FINAL DEL PROCÉS: NEIX EL MUNICIPI 947

La Canonja va començar ahir oficialment a escriure les pàgines del seu futur com a municipi independent. El restituït Ajuntament canongí va tornar a caminar plenament amb la constitució de la comissió gestora que el dirigirà fins a les properes eleccions municipals i que posa punt i final a 45 anys com a barri de Tarragona. La recuperació de la municipalitat, perduda per culpa d’un decret franquista, es va viure ahir en un ple emotiu en què, com es preveia, els onze membres del consistori van escollir per unanimitat el socialista Roc Muñoz com a president i, a la pràctica, alcalde del 947è municipi de Catalunya. Jordi Ausàs, conseller de Governació de la Generalitat (el departament que ha fet possible la restitució amb l’elaboració d’una llei específica), va presidir l’acte.
Consens
“De vegades semblava que no podria ser”, reconeixia Muñoz en el seu discurs,en referència als entrebancs per a l’assoliment de la independència, un procés en què totes les partsahir van tornar a celebrar el consens que l’ha marcat en tot moment. “Hem demostrat que per damunt de les lleis estan les persones”, va assenyalar l’alcalde canongí en referència a la tramitació de la norma que ha permès la segregació tot i no complir la separació mínima entre nuclis urbans. “Ha estat un procés modèlic. Hem anat de la mà on d’altres han fet guerres obertes”, celebrava l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en el discurs previ a l’acte de constitució del nou Ajuntament. Ambdues parts obren ara un procés de separació progressiva en l’àmbit econòmic (fins al 2026 la Canonja no rebrà el 100% dels impostos que li corresponen,especialment del polígon petroquímic sud) i dels serveis, amb la creació en els propers mesos d’una mancomunitat entre ambdues poblacions. Quedaran també pendents tràmits com la fitació que marcarà els límits dels dos nous termes municipals, un procés per al qual un segon ple a la Canonja celebrat ahir a la tarda ja va crear la comissió corresponent. Els vocals també van aprovar altres tràmits necessaris per a l’inici del treball com a ple municipi, com l’aprovació de l’inventari dels béns traspassats des de Tarragona o la constitució dels òrgans de govern i comissions. La gestora també va assumir tràmits ja impulsats per l’entitat municipal descentralitzada (EMD) que des del1987 va dirigir la Canonja. Muñoz ja va assenyalar que les prioritats seguiran sent la millora dels equipaments sanitaris amb la creació d’un consultori i l’obertura d’un centre de dia

TRANQUILS, A ALGÚ SE LI HA CREUAT EL NOM

Cientos de personas se reunieron durante la mañana de ayer en la Puerta deAlcalá de Madrid para decir adiós al histórico líder sindical Marcelino Camacho, fundador del sindicato Comisiones Obreras (CCOO) y que murió a los 92 años la madrugada del viernes. Un coche fúnebre trasladó el féretro con los restos mortales de Camacho desde la sede del sindicato y hasta el lugar del homenaje. “Cuando uno cae, se levanta inmediatamente y sigue adelante”· Éstas fueron las últimas palabras del sindicalista según dijo su viuda, Josefina Samper, delante de la multitud reunida dónde Camacho protagonizó diversos discursos y movilizaciones. Una vez acabado el homenaje, llevaron el ataúd al cementerio civil de la Almudena.Camacho murió el viernes por la madrugada a la edad de 92 años. Nato en Sòria el 21 de enero de 1918, Marcelino Camacho fue el fundador primer secretario eneral de CCOO entre 976 y 1987.

