ANTONI MARGALIDA I ALTRES CIENTIFICS NEGUEN ELS ATACS DE VOLTORS A ANIMALS VIUS

Segons el blog      http://necrofagas.blogspot.com/

El investigador Antoni Margalida desmiente las noticias sobre presuntos ataques de leonados a reses vivas

Antoni Margalida, investigador del Instituto de Ecología y Evolución de la Universidad de Berna y especialista en rapaces carroñeras, es uno de los firmantes de la carta que diversos científicos, investigadores y organismos públicos y privados remitieron a la revista Nature con el objetivo de desmentir que los buitres leonados estén cambiando sus hábitos alimenticios, cien por cien carroñeros, y estén atacando ganado vivo para alimentarse.

Margalida (autor de numerosas publicaciones sobre el tema, entre ellas este precioso "cuadríptico" sobre identificación del Quebrantahuesos), en una reciente entrevista publicada en el diario Público, alerta:

"...sobre la "bola de nieve que se ha hecho cada vez más grande" entre los ganaderos sobre el cambio de comportamiento de los buitres, que "no es real". "Se ha creado una alarma social sin fundamento que ha provocado este conflicto emergente", reflexiona Margalida, quien sostiene que no hay base científica para creer que los buitres están convirtiéndose en cazadores"

A raíz del llamado "mal de las vacas locas" que provocó que la C.E.E. decidiera prohibir que los ganaderos abandonara reses muertas en el campo, la disponibilidad de alimento de los buitres descendió de forma considerable. La falta de alimento y observaciones sesgadas por parte de los ganaderos es lo que ha contribuído a crear este ambiente de alarma generalizada. Sigue diciendo Margalida en la entrevista:

"El ternero nace muerto, por lo que acuden los buitres hambrientos. Incluso se comen la placenta. Le han comido el culo a alguna vaca o han herido a algún animal inmóvil o acabado con uno moribundo, poco más"

Igualmente, piensa que tras el levantamiento de la prohibición de abandonar reses muertas en el campo que se ha tomado recientemente en la CEE, la situación volverá a sus cauces normales y dejaran de reportarse estos supuestos ataques. 

TREMP, UNA CIUTAT AMB REGUST MEDIEVAL

......................
La Terreta es troba al municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida. Aquest municipi és el més gran de Catalunya, amb 30.398 ha de superfície, de les quals 8.889 són de propietat comunal (29% del municipi). La grandària del municipi de Tremp s’explica per la incorporació el 1970 dels antics termes d’Espluga de Serra, Fígols, Gurp i Sapeira, i el 1971 de Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. La superfície de l’àrea és de 20.833 ha.

LA TERRETA A "L'ESPAI TERRA" DE TV3

Toni Nadal visita   terres molt poc poblades. Amb l'helicòpter de l'"Espai Terra" visita el coll de Montllobar, una autèntica frontera entre Catalunya i l'Aragó. A més, visita  Montanyana, declarat conjunt històric nacional pels seus valors arquitectònics de l'època medieval. També s'atura en altres petites localitats, com Saperia, el Castelleti l'Espluga de la Serra, que pertanyen al gegantí terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà 

http://www.tv3.cat/videos/3859850/Espai-Terra---15122011
minut 3:20"

L'Ajuntament de Tremp diu que " s’ha creat una xarxa de senders de més de 100 km" a la Terreta

L’Ajuntament de Tremp ha signat un acord de custòdia amb l’Estació Biològica del Pallars Jussà per portar a terme accions de conservació i divulgació d’espais naturals de la Terreta. L’acord preveu compatibilitzar l’ús del territori i l’explotació de les finques amb la conservació dels elements naturals i paisatgístics. Els espais inclosos en l’acord formen part de l’Espai d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 de la Vall alta de Serradell – Terreta – Sant Gervàs. Fa més de 10 anys que l’Ajuntament de Tremp treballa perquè els recursos naturals de la Terreta siguin un estímul per al desenvolupament econòmic de la zona. Per això, s’ha creat una xarxa de senders de més de 100 km, s’han instal·lat miradors i àrees de pícnic, i s’ha creat un canyet per a l’alimentació de carronyaires i un aguait per a fotògrafs i naturalistes.

