen com a centre de referència l’Hospital del Mar o un altre», va afegir Mateu. Aquesta derivació als hospitals aragonesos és considerada lesiva pels citats alcaldes, que argumenten la proximitat d’algunes poblacions de la Franja a l’Arnau de Vilanova. Aquest centre té història clínica oberta i atén regularment uns 35.000 malalts procedents d’Aragó. Aquests pacients requereixen cada any unes 2.700 hospitalitzacions i realitzen més de 20.000 visites a leS consultes externes. Aquesta assistència suposa un cost anual d’uns 10 milions d’euros, aproximadament. Per recuperar aquesta quantitat, la Generalitat recorre al sistema d’informació de fons de cohesió (SIFCO) –que no s’ha de confondre amb el fons de cohesió creat per a altres funcions–, que depèn del Ministeri de Sanitat. Per raons de divergència en els còmputs administratius, la Conselleria de Salut no rep del Ministeri de Sanitat la quantitat invertida en l’atenció d’aragonesos, assegura Mateu. «Cobrem uns 3,5 milions cada any –va explicar ahir–. Però això no significa que deixem d’atendre els malalts d’Aragó amb història clínica oberta a l’Arnau de Vilanova, o els que arribin per la via d’urgències».
INTERCANVI MÈDIC
La proximitat de les poblacions aragoneses i catalanes de la Franja motiva que especialistes de les dues comunitats intercanviïn assistència a totes dues bandes, expliquen facultatius de la zona. També hi ha malalts catalans, pocs, que són visitats en centres d’Aragó. Passa a la zona pirinenca i a l’Alta Ribagorça. L’actitud del Ministeri de Sanitat en aquest recurrent conflicte molesta totes les parts. «A Sanitat ens diuen que ens posem d’acord, però els que haurien de compensar correctament per l’assistència són ells», relata Mateu. El SIFCO va ser establert el 2009 en substitució d’un conveni entre els governs d’Aragó i Catalunya que també era font de conflictes. L’anterior responsable de Salut, Marina Geli, ja va expressar les seves queixes pel deficient cobrament de l’assistència prestada a aragonesos que aconseguia Catalunya. Els alcaldes de la Franja, al seu torn, sempre han declarat que la seva població no és ben rebuda. Des que van començar les retallades en la sanitat catalana, els hospitals de màxim nivell apliquen amb rigor el principi de territorialitat, segons el qual els veïns de l’àrea geogràfica que circumda l’Hospital de Sant Pau, per exemple, no han d’anar a l’Hospital Clínic, excepte si és una urgència, ja que si ho fan el Clínic no els atendrà. Així passa en tots els hospitals i centres d’assistència primària, i així ho han assumit els ciutadans, amb esporàdiques situacions conflictives. A l’Arnau de Vilanova s’estan limitant a aplicar aquest mateix criteri, va resumir Mateu, que va lamentar les renascudes queixes dels alcaldes. «Els malalts d’Aragó saben que se’ls està atenent igual que sempre, a l’Arnau de Vilanova –va reiterar Mateu–. Per part seva, no hi ha conflicte.

Aragón reabre el conflicto por la atención de pacientes de la Franja



Los recortes aplicados por la Generalitat en la sanidad pública catalana han reabierto la batalla para esclarecer qué Administración debe hacerse cargo de la factura sanitaria de los pacientes de la Franja aragonesa. Alcaldes de varios municipios de Aragón situados en comarcas fronterizas con Cataluña —la
Ribagorza, la Litera y el Bajo Cinca— acusaron ayer al Departamento de Salud de negarse a prestar asistencia sanitaria no urgente a los aragoneses a raíz de que la Generalitat aplicara la oleada de ajustes del pasado verano. “Cataluña debe atender a la población fronteriza de ambas comunidades”, protestó el presidente de la Litera, Antonio Fondevila. Salud, por su parte, negó que haya cambiado la atención a aragoneses que ofrece principalmente el hospital leridano Arnau de Vilanova, además de otros centros de esta provincia. Cerca de unas 2.500 altas hospitalarias del Arnau de Vilanova, alrededor del 10%, corresponden a usuarios de Aragón porque el hospital público aragonés más cercano les queda más lejos que el centro leridano. En 2005, Cataluña y Aragón firmaron un convenio mediante el cual se facilitaba el acceso a la atención sanitaria a los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades, pero el documento no hace referencia al coste económico de estos enfermos. La circunstancia provoca una disputa continua por los gastos que generan estos pacientes, disputa que se ha acrecentado por la crisis, denuncian los alcaldes aragoneses. Salud rechaza las quejas “La Generalitat podría estar incumpliendo los convenios suscritos con el Gobierno de Aragón”, advirtió Fondevila debido a las quejas de los pacientes aragoneses. Estos señalan que los médicos que les atienden en Cataluña les están derivando a centros aragoneses para tratamientos que hasta antes del verano se realizaban sin problemas en territorio catalán. “Se atiende a los pacientes igual que siempre. No ha habido ninguna orden a los médicos para que cambien de criterio”, defendió un responsable del Departamento de Salud de la región sanitaria de Lleida, que admitió la existencia de roces continuos por la situación actual. “No estaría mal que ambos Gobiernos se pusieran de acuerdo después de tantos años sobre cómo financiar los pacientes transfronterizos