ERC DEL PALLARS EN CONTRA DE LA MAT PEL PALLARS

El primer candidato de Esquerra a las listas del Parlament de Catalunya, Carmel Mòdol, y el tercero, del Alt Pirineu i Arán, Josep Ardanuy, junto con la candidata del Pallars Jussà, Rosa Amorós, se encontraron ayer en el Castell de Mur con su alcalde, Josep Castells, para manifestar in situ el su rechazo al proyecto de Autopista Eléctrica Aragón-Catalunya, que tiene que atravesar el Pallars, proyectada por Redesa y que afectará de manera explícita a su municipio y otros de la comarca. Visitaron el Castell de Mur y la colegiata para comprobar el impacto medioambiental negativo que esta obra causaría en el territorio, y más teniendo en cuenta la inversión que se ha hecho para recuperar estos bienes culturales,que suponen un atractivo turístico muy importante y además favorecen la economía de la comarca. De hecho, otros ayuntamientos, grupos y colectivos del territorio, ya han manifestado abiertamente esta oposición en diversas ocasiones; tal como ha hecho Esquerra Republicana desde el comienzo. En el territorio ya hay movimientos contra laesta línea de Muy Alta Tensión que uniría Monzón con Isona cruzando los Pallars. La plataforma AntiMAT lleva tiempo protestando y luchando contra este proyecto que consideran que dañara medioambientalmente este territorio. De hecho la Plataforma tiene previsto estar hoy presente en la novena edición de la Fira del Condony que se celebrará en Tremp. Aprovecharán este evento para informar a los asistentes sobe este proyecto de Red Eléctrica Española

PROMOCIONAR L'OVELLA "XISQUETA"

«Cuenta ovejas», le decía Guardiola a un Puyol en pijama, después de desvelarlo incordiándolo con llamadas de teléfono para comprobar que el jugador no se iba de marcha. «Oveja solo hay una», le contestaba el jugador al míster. En aquel gag de Crackòvia de hace ya dos años, Puyol, personaje interpretado por el actor Jordi Ríos, presentaba a su mascota Queca como huérfana. «La madre la abandonó al nacer», nos dijo. Desde entonces, el rumiante tiene su lugar y su labor en el plató del popular programa de sátira deportiva. Es el remate de una caracterización rústica ambientada en el Pirineo del futbolista Carles Puyol, originario del Mas de Gras, municipio de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), aunque estudió y vivió en La Pobla deSegur, población con la que se identifica habitualmente al jugador. Su compañera de reparto de cuatro patas, sin embargo, no ha tenido nunca denominación de origen. Hasta ahora. Cuando los miembros de la Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI) y del Ayuntamiento de Sort planeaban su próxima feria ganadera de otoño (6 y 7 de noviembre), se les ocurrió que la popular oveja del Crackòvia debería ser caracterizada como autóctona del Pallars, igual que su dueño.

El eslogan

Ganaderos y consistorio han creado el eslogan La Queca de Crackòvia è xisqueta para la feria, y han solicitado a la productora del programa, Minoria Absoluta, y a TV-3 que la Queca sea de verdad una oveja de raza xisqueta. «Nosotros estamos encantados de que nos faciliten una oveja xisqueta, aunque, si tiene que hacer tres horas de viaje cada lunes o viernes para asistir al rodaje, ya veremos cómo lo hacemos», señaló el director de Crackòvia, Pau Escribano. «Una opción sería facilitarle auténticas xisquetas al ganadero del Vallès Oriental que hasta ahora ha proporcionado las ovejas que han hecho de Queca», apuntó el alcalde de Sort, Agustí López Pla. Para incorporar el pedigrí pallarés en los guiones del programa, Escribano reconoció que aún no había una fecha. «Pero tendremos en cuenta la especificidad de la xisqueta para dedicarle un guiño con la Queca», apuntó. «Puyol tiene que ser un fan de la xisqueta. Aún me acuerdo del rebaño de 1.000 ovejas de su abuelo –explica Mateu de Toralla, pastor de xisquetas y miembro de la ACOXI–. Esta raza es el jabugo del cordero, su carne es tierna y no sabe a lana. Tras haber estado en peligro de extinción, en dos meses podremos comercializar con su etiqueta de denominación de origen la carne de esta raza», añade el ganadero. Al Puyol real, la idea de codearse con una oveja «no solo le gusta, sino que ya antes de la final de la Champions de Roma lo hizo público: quería celebrar la victoria con la Queca», recuerda el actor que imita a Puyol, Jordi Ríos. «El jugador reconoce que gags como los de la oveja le han acercado a la gente de la calle. Antes no se atrevían o no sabían qué decirle y ahora tienen ganchos para hacerlo. Le preguntan por la Queca», explica el actor, a quien la iniciativa pallaresa también le hace gracia. «Déu n’hi do la que estamos liando –comenta–. Haciendo coña, hemos creado una simbiosis que liga a una estrella mundial con las raíces rurales, y también muletillas. Esto es un lujo»