NOVES INVERSIONS DE L'AJUNTAMENT DE TREMP A LA TERRETA

L’ajuntament de Tremp ha donat llum verda a les obres a la seu municipal deVilamitjana, la via de circumval·lació de Fígols, l’ordenació de la plaça de la Bassa de Sapeira, la reforma del local social i el forn de Puigcercós, així com la renovació de la xarxa d’aigua i sanejament de Suterranya.

ACORD DEFINITIU PER GARANTIR L'ASSISTÈNCIA SANITARIA A LA FRANJA

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va garantir ahir l’assistència sanitària a l’Hospital Arnau a tots els usuaris de la Franja. Ho va fer després de reunir-se amb el seu homòleg aragonès, Ricardo Oliván, a Saragossa, amb l’objectiu de tancar d’una vegada per totes la polèmica suscitada a l’estiu entre Catalunya iAragó, al començar a aplicar l’Arnau un cribratge d’accés d’usuaris de la Franja a consultes externes i quimioteràpia i després que les dos parts anunciessin fa unes setmanes que havien arribat a un acord per solucionar el conflicte. Ruiz va deixar clar ahir que les dos comunitats “anteposen l’atenció a les persones” i va assegurar que no ha donat instruccions als metges perquè no s’atengui els aragonesos. Pel que fa als problemes amb la dispensació de receptes, va dir que passa a totes les autonomies i que és evitable, perquè els malalts crònics tenen la possibilitat de portar tota la seua medicació quan es desplacen a altres territoris. Per la seua part, el conseller aragonès va afirmar que la “col·laboració funciona molt bé” des que va tornar a la “normalitat” a començaments del passat mes de novembre, excepte alguns casos puntuals de desatenció. En aquest sentit, va afegir que tant ell mateix com Ruiz són conscients que segurament hi haurà nous casos D’altra banda, les dos comunitats van explicar que començaran a dissenyar un model administratiu per a l’atenció sanitària entre comunitats autònomes, que inclourà contraprestacions econòmiques o de compensació de serveis, i que volen que sigui un referent per aplicar a tot Espanya. Així, aquesta comissió tècnica revisarà el fons de cohesió del ministeri de Sanitat que estableix les compensacions econòmiques per atendre pacients d’altres comunitats, estudiarà els casos de mal funcionament denunciats per pacients de la Franja en les últimes setmanes, definirà aliances estratègiques entre els hospitals de Lleida iAragó i solucionarà administrativament la compensació econòmica entre Catalunya i Aragó pel que fa a l’atenció sanitària a pacients d’altres autonomies, per extrapolar el model a la resta d’Espanya. La comissió tècnica es reunirà el pròxim 15 de desembre a Barcelona, per continuar treballant en aquest nou model de col·laboració.

L'ESPAI INTEGRAL DE NATURA A LA TERRETA JA CAMINA

 El número 13 de la revista "escoltes catalans" informa del projecte " Mas de Barreda, espai integral de natura".

Parla que els quatre agrupaments d'Escoltes Catalans que ens van instal.lar aquesta primavera al mas de Barreda es van dedicar a un "projecte d'Aprenentatge Servei al mas", realitzant un treball de recollida d'andròmines i extracció de males herbes, la construcció de la font de Carbonera, la senyalització dels espais i la construcció de mòduls per fer una recollida selectiva de les deixalles. La apropera actuació serà la instal·lació d'un bloc de sanitaris.

ORRIT I ALINS ES REUNIRAN

El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, y el del Pont de Suert, Albert Alins, tienen previsto reunirse esta semana (probablemente mañana jueves) para hablar sobre el futuro de la Terreta, la zona compuesta por 15 núcleos aún pertenecientes a Tremp y que ha mostrado su voluntad de pasar al Pont de Suert o convertirse en entidad local menor de Tremp. Ambos alcaldes hablarán sobre las posibilidades que cada Ayuntamiento tiene de asumir una u otra posibilidad. Alins ve difícil financiar 15 pueblos.