La Franja demana aSalut que atengui els aragonesos




Les retallades de Salut passen també factura als pacients de la Franja que reben atenció sanitària a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Almenys així ho afirma la trentena d’alcaldes de diferents poblacions d’aquesta zona d’Aragó, limítrofa amb Catalunya, que ahir van mantenir una reunió a Binèfar (Osca) per demanar a la Generalitat que continuï atenent aquests pacients, com ha fet fins ara i tal com estableix un conveni firmat entre Aragó i Catalunya, amb vigència fins al 2015. Aquests alcaldes asseguren que des de fa unes setmanes els pacients de la Franja que acudeixen a l’Arnau de Vilanova són atesos en la primera consulta, però després són derivats a l’hospital de Barbastre, sense capacitat, asseguren aquests alcaldes, per atendre tota aquesta població de la Franja, que des de fa anys rep assistència als centres sanitaris de Lleida. Des de l’Arnau de Vilanova s’afirma que els casos greus i les urgències es continuen atenent com sempre. Els pacients atesos a l’Arnau, gràcies a aquest conveni, procedeixen de les comarques aragoneses de la Llitera, Baix Cinca i Ribagorça. Els alcaldes aragonesos també van acordar ahir contactar amb el Govern d’Aragó perquè hi intervingui.
 J. Ricou


La Franja critica que l’Arnau els derivi a Aragó


Una trentena d’alcaldes i regidors de la Franja de Ponent van reclamar ahir que l’hospital Arnau de Vilanova
de Lleida continuï sent el seu centre sanitari de referència. La trobada d’alcaldes, celebrada a Binèfar,va rebutjar el protocol establert per l’hospital pel qual les patologies que no requereixen hospitalització són derivades a centres aragonesos, bàsicament a l’hospital de Barbastre, que els cau més lluny que Lleida. Igualment, veïns de la Franja s’han trobat que després d’una primera consulta reben la recomanació per seguir el tractament a Aragó. El president de la comarca del Baix Cinca, Francisco García, va dir que entenen la contenció de despeses a Catalunya, “però nosaltres no volem ser qui paguem els plats trencats d’un incompliment de Madrid”, ja que hauria de ser la Seguretat Social qui compensés el govern per atendre veïns
d’una altra comunitat. El president de la Llitera, Antonio Fondevila, va recordar que hi ha un conveni del 2005, vigent fins al 2015, de reciprocitat sanitària. L’Arnau va matisar que la derivació només és per algunes proves i
hospitalitzacions i no per tractaments i urgències. L’hospital atén cada any prop de 30.000 veïns de la Franja

Los alcaldes de la Franja, preocupados por la asistencia sanitaria en Cataluña

Representantes de tres comarcas y 32 ayuntamientoS firman en Binéfar un documento

El próximo 26 de octubre los presidentes de las comarcas de Litera, Antonio Fondevila; Bajo Cinca, Francisco García, y Ribagorza, José Franch, acompañados por representantes municipales de Tamarite de Litera, Zaidín, Fraga y Castigaleu mantendrán un encuentro ya confirmado con el consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón, Ricardo Oliván, para tratar sobre la asistencia sanitaria en Cataluña de pacientes de la Franja.
JOSÉ LUIS PARICIO