FIRA DEL CODONY A TREMP

La Fira del Codony, va néixer amb la idea de promocionar el comerç de la nostra ciutat i la mateixa en si.PROGRAMA D'ACTES:Divendres 29 d’octubre
19:30h: Presentació del llibre Manual per a organitzadors firals (principiants) d’Elisenda Martínez Batalla a la Biblioteca Pública Maria Barbal. Presentació a càrrec d’Arcadi Castilló, director d’IDAPA.
Dissabte 30 d’octubre : a la Plaça Capdevila
9:00h - Esmorzar popular amb allioli de codony, llonganissa i pa torrat i vi de Bodegues Vila Corona. Preu 2 Euros.
10:00h- Inici de la 1a Gincama Literària del fons Local de Tremp. Inscripcions en equips de 4 persones a la Biblioteca Pública Maria Barbal. Premi: 200 euros. Inici: Pl. de Capdevila.
11:00h a 14:00h- Taller de cuina amb codony, per a tothom amb Aventurina.
11:30h-12.00h - Recollida dels plats presentats al 7è Concurs Culinari Lloc: carpes del concurs de la Plaça Capdevila.
12:00h – Inauguració de la 9a. edició de la Fira del Codony.
12:00h-12:30h - Recollida de l’allioli de codony del 9è concurs. Lloc: a les carpes del concurs de la Plaça Capdevila.
12:00h- Espectacle infantil a càrrec de la companyia “Solil.loqui” a la plaça capdevila.
13:00h- Cercavila amb el Gegants de Tremp a càrrec de la colla de geganters de Tremp.

LA PLATAFORMA HI SERA PRESENT
Aquest dissabte proper, 30 d'octubre, la Plataforma farà acte de presència en la 9ª edició de la Fira del Codony de Tremp, portant així a aquesta populosa fira del comerç del Pallars Jussà nostra oposició total als plans de Red Eléctrica de España de destruir les nostres terres i el nostre futur amb la seva Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona.De moment, són varis els companys que han quedat a les 11 del matí per organitzar la nostra parada. Si vols participar amb nosaltres (i seria important aconseguir una gran participació en aquests moments en els quals ens juguem el nostre futur), posa't en contacte amb ells a través del nostre grup de google.Aprofitem per informar-vos a més de que s'està organitzant ja la propera assemblea de la Plataforma a la qual volem donar una importància especial donades les dates en les quals ens trobem i que, com recordareu, s'espera que en breu Red Eléctrica de España present l'avantprojecte de l'Autopista Elèctrica, moment en què convé que estiguem perfectament organitzats i preparats per a la dura lluita que, presumiblement, haurem de dur a terme si no volem veure'ns crucificats pels cables assassins de l'empresa que monopolitza el transport de l'energia elèctrica i que ha decidit fer de la nostra terra la servitud de pas pels seus més que lucratius plans. Per això, hem pensat que la cita sigui de nou en Pont de Montanyana, per aconseguir així la major assistència possible tant dels companys aragonesos com dels catalans, aconseguint així que, efectivament, actuem de la manera més unitària possible. S'està barrejant també la data del proper 13 de novembre a les 11 del matí; però en breu us confirmarem el lloc i data definitius de la convocatòria.Mentre, convé que preparem aquesta cita tan bé com sigui possible, per a això sembla bona idea fer petites reunions en cada lloc o territori. De moment la Fira del Codony pot suposar ja una primera trobada. Igualment, s'està barrejant la possibilitat d'una petita reunió dels membres de la Plataforma a la Vall del Sarrón (Pueyo de Marguillén, Torres del Bisbe, La Pobla del Mon, Aler...) per a aquest proper diumenge. En tot cas, si voleu sumar-vos a aquesta última reunió o si voleu convocar qualsevol altra, podeu fer-ho i mantenir-vos permanentment informats a través delnostre grup de google.