EL PONT DE SUERT NO VOL LA TERRETA

L’alcalde del Pont de Suert,AlbertAlins (CiU), considera “inviable” que el municipi pugui sumar els 16 nuclis de laTerreta deTremp als 25 que ja formen part del seu terme municipal, tret que la segregació d’aquestes poblacions vagi acompanyada d’una important millora en les aportacions econòmiques que rep cada any l’ajuntament de l’Estat i la Generalitat. “En la situació actual, ens resultaria impossible gestionar més territori que el que ja tenim”, va afirmar el primer edil i delegat de la Generalitat al Pirineu. “Amb tants nuclis i una
població tan dispersa, l’ajuntament passaria a ser econòmicament inviable”, va assenyalar. Les declaracions d’Alins arriben dies després que la consellera de Governació, Joana Ortega, es comprometés a visitar en els pròxims mesos la Terreta i buscar un acord sobre el futur d’aquesta zona amb totes les parts implicades  La conselleria va expressar setmanes enrere la seua bona disposició a estudiar la petició d’un col·lectiu de veïns que demanen la segregació dels 16 pobles per incloure’ls al Pont de Suert i la comarca de l’Alta Ribagorça. La zona suma una superfície d’unes 10.000 hectàrees, una tercera part de l’extensió del municipi deTremp.
Escàs finançament local
Alins va assenyalar que “el problema de fons és la falta de finançament dels municipis, especialment aquells que tenen una gran superfície i nombrosos nuclis de població”, opinió que també va compartir dimecres passat l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit, després de reunir-se amb Ortega a Barcelona. La possibilitat d’abandonar la capital del Jussà i la comarca per passar a l’Alta Ribagorça es va plantejar mesos enrere com a alternativa al fet que laTerreta passés a constituir-se com un nou municipi, una possibilitat que els està vetada al no arribar al mínim de població que exigeix la normativa catalana.

JOANA ORTEGA VISITARÀ LA TERRETA

La consellera de Governació,Joana Ortega, va assegurar ahir que el futur dels 16 pobles que formen part de laTerreta de Tremp “no es decidirà sense parlar abans amb el territori i buscar el consens amb totes les parts afectades”. Ortega va fer aquestes declaracions després de reunir-se amb l’alcalde deTremp,Víctor Orrit, arran de la petició d’un col·lectiu de veïns de laTerreta de segregar-se de la capital del Pallars Jussà i passar a formar part del Pont de Suert.Ortega es va comprometre a visitar la zona de laTerreta per conèixer la situació dels 16 nuclis, que sumen una superfície d’unes 10.000 hectàrees, un terç de la superfície del municipi deTremp. Per la seua part, l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit, va afirmar que l’ajuntament “no serà un obstacle” si la població de laTerreta decideix unirse al Pont, si bé va qüestionar que la majoria de veïns recolzi aquesta petició.Orrit va dir que les deficiències de laTerreta es deuen a falta de finançament de Tremp,“amb més superfície que el Pla o el Barcelonès”, i va reclamar un tractament que s’adigui amb aquesta singularitat en ajudes com el PUOSC.

VICTOR ORRIT I JOANA ORTEGA ES REUNEIXEN PER PARLAR DE LA TERRETA

La vicepresidenta del Govern y titular del departamento de Gobernació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, se reunió ayer con el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, para abordar temas que afectan esta localidad del Pallars Jussà. La vicepresidenta Joana Ortega se ha comprometido a visitar el término municipal de Tremp a finales de enero, y poder ver in situ las particularidades de uno de los términos municipales más grandes de Catalunya.

TORNA LA NORMALITAT PELS PACIENTS DE LA FRANJA A L'HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA

L’Arnau deVilanova torna a atendre amb normalitat els pacients de la Franja i està reprogramant visites de veïns de la zona que s’havien enviat a l’Hospital de Barbastre, segons va explicar el president del consell comarcal de la Llitera, Antonio Fondevila. Els màxims responsables de la sanitat de Catalunya iAragó van arribar a un acord a principis de mes per garantir l’atenció sanitària d’aquests pacients, arran de les queixes
d’alcaldes de la Franja. Per la seua part, la Generalitat reclama a Madrid que la compensi econòmicament per atendre aquests pacients. Des de l’estiu, l’Arnau aplicava un cribratge a l’accés d’aquests usuaris a consultes externes i a quimioteràpia que no afectava l’atenció a Urgències i l’ingrés urgent, però sí el pacient que no havia de ser ingressat i que necessitava una posterior visita a l’especialista.