Los tres presidentes comarcales junto a representantes de 32 consistorios de los citados territorios han mantenido hoy un encuentro en la sede de la Comarca de la Litera, en Binéfar. Los ayuntamientos quieren que Lérida sea, como lo ha sido históricamente, una referencia en la asistencia sanitaria. "Somos un territorio a caballo entre Aragón y Cataluña y , para quienes aquí vivimos, la frontera entre ambos territorios nunca ha constituido un elemento determinante en nuestras vidas diarias, compartimos una larga historia con nuestros vecinos del lado catalán, hablamos una misma lengua y tenemos abundantes referencias culturales en común". A esta comisión se añadirán integrantes del Bajo Aragon, Caspe y el Matarraña.  Los alcaldes se hacen eco de la preocupación ciudadana, creada en los últimos meses por la negativa en algunos casos a seguir ofreciendo asistencia sanitaria en o desde algunos centros asistenciales de Cataluña a los usuarios aragoneses. Hasta ahora ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Cataluña- que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los Fondos de Compensación Interterritoriales del Ministerio de Sanidad.

SANITAT A LA FRANJA



Más de treinta alcaldes y los representantes de las comarcas de La Litera, la Ribagorza y el Bajo Cinca exigieron ayer en Binéfar que se mantenga el convenio sanitario entre Aragón y Catalunya, al que se acogen miles de oscenses de la zona oriental. El presidente literano, Antonio Fondevila, explicaba que “entiendo que todavía está en vigor porque si una de las dos partes no dice lo contrario está en vigencia diez años, hasta 2015”. Fondevila añadió que “queremos saber por qué estos incumplimientos de convenio y si va a ser norma general”. A consecuencia de la convocatoria de la reunión de ayer en la sede comarcal de La Litera, ya se ha conseguido que el próximo 26 de junio una comisión de municipios y comarcas afectados sean recibidos en Zaragoza por el consejero de Sanidad, Bienestar Social y Familia, Ricardo  Oliván. “Vamos a ir los presidentes de los consejos comarcales y los alcaldes de los municipios más grandes. Por la parte de La Litera vendrán Tamarite y Binéfar, por ejemplo. Vamos a ver qué postura es la del Gobierno de Aragón y que en esa negociación con Catalunya estemos representados”. La problemática es la siguiente, según la explica el propio Fondevila: “Por parte de muchos vecinos de nuestros municipios ha empezado a haber toques en nuestros ayuntamientos porque en los hospitales de referencia catalanes se está incentivando que se utilicen los hospitales aragoneses de referencia por parte de médicos, enfermeras y personal administrativo. Eso, acompañado de noticias de que algunas cosas se van a dejar hacer, ha causado preocupación”. Esta situación está generando algunos problemas. “Los profesionales son igual de buenos que en Lleida, pero ni el Hospital de Barbastro es el Arnau de Vilanova en cuanto a medios técnicos, vamos a crear un colapso si va mucha gente de esta zona a Barbastro y ya se ha empezado a notar que gente mayor se está empadronando en Catalunya”. También se destaca el hecho de que las comunicaciones de la zona oriental de Huesca con Lleida son más fluidas que con Barbastro y Huesca capital. Entre los casos concretos de merma de servicios que los pacientes oscenses están detectando está la imposibilidad de seguir recibiendo quimioterapia en Lleida. O que tras ser atendidos en Urgencias y una vez hecho el diagnóstico, se invita al paciente a seguir el tratamiento en Barbastro. El Convenio entró en vigor en mayo del año 2005 El 26 de Mayo de 2005, en Tamarite de Litera, los Gobiernos de Catalunya y Aragon firmaron un convenio de intercambio sanitario, poniendo en las zonas limítrofes a disposición de los vecinos de uno y otro lado, centros asistenciales, hospitales, y medios como ambulancias. Este acuerdo no hablaba de cantidades., ni se menciona en ningún apartado. Ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Catalunya que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los fondos de compasión interterritoriales del Ministerio de Sanidad. Este convenio especificaba que los vecinos de la Ribagorza- podían utilizar el centro Pont de Suert- o los del Segriá la Policlínica de Fraga. El acuerdo engloba a 46 municipios de Aragon y 35 de Catalunya. La Generalitat de Catalunya desde hace varios años insiste en que este servicio cuesta de sus arcas 10,5 millones de euros anuales, y desde hace varias semanas viene ya aplicando el recorte desviando pacientes, en especialidades hacia el Hospital Comarcal de Barbastro y en tratamientos de quimioterapia, continua con radiología, y recalca que mantendrá la prestación a quienes la mantienen desde hace un tiempo pero no incorpora nuevos pacientes. Los alcaldes, quieren ser protagonistas propiciando y pidiendo participar en los foros que mantengan – Gobierno de Aragon, Generalitat y Gobierno Central- Temen que si este recorte se confirma pueda haber ademas perdida de población en el medio rural. Los alcaldes manifiestan su voluntad de seguir trabajando para que la situación de las poblaciones frontera de Aragon y Catalunya, no constituya un problema en articular la articulación de servicios básicos, coherentes, cercanos y de calidad