informa alta tensió

Castell d’Encús i Castell de Mur, objectiu principal de les visites al Pallars Jussà

Castell d’Encús i Castell de Mur, objectiu principal de les visites
Touroperadors internacionals han visitat la comarca del Pallars Jussà gràcies al viatge de coneixement del territori que ha impulsat el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a través de la Marca Pirineus i que ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
Es tracta de persones procedents d’Israel, Portugal, França, Bèlgica i de la resta de l’estat espanyol i vinculades totes elles a empreses turístiques que participaran el proper dijous al Workshop Pirineus que s’organitza enguany a Vielha i on també hi serà present el Consell Comarcal
La quinzena de touroperadors que han participat en les visites de caire cultural van arribar durant la jornada d’ahir al nucli de Cellers, on es van allotjar i van rebre informació genèrica del territori. La primera visita que van fer va ser a les vinyes de Castell d’Encús, on van conèixer les possibilitats de visita que ofereixen aquestes vinyes així com la resta de bodegues de la comarca.
Aquest matí han viscut de primera mà les visites que es realitzen al Castell de Mur i se’ls ha exposat les diferents modalitats de visita que es poden fer. També han rebut informació de la resta de propostes turístiques que permet realitzar la comarca i se’ls ha facilitat documentació acurada vers totes elles.
Des del Consell Comarcal es valora molt positivament l’oportunitat que ha significat aquesta visita, ja que permet donar a conèixer el territori a persones que, pel tipus de negoci que ostenten, tenen la possibilitat d’incrementar el nombre de visitant que rep la comarca.

FRANÇA ALLIBERARÀ UN NOU OS AL PIRINEU

França alliberarà un altre exemplar d’ós bru a la cara nord del Pirineu la primavera que ve, segons ha confirmat la secretària d’estat d’Ecologia, Chantal Jouanno, en un document presentat a la reunió d’experts sobre mamífers celebrada recentment a Voiron (Isère, França). La secretària d’estat d’Ecologia va explicar el juliol passat davant el comitè del massís del Pirineu, a Tolosa de Llenguadoc, que l’actual política del govern francès respecte a l’ós bru es basa en el manteniment de la població actual, i renuncia a l’alliberament de quantitats d’importants ’aquests animals. Així, la ecisió de deixar anar al Pirineu central un ós bru –procedent d’Eslovènia– suposarà exclusivament una “substitució” de l’óssa Franska, morta en un accident de carretera el juliol del 2007. Jouanno va detallar que si es produeixen més morts d’óssos, el govern francès realitzarà més substitucions puntuals, però que en cap cas s’intentarà incrementar la població actual. En bona part, l’actual política francesa en aquesta matèria vol posar fi a les protestes realitzades durant els últims anys per alguns dels sectors de veïns i ramaders afectats per la presència de l’ós bru. “L’objectiu que es persegueix és mantenir una població viable, és a dir, que es reprodueix naturalment; per tant, no existeix una política de reintroducció”, va explicar Jouanno. La representant del govern francès, d’altra banda, va deixar clar que no s’oposarà a la “retirada” dels animals que causin danys importants o suposin una amenaça per als veïns i visitants. El govern francès va portar a terme dues campanyes de reintroducció de l’ós bru del Pirineu els anys 1996/97 i 2006. Actualment, es calcula que al Pirineu viuen entre 25 i 30 exemplars d’ós bru, i gairebé tots provenen de les reintroduccions