ORRIT ES VOL REUNIR AMB JOANA ORTEGA PER PARLAR SOBRE LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA

L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, preveu reunir-se la setmana que ve amb la consellera de Governació, Joana Ortega, per abordar la possible segregació dels 16 pobles de laTerreta i el seu pas al municipi del Pont de Suert.Així ho va explicar Orrit, dies després que la conselleria expressés la seua “bona disposició” a atendre la petició dels veïns de formar part de l’Alta Ribagorça .Orrit va expressar el seu malestar davant del fet que l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa mediés entre la plataforma veïnal i la conselleria  “sense parlar també amb els ajuntaments implicats”.  Els nuclis de laTerreta sumen unes 10.000 hectàrees, un terç de la superfície total de Tremp.

Governació, “ben disposada” perquè la Terreta passi al Pont de Suert

El departament de Governació va expressar ahir la seua “bona disposició” perquè els nuclis de laTerreta de Tremp, 16 pobles que sumen una superfície d’unes 10.000 hectàrees, passin a formar part del municipi del Pont de Suert.Així ho va manifestar la conselleria, que va indicar que estudia la proposta de segregació formulada per la plataforma de veïns. S’ha de recordar que els alcaldes dels dos municipis van abordar aquesta qüestió durant una trobada al juliol . El primer edil del Pont de Suert i delegat de la Generalitat al Pirineu,Albert Alins (CiU), va dir que no tenia constància de les gestions de la plataforma davant del departament de Governació. La conselleria va assenyalar que la proposta dels veïns de laTerreta s’haurà de sotmetre als tràmits per a la segregació deTremp i la seua inclusió al Pont de Suert, així com a la comarca de l’Alta Ribagorça. La zona de la Terreta suposa un terç de l’extensió del municipi del Pallars Jussà. Per la seua part, la plataforma va fer públic, a través del seu web, el seu agraïment a l’eurodiputat de CiU RamonTremosa per haver exposat davant de la Generalitat les seues reivindicacions.

LA GENERALITAT ESTUDIARÀ EL PAS DE LA TERRETA AL PONT DE SUERT

Ramon Tremosa Balcells

Divendres passat em vaig reunir amb la vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, per a explicar-li les reivindicacions de la Terreta de separar-se de l'Ajuntament de Tremp, i de la comarca del Pallars Jussà, per passar a dependre de l'Ajuntament del Pont de Suert i del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
La Generalitat, que s'ha mostrat favorable a aquesta iniciativa, aviat obrirà un expedient per analitzar i proposar aquest canvi i escoltarà a la gent de la Terreta i les seves reclamacions.

Sortida a Cornudella: Dólmens, roures i líquens

RECUPEREN A SOPEIRA 250 OLIVERS CENTENARIS

La Asociación para el desarrollo de la Ribagorza Romànica y Shalom, entidad de carácter social y sin ánimo de lucro, han completado la recuperación de 250 olivos centenarios en la finca de la Abadía del Monasterio de Alaón en Sopeira (Huesca) tras diversas actuaciones realizadas durante los últimos ocho meses, lo que garantizará una buena campaña de recogida de la oliva negra específica de este lugar que se estima en 3.000 kilogramos para este año. Los trabajos de adecuación y mantenimiento, en los que intervinieron trabajadores de la Asociación Shalom, se iniciaron el pasado 28 de marzo y han servido para facilitar la ocupación temporal de jóvenes de la zona con dificultad de inserción laboral, con lo que el proyecto, además de fomentar la recuperación y explotación del olivo como alternativa económica, también adquiere una vertiente social. La recuperación de la finca se inició el año pasado y ha permitido sanear los árboles que se encontraban en estado salvaje. También se ha actuado en su limpieza siendo la última actuación que permitirá unas condiciones óptimas hasta la primavera del 2012. Así mismo se han transportado hasta Sopeira los esquejes recogidos durante el año pasado para aclimatarlos a las condiciones del lugar y se espera poderlos plantar de cara a la primavera complementando así la cobertura total de la plantación. Cabe recordar que el año pasado se cogieron esquejes de los olivos existentes para plantarlos en invernadero a fin de recuperar el cultivo de la oliva gordal, variedad autóctona local. El presidente de la ADRR, Joan Perelada, se mostró satisfecho por poner en marcha iniciativas que tengan repercusión tanto económica como social. “Estamos estudiando vías de comercialización para hacer sostenible la explotación”, señaló.