SANITAT A LA FRANJA



Alcaldes i representants d’un total de 35 municipis de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca d’Osca (la Franja) van demanar ahir a Binèfar que es garanteixi l’assistència sanitària dels seus veïns a l’Arnau deVilanova de Lleida, després que aquest hospital hagi començat a limitar des de fa unes setmanes el seu accés a les consultes d’especialistes i al servei de quimioteràpia. Durant la reunió, els assistents es van mostrar preocupats perquè l’hospital ha sigut fins ara el centre de referència per als seus veïns i van destacar que és el centre hospitalari més proper per a tots els que viuen al Baix Cinca.A més, van afirmar que veïns de la Franja, especialment jubilats, han començat a empadronar-se a Lleida per no perdre aquesta assistència.D’altra banda, els regidors van denunciar que hi podria haver un incompliment del conveni entre Catalunya iAragó subscrit el 2005 i vigent fins al 2015, per atendre població fronterera de les dos comunitats. Així, van apostar per fer un front comú amb els seus homòlegs lleidatans per reclamar al Govern central que pagui a Catalunya la factura pendent per atendre pacients aragonesos  “Si Madrid està incomplint, Catalunya i Aragó han de fer un front comú contra aquest incompliment”, va afirmar ahir Antonio Fondevila, president del consell comarcal de la Llitera. Una comissió es reunirà el pròxim 26 d’octubre amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per exposar-li aquest problema i li entregaran el document consensuat ahir, en què es destaca que “les persones han de ser ateses en aquells llocs més propers al seu lloc de residència, independentment que estiguin establertes a Catalunya oAragó”. Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va insistir que la limitació de pacients de la Franja és poc significativa. “La diferència dels atesos aquest any amb l’anterior és mínima”, va dir. L’Arnau va comunicar fa unes setmanes per escrit als seus metges que, si un pacient no és ingressat, ha de ser reenviat al metge de capçalera i no a l’especialista.

Salut, disposada a negociar, destaca queMadrid no paga aquest servei
El delegat de Salut a Lleida,Antoni Mateu, va apostar ahir perquè Catalunya iAragó negociïn una solució a aquest problema en una reunió de la comissió paritària. En aquest sentit, va assegurar que la ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha deixat a les mans de les mateixes comunitats la resolució d’aquest tipus de conflictes. “Estem disposats a parlar”, va manifestar. Mateu va afirmar que el conveni entre les dos comunitats estableix que l’atenció als pacients de la Franja serà costejada pel fons de cohesió estatal. El problema, va destacar, és que a partir del 2008 l’Estat va canviar els criteris i en lloc d’abonar els 10 milions anuals que costa, en paga un màxim de 3,5.

10,93 MILIONS D’EUROS
És el cost de l’atenció prestada per la sanitat de Lleida a veïns de la Franja l’any passat. El 2009 va ser d’11,45 milions.
Altes hospitalàries
Un total de 2.517 pacients d’aquests municipis van ingressar l’any passat a l’Arnau, 280 menys que el 2009.
Consultes externes
Les visites a l’especialista constitueixen el gruix de l’atenciómèdica, ja que el 2010 van ser 27.035. En aquest cas, hi va haver un descens notable respecte al 2009, quan es van atendre 32.957 veïns de la Franja.
Percentatge
En general, suposen una mica menys del 10% del total de pacients atesos a l’Arnau. En radioteràpia són més perquè té un conveni específic.