Visita naturalista per conèixer el territori on viu l’ós

Una vintena de persones van participar dissabte i diumenge passats en la xerrada i itinerari guiat Ruta de l’ós bru al Parc Natural de l’Alt Pirineu, una activitat gratuïta organitzada per l’entitat conservacionista Depana per donar a conèixer els valors de la recuperació d’aquesta espècie en el seu hàbitat. Toni Batet, tècnic de la Generalitat, va explicar als participants a la visita els mecanismes que s’utilitzen per fer el seguiment de la presència de l’ós bru al Pirineu, Observar l’ós en directe és força difícil i és per això que els experts basen bona partdels seus estudis en l’observació de petjades, excrements, pèls i les marques als arbres, explica Batet. Els tècnics tenen distribuïdes pel Pallars unes 75 trampes de pèl (filferros situats enarbres on s’ha col·locat trementina com a olor atraient) i una vintena de càmeres fotogràfiques automàtiques. Dues persones s’encarreguen de fer el control d’aquests dispositius. Algunes de les mostres biològiques recollides serveixen per determinar la identitat dels animals per anàlisi genètica.

EL SÍNDIC D'ARAN DEMANA L'ARRANJAMENT DE LA N 230

Ayer se produjo un accidente de camión en la Nacional 230 dentro de la Val d’Aran. El siniestro tuvo lugar en el punto quilométrico 161 de la N-230 a la altura de la población de Casau a unos 2 Km de Vielha. El camión que iba en sentido a Lleida, se quedó atravesado en la calzada cuando la cabina y el remolque hicieron lo que se conoce como “tijera”. El tráfico estuvo cortado durante 30 minutos y se dio paso alternativo durante una hora, hasta retirar el vehículo. El síndic d’Aran, Francesc Boya, ha vuelto a pedir con urgencia que se arregle este tramo del túnel a la frontera por su alta siniestralidad. Un compromiso adquirido por Fomento.

7es. TROBADES PIRINENQUES

Dissabte 23 d'octubre del 2010, a la sala d'actes de Sant Domènec, carrer Sant Domènec 2, la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Organitza: Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (EVA), Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d’Estudis Ceretans (IEC), PirineuFòrum-Depana (PF), i la Societat Andorrana de Ciències (SAC)
PROGRAMA MATÍ (de les 9,30 a les 14,00 hores)
Benvinguda Albert Batalla i Siscart, alcalde de la Seu d'Urgell
Salutació Jesús Fierro i Rugall, president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Presentació Lluís Obiols i Perearnau, historiador i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell
De l'ós perseguit a l'ós seguit
Antoni Plans i Lladós, enginyer industrial i secretari general de DEPANA
L'astronomia a la Cerdanya. 2010
Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya
Nous usuaris per a antics camins. L’aprofitament turístic del viari tradicional a l’Alt Pirineu i l'Aran
Carlos Guàrdia i Carbonell, geògraf
La restauració d'esglésies avui, per què? cap a on va?
Josep Maria Mauri i Prior, historiador de l'art i vicari general de la Diòcesi d'Urgell
Ripoll abans de Vic, un obrador transfronterer
Montserrat Moli i Frigola, historiadora de l'art a la Reial Acadèmia de la Història i II Università degli Studi di Roma
Els licors artesanals, un impuls cultural en l'economia
Àngel Portet i Boixareu, empresari i activista cultural
------------ PAUSA --------------------
El sòl industrial al Pirineu
Incasol
Pànxing tot Cerdanya
Maria Teresa Pàmies, directora editorial
Queralbs i la vall de Ribes del 1575 al 1800, aspectes de la vida social i religiosa d'una contrada
pirinenca
Enric Moliné i Coll, historiador i mossèn
El Parc Astronòmic Montsec, divulgació i recerca en un entorn privilegiat
Salvador J. Ribas Rubio, director científic del PAM i astrofísic
Preparatius per la Capitalitat de la Cultura Catalana 2011a Escaldes-Engordany
Montserrat Planelles i Agramunt, comissària del projecte Capital de la Cultura Catalana 2011
Recercat: jornada de cultura i recerca local
Mª Carme Jiménez i Fernàndez, directora de l'Institut Ramon Muntaner
Pirineu, any 2050
Joan Ganyet i Solé, director general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i arquitecte
-------------------