ARAGÓ APOSTA PER L'ACTUALITZACIÓ DEL CONVENI AMB CATALUNYA

“La situación por la que está pasando Catalunya y que Aragón arrastra en menor medida, vamos a ser claros, hace que el escenario de 2005 no sea el de ahora y haya que plantear las cuestiones desde otro punto de vista pero sin olvidar que lo principal es que se siga atendiendo a las personas que lo necesitan”. Con estas palabras expresó ayer, el consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón, Ricardo Oliván, la voluntad de los responsables de la sanidad aragonesa y catalana de seguir prestando la atención sanitaria a los pacientes de la Franja modificando el acuerdo para adaptarlo a los nuevos tiempos. En referencia a la situación en la que debe desarrollarse la actualización del convenio, Oliván recordó que el nuevo esquema de cooperación deberá ser “asumido y asumible” por el Ministerio para abordar otros casos en los que se producen situaciones similares a las que se dan entre Aragón y Catalunya. De esta forma, sobre el convenio
suscrito en 2005, Oliván destacó que carece de contenido económico. “No hay más cifra que la fecha, sólo dice que se garantiza atención sanitaria a ambos lados de los límites autonómicos y a los ciudadanos de ambas partes, por lo que debe haber flujos en ambos sentidos”. Esta duplicidad de flujos, destacó, deberá desarrollarse en futuras negociaciones, ya que hasta la fecha no se había hecho aunque Catalunya, dijo Oliván, ve compensada su intervención y su gasto con el Fondo de Cohesión del Ministerio de Sanidad. Por otra parte, la candidata de CiU por Lleida a les elecciones generales, Conxita Tarruella, lamentó que se haga demagogia en este campo, en alusión directa a su rival política, Tere Cunillera, y recordó que es el Ministerio de Sanidad quien tiene que aportar los recursos para pagar esta atención

Catalunya i Aragó pacten posar fi a les limitacions de l’Arnau a veïns de la Franja

Catalunya iAragó van posar ahir punt final —almenys de moment— al conflicte per l’atenció sanitària que Lleida presta als pacients de la Franja a l’anunciar un acord per solucionar-ho. El Govern d’Aragó, d’acord amb la Generalitat, va fer públic que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el seu homòleg aragonès, Ricardo Oliván, van acordar dijous “solucionar de forma immediata els problemes que han dificultat últimament una adequada atenció sanitària als ciutadans de la zona limítrofa entre les dos comunitats”. Aquest pacte comporta que l’HospitalArnau deVilanova suprimirà les limitacions que aplicava des d’aquest estiu a l’accés d’aquests pacients a les consultes externes i al servei de quimioteràpia.Aquesta selecció no afectava l’atenció a Urgències i a l’ingrés hospitalari urgent, però sí al pacient que no havia de ser ingressat i que necessitava una posterior visita a l’especialista. Llavors, en lloc de donarli hora per a consultes externes, l’Arnau el reenviava al seu metge de capçalera perquè al seu torn aquest el derivés a l’especialista que correspon a la seua àrea geogràfica.Aquest procediment provocava que veïns de la Franja haguessin d’anar a l’Hospital de Barbastre,més llunyà que l’Arnau, circumstància que també afectava els pacients que s’han de sotmetre a quimioteràpia. Salut va argumentar aquesta mesura perquè el Govern de l’Estat no paga el cost d’aquesta atenció, de més de 10 milions a l’any i regulada per un conveni firmat el 2005
Comissió tècnica
De fet, l’acord anunciat ahir assumeix implícitament la tesi de la Generalitat. Indica que els dos consellers “han citat els directors dels respectius serveis de Salut a crear una comissió tècnica d’estudi per avaluar l’assistència sanitària entreAragó i Catalunya i crear una col·laboració”.A continuació, assenyala que aquesta comissió “ha d’elaborar un marc estable de consens en matèria d’assistència sanitària en zones limítrofes entre comunitats autònomes, i que pogués ser un germen per extrapolar l’esmentat plantejament sanitari a l’àmbit nacional, previ acord amb el ministeri”. La reunió en-tre Ruiz i Oliván prevista per al dia 11 a Lleida queda ajornada a l’espera que aquesta comissió iniciï el seu treball. “Amb aquest acord s’evidencia la voluntat política de posar fi al problema de l’assistència sanitària [...] i es potencien encara més si és possible els intensos llaços de veïnatge”, conclou el comunicat acordat per les dos parts, que arriba després de diverses reunions a tots els nivells en les últimes setmanes entre responsables de les dos conselleries, tot i que públicament mantenien les seues posicions.
Atenció sanitària a 46municipis aragonesos
L’atenció als pacients de la Franja està regulada per un conveni firmat entre les dos comunitats el 29 d’abril del 2005. En total, preveu que Catalunya faciliti l’assistència a veïns de 46 municipis d’Aragó tant a l’Arnau deVilanova com als hospitals deTremp i Vielha.Aragó es compromet a fer el mateix amb els veïns d’una quarantena de municipis fronterers de Lleida. No obstant, el gruix del servei és el que presta l’Arnau als pacients aragonesos. El conveni estableix que tots els pacients seran tractats “amb igualtat de condicions”. Pel que fa al seu finançament, un annex assenyala que aquesta atenció es portarà a terme “sense perjudici de la seua compensació a efectes del Fons de Cohesió del Sistema
Nacional de Salut”. I aquí és precisament on hi ha el problema, ja que el Govern de l’Estat només finança una petita part del cost de l’atenció d’aquests pacients. El seu import supera els 10 milions d’euros a l’any i Madrid només paga a Catalunya per aquest i altres conceptes 3,5 milions, situació que s’ha fet insostenible en el marc de les actuals retallades pressupostàries. Per la seua part, els representants dels municipis de la Franja han exigit durant les últimes setmanes un acord per poder continuar rebent atenció sanitària a Lleida.

ACORD SANITARI ENTRE CATALUNYA I ARAGÓ

Catalunya i Aragó arriben a un acord que garanteix atenció sanitària mútua
Saragossa, 4 nov. (EFE).- Catalunya i Aragó han arribat a un acord pel qual es garanteix l'atenció sanitària adequada entre les dues comunitats i la dispensació de receptes, un compromís que beneficia, fonamentalment, els aragonesos que viuen a les zones limítrofes o que s'han de desplaçar a la comunitat veïna.
Per arribar a aquest acord s'han succeït intenses setmanes de negociacions "a l'ombra", entre diferents responsables de les respectives conselleries de sanitat i els propis consellers, que finalment van donar el seu fruit ahir a la tarda, han informat a Efe fonts del Govern aragonès.
Així, el conseller de Sanitat, Benestar Social i Família de l'Aragó, Ricardo Olivan, i el conseller de Salut de Catalunya, Boi Ruiz, es van comprometre ahir, en una conversa telefònica, a solucionar "de forma immediata els problemes que han dificultat últimament una adequada atenció sanitària als ciutadans de la zona limítrofa entre les dues comunitats".
Un acord que avui ha estat ratificat i que garantirà que l'atenció sanitària va a funcionar amb "total normalitat", inclòs el tema de la dispensació de receptes, han afegit les mateixes fonts.
Oliván i Ruiz tenien prevista una reunió per a l'11 de novembre a Lleida, que de moment ha quedat ajornada.
Des del Departament aragonès de Sanitat han mostrat la seva satisfacció per aquest acord que "és bo per als aragonesos de la zona de La Franja" i perquè, des d'avui mateix, "s'ha pogut solucionar un problema que tenien els aragonesos a Catalunya".
A més, els consellers s'han compromès a analitzar conjuntament els punts de discrepància pel que fa a l'assistència sanitària i a buscar solucions consensuades a la problemàtica actual.
Ja que segons el Govern aragonès els dos consellers coincideixen que "la relació sanitària entre les dues comunitats ha de ser de total normalitat".
Per això, Oliván i Ruiz han emplaçat als directors dels respectius serveis autonòmics de Salut a crear una Comissió Tècnica d'Estudi per avaluar l'assistència sanitària entre l'Aragó i Catalunya i crear una col·laboració entre comunitats.
Aquesta comissió ha d'elaborar un marc estable de consens en matèria d'assistència sanitària en zones limítrofs entre comunitats autònomes, i que pogués ser un germen per extrapolar aquest plantejament sanitari a l'àmbit nacional, previ acord amb el Ministeri de Sanitat.
"Amb aquest acord s'evidencia la voluntat política de posar fi al problema de l'assistència sanitària entre les comunitats de l'Aragó i Catalunya i es potencien encara més si caben els intensos llaços de veïnatge existents entre els dos territoris", agrega el text enviat als mitjans de comunicació aragonesos i catalans.
El passat 17 octubre, el conseller aragonès va mantenir una trobada, a Saragossa, amb el director general d'Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció, Francisco Valero, per abordar la problemàtica que havia sorgit entre l'Aragó i Catalunya sobre l'assistència sanitària.
Una qüestió que segons va dir llavors Oliván s'hi havia aguditzat en els últims mesos i que preocupava molt al Govern de l'Aragó, sobretot per la "deriva" que estava prenent perquè va començar amb qüestions puntuals, i receptes de crònics, i va acabar estenent-se a tota l'atenció sanitària.
El conseller es va comprometre a enviar un document al Ministeri de Sanitat amb els casos d'incompliments als aragonesos desplaçats en la comunitat catalana, i Valero es va comprometre, de la seva banda, a estudiar-lo per intentar solucionar les incidències pel seu pogués existir "algun trencament" del dret de tots els ciutadans a l'assistència sanitària. EFE