Ponències escrites no presencials
Visió personal a l'entorn del Pirineu
Joan Massa i Sarrado, professor de filosofia i secretari general dels serveis del Copríncep Episcopal
Reptes de l'arqueologia al Pirineu
Laia Creus i Gispert, historiadora, arqueòloga i gestora de patrimoni

PROGRAMA TARDA (de les 16,00 a les 19,00 hores)
Sant Sadurní de Tavèrnoles, bressol del monaquisme pirinenc
Josep Maria Nogués i Torre, president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall

La premsa escrita a l’Alt Urgell. Aproximació a l’evolució històrica dels mitjans locals i comarcals (1822-2009)
Judith Pampalona i Tarrés, periodista i antropòloga
L'astronomia a l'Alt Urgell
Gustavo Ernesto García Pérez, membre de l'Agrupació Astronòmica de l'Alt Urgell
Les dones a les comarques de muntanya: fent-se visibles a través de la història
Marta Pallarès i Blanch, agent d'ocupació
La forma urbana, pòsit de 1.000 anys d'història
Andreu Canut i Font, arquitecte
Monestirs de fa mil anys
Mª Dolors Santandreu i Soler, catedràtica de geografia i història i membre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà
La Vall de Tost recorda
Raquel Pubill, portaveu de Lo Riu Roig, Associació de Ribera d'Urgellet
------------------ PAUSA -------------

La comunicació vinculada amb l'Esglèsia: expressió dels cicles vitals de la població pirinenca
Mª Cristina Orduña i Ponti, editora de la revista Esglèsia d'Urgell i cap de protocol del coprincep episcopal
Reactivació de l'activitat industrial a Organyà
Antoni Fiol i Colomar, alcalde d'Organyà i arquitecte
La relació més enllà de les fronteres pirinenques
Òscar Jané i Checa, historiador i editor de la revista Mirmanda, membre del CERib
Bisbes constructors
Benigne Marquès i Sala, arxiver diocesà i capitular d'Urgell i canonge
Camins de totes mides i de totes menes
Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l'Àmbit de Recerques del Berguedà
Desenvolupament estratègic del Pirineu
Joan Planella i Casassayas, alcalde de Puigcerdà i advocat
El turisme, un objectiu pirinenc comú
Claudi Benet i Mas, ministre de Turisme, Comerç i Indústria del Govern d'Andorra
Debat
Presentació del llibre de les 6s Trobades Culturals Pirinenques realitzades a Berga el 24 d'octubre del 2009: Les crisis al Pirineu, passat, present i futur
Cloenda Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències
--------------------------
Ponències escrites no presencials
Les publicacions digitals al Pirineu, un nou format de comunicació
Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya
L'activitat econòmica a Andorra
Marc Pantebre i Palmitjavila, empresari i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra
El mecenatge cultural
Pere Freixas i Camps, director del Patronat Francesc Eiximenis

PA DE PAGÈS, DENOMINACIÓ D'ORIGEN

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó ayer el anuncio por el que se da publicidad a la solicitud de registro de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Pa de Pagès Català en el registro comunitario de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) e IGP. Según el DOGC el Pa de Pagès Català es un pan tradicional, redondo de imagen rústica, de crosta gorda y crujiente, miga esponjosa, y alveolado gran e irregular.