Carles Feixa i Glòria Francino escriuen un llibre sobre la toponímia de Bonansa

L’ajuntament de Bonansa es va convertir en la seu de la presentació del volum Toponimia de Ribagorza. Municipio de Bonansa (Ed. Milenio). L’estudi va ser escrit a quatre mans per la filòloga Glòria Francino i l’antropòleg Carles Feixa. Precisament en els seus autors hi ha un dels valors afegits del llibre, ja que la recopilació i anàlisi dels noms de casa i de lloc es completa amb una aproximació al context sociocultural de la zona, a més de justificar l’ús dels noms enumerats al llibre. Francino es va encarregar del treball toponímic de camp entre els anys 1995 i 2003. L’etnogràfic va ser obra de Feixa el 1985, i la segona fase, el 1986, va anar a càrrec de Montserrat Iniesta.Posteriorment s’hi van afegir diverses entrevistes i una última revisió l’any passat. Els autors es van encarregar de presentar l’estudi en un acte que va comptar amb la presència de l’expresident de la DGA Marcelino Iglesias, natural d’aquesta població. A l’esdeveniment, al qual van acudir al voltant d’un centenar de persones, també hi va assistir el secretari d’Estat de MediRural i Aigua, Josep Puxeu.

La crisis obliga a los concejales de Puente de Montañana a recoger la basura y limpiar locales

La falta de presupuesto impide la contratación de personal y en unos días deberán prescindir del alguacil.

Hay alcaldes y alcaldes. Unos van siempre acompañados de escolta, asesores, jefe de prensa y viajan con chófer en coche oficial, otros son más discretos y acuden solos y en taxi a los grandes encuentros oficiales... y hasta los hay que recogen la basura o limpian los cristales de las instalaciones municipales. Esto es lo que ocurre en Puente de Montañana, una población de la Ribagorza de poco más de un centenar de habitantes dónde la falta de recursos económicos ha hecho arremangarse a la mayor parte de los miembros de la corporación sin que se les caigan los anillos.

«Cuando llegamos al Ayuntamiento no creíamos que las cosas estaban tan mal, pero nos presentamos porque queríamos hacer algo por el pueblo y en eso estamos». Lo dice Javier Bergua, el alcalde, pero es la opinión que comparten la mayor parte de los concejales: los dos de su partido, Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y la única edil del PP; el quinto concejal, del PSOE, alcalde los últimos años, reside fuera del pueblo. Puente de Montañana es el único municipio de la provincia donde gobierna CDF, partido satélite de CiU.

Y lo primero que tuvieron que hacer fue ponerse a limpiar los cristales del ayuntamiento «porque estaban tan sucios y llenos de excrementos de pájaros que cuando estabas dentro no sabías si era de noche o de día», dice Bergua. El salón social, el consultorio médico, el botiquín... no estaban en mejores condiciones. Además, había muchas pequeñas reparaciones pendientes tanto en las instalaciones municipales como en elalumbrado o red de aguas. Repasaron las cuentas y no solo no daba para contratar a personal que hiciera estas labores, sino que además, en pocos días, deberán prescindir del alguacil que hace las tareas más urgentes porque se acaba la subvención que les permite pagar su salario.
 