EL MONESTIR D'ALAÓ. LA JOIA DE LA RIBAGORÇA

Rodeado de montañas y junto al río Noguera Ribagorcana, el Monasterio de Alaó (o Alaón), en Sopeira, es una pequeña joya del románico (con orígenes visigodos) muchas veces desconocida para el viajero a pesar de sus notables características arquitectónicas y su buen estado de conservación. Construido con bloques de piedra de cantería bien cortados presentando muros lisos y uniformes, este monasterio fue fundado en el siglo IX y devastado a finales del siglo X en una razzia musulmana. Aproximadamente un siglo después, en el año 1078, el obispo de Roda, Ramón Dalmaz, restauraba la comunidad de monjes iniciándose la actual construcción que se consagró en 1123. Es en este momento de inicios del XII cuando Alaó tiene su momento de esplendor, dependiendo del mismo muchos de los templos circundantes, que en ocasiones siguen su estética edificativa (Ardanué, Turbiné, Villarué..). Uno de los detalles más interesantes de esta sobria y magnífica obra del románico Lombardo ribagorzano es su mestizaje con el románico jaqués, como queda evidenciado en su portada meridional con arco formado por taqueado jaqués y un crismón. También existen frisos ajedrezados entre la cornisa y las bandas de arquillos lomabardos de los ábsides. El estado de conservación del monasterio es, en general bueno, y se puede admirar su iglesia de estilo románico consagrada por el obispo de Roda en el año 1123. La planta está formada por tres naves: la central con bóveda de cañón y las laterales con bóveda de arista. Santa Maria de Alaó mantuvo una vida monástica hasta la desamortización de Mendizábal en 1836, tras la que pasó a ser iglesia parroquial de Sopeira. Durante la guerra civil española sufrió un incendio que destruyó parte del monasterio y sus bienes. No obstante, el monasterio fue restaurado años más tarde.

EL PONT DE SUERT DEMANA ACCELERAR LA CREACIÓ DEL MUSEU DEL TRENCALÒS

L'ajuntament del Pont de Suert sol·licitarà al ministeri i a la conselleria de Medi Ambient que donin una resposta al projecte del futur museu del trencalòs a l'Alta Ribagorça. El consistori va aprovar al gener d'aquest any la cessió al grup d'investigació d'aquesta au d'un local municipal al costat de la zona esportiva per habilitar l'esmentat museu. No obstant, l'alcalde, Albert Alins, va indicar que des de llavors "no hem rebut resposta ni del Govern ni del ministeri sobre l'obtenció de partides amb què posar-lo en marxa". Alins va indicar que contactarà amb el president del consell, Joan Perelada, per sol·licitar una trobada amb les administracions per aclarir el futur d'aquest projecte. Alins va remarcar que el museu del trencalòs és important tant per a la capital com per a la comarca ja que el Pont és centre operatiu de l'equip de seguiment d'aquesta au carronyera a escala nacional amb el conegut naturalista Antoni Margalida al capdavant.

AL NOVEMBRE ES DECIDIRÀ EL MODEL DE SEGREGACIÓ DE LA TERRETA

La Associació de Veïns de la Terreta había convocado ayer una reunión para avanzar en su segregación del municipio de Tremp. Como sólo acudieron una quincena del centenar de vecinos que tiene la Terreta, la asociación decidió aplazar la decisión a una próxima reunión que tendrá lugar el próximo 20 de noviembre. La asociación baraja dos alternativas para afrontar su futuro: segregarse de Tremp y convertirse en municipio propio o mantenerse como Entidad Municipal Descentralizada. Las balanzas fiscales aportadas por el Ayuntamiento de Tremp (ingresos anuales de 114.000 euros aportados por la Terreta) abonan la segregación pero el hecho de que no se llegue a los 2.000 habitantes abona optar por una EMD. La asociación aún no ha recibido la respuesta de Governació y se mantiene a la espera de las elecciones autonómicas. Los vecinos preparan para el próximo año la primera edición de la Fira de la Terreta.