El manitas

«No es que seamos el Ayuntamiento en peor situación económica de la provincia ni mucho menos. A los bancos no les debemos nada, aunque sí a algunos proveedores y arrastramos un déficit de 30.000 euros. Por tanto hemos puesto en marcha un plan para paliar ese déficit con el consenso de los vecinos». Así han subido el IBI, el impuesto de circulación y el agua. El alcalde y los concejales se han apuntado a la máxima de «trabajar mucho y gastar poco» de modo que no pasan ninguna factura al consistorio por gastos ocasionados por sus cargos (viajes, dietas...) y se han distribuido las tareas más acuciantes.

Javier Bergua, el alcalde, es ahora además el manitas del pueblo. Igual arregla el radiador del salón social que la nevera o repasa el alumbrado público para comprobar dónde debe reponer una bombilla o si hay que reparar algún punto de la línea. También revisa las conducciones de agua o saca la basura de las instalaciones municipales. Allá donde hay algo que arreglar, acude herramienta en mano.

La concejal popular Mercedes José May, es ahora la señora de la limpieza y asistenta social. «Hacía mucho que nadie limpiaba y, por ejemplo, el consultorio médico estaba de vergüenza. Como no había dinero ni para la lejía le pedí a cada mujer del pueblo 50 céntimos, que me dieron encantadas, y compré fregona, detergente, bayetas... y periódicamente lo limpio», explica. Otras veces le toca acompañar a algunas persona de edad al médico o a realizar alguna gestión. «Ya ves... yo iba para princesa, como todas, pero se me cayó la corona al suelo y no me agaché a recogerla, así que ahora hago lo que toca», dice riendo. «Si me vieran mis amigas de Barcelona... Yo trabajaba en una multinacional como secretaria y tenía despacho propio. Volví al pueblo de mis padres cuando me prejubilé y ahora, además, desde casa estoy actualizando el registro del cementerio, por ejemplo».

En la limpieza de las calles han implicado a todos los vecinos para que cada uno se ocupe con esmero de las inmediaciones de su casa, aunque a los responsables municipales también les toca. «El otro día con el alcalde barrimos toda la suciedad acumulada debajo de los contenedores».

Otros ediles, como Manuel Pallarés y Judith Montero tienen encomendadas tareas más burocráticas. El primero se ocupa de llevar al céntimo la contabilidad municipal y la segunda se encarga de reclamar todos los recibos devueltos o impagados de los últimos años, según explica el alcalde. Y es que la secretaria, que comparten con el municipio vecino de Viacamp, tampoco llega a todo con solo dos días y medio de trabajo a la semana. «Hay mucho que hacer y estamos tratando de enderezar todo», dice Javier Bergua.

Mercedes José comenta que los vecinos agradecen el esfuerzo obsequiándoles «con una docena de huevos, verdura de su huerto o una calabaza. Comparten con nosotros lo que tienen». Esta edil asegura que es muy gratificante ser de utilidad para sus convecinos y que los concejales de CDF y del PP trabajan juntos por el pueblo «dejando al margen las ideologías de cada partido. Aquí vamos a una.

19000 VISITES A LA FIRA DEL CODONY DE TREMP

La Fira del Codony de Tremp va celebrar ahir el desè aniversari amb un rècord de visitants. Unes 19.000 persones, segons l’organització, van acudir al recinte firal on un centenar de parades posaven a la venda productes derivats del codony, vins, formatges i embotits artesanals, així com objectes d’artesania. El bon temps després de diversos dies de pluja i cel ennuvolat va contribuir a la important afluència de públic. La directora de la fira, Elisenda Martínez, va indicar que la fira tenia aquest any deu parades més que les 90 de la passada edició.“Hi havia sol·licituds d’unes 130 parades”, va explicar Martínez, que va indicar que la decisió de mantindre el recinte amb un centenar obeeix al fet que “els expositors poden vendremés i podem controlar millor la qualitat dels productes”. Entre aquests, podien veure’s aliments derivats del codony, com coques, vi i ratafia elaborats a partir d’aquest fruit. Els organitzadors no es plantegen incrementar la superfície del recinte firal ni el nombre d’expositors per a l’any que ve. La inauguració va comptar amb la presència de l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit; del diputat provincial Xavier Pont i del president del consell comarcal del Jussà, Joan Ubach, entre d’altres.

FIRA DEL CODONY A TREMP