EL NOU MAPA DE TV3

Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, y Javier Velasco, consejero de Presidencia del Gobierno de Aragón, firmaron ayer enArens de Lledó (Teruel) un convenio de colaboración por el cual se garantizala difusión de las emisiones de Aragón TV y de TV-3 en la Franja de Ponent. Paralelamente, el directorgeneral de la Corporación Aragonesa de Radio y TV, Ramón Tejedor, y el presidente de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín, firmaron otro convenio por el que ambas corporaciones se comprometen a realizar los trabajos técnicos necesarios para asegurar la difusión y recepción de las respectivas emisiones. Velasco destacó la «importancia» de este convenio, un acto de «justicia y de sentido común» que va a posibilitar que en breve se vea la tele aragonesa en Lleida y su comarca, y en zonas del litoral de Tarragona, como Torredembarra, El Vendrell y el delta del Ebro. Por su parte, TV-3 llegará a las comarcas aragonesas de la Ribagorça, Matarranya, Baix Cinca, Cinca Medio y Baix Aragó. Con esta firma, TVC cierra una serie de acuerdos que permiten a TV3 emitir en casi todos los territorios limítrofes donde se habla catalán: Catalunya francesa, Andorra, islas Baleares y, ahora, la Franja. Queda en el aire la Comunidad Valenciana, donde no se ha llegado a ningún acuerdo «por el uso político que ha hecho del tema el Gobierno de Camps, pese a la voluntad de cerrarlo desde Catalunya», señalan desde la Generalitat. Actualmente hay en Valencia seis repetidores de la señal de TV-3, pero el Gobierno de Camps ya ha precintado tres. El convenio, con una vigencia de cuatro años, establece la creación de una comisión mixta de seguimiento, integrada por representantes de ambos Gobiernos, que podrá acordar la ampliación del convenio en su cobertura y extender el mismo a las radios públicas autonómicas de ambas corporaciones.

ELS RESTAURADORS DEL PALLARS JUSSÀ S'AGRUPEN

Un grupo de restauradores del Pallars Jussà creará antes de que acabe el año una asociación que aglutine a todas las empresas turísticas de la comarca con el objetivo de impulsar el turismo de la zona y la creación de nuevos paquetes turísticos. Así lo anunciaron durante la presentación ayer en Lleida de la Tardor Gastronòmica del Bolet 2010 que se llevará a cabo desde mañana hasta al 14 de noviembre en dieciséis restaurantes del Pallars Jussà. Precisamente se quieren utilizar estas jornadas como punto de partida de una asociación abierta a todos los restauradores, hoteles y empresas de deportes de aventura y de servicios turísticos de la comarca que “tengan ganas de trabajar y hacer las cosas bien hechas”, explicó Josep Maria Roca, presidente de Turisme Rural de Catalunya y propietario del restaurante Casa Roca de Sant Martí de Barcenada. Acompañado de Gabriel Serra, del Restaurant Gab’s de Terradets, y Montse Palau, de Casa Masover de Buira, Roca destacó la necesidad de estar unidos para afrontar los retos de futuro del turismo en el Pallars Jussà. En cuanto a la Tardor Gastronòmica del Bolet, que toma el relevo de las antiguas jornadas gastronómicas del Jussà, los 16 establecimientos han preparado unos menús de degustación de seis platos con la seta como producto principal con una franja de precio que va de los 25 a los 35 euros. Los restaurantes participantes son el Hotel Terradets- Restaurant del LLac, Casa Roca, Hotel Segle XX, Restaurant GAB’S, Restaurant La Cuineta, Restaurant Fa uns anys, Restaurant L’Era del Marxant, Hotel Vall Fosca, Casa Masover, Restaurant Lo Racó del Pont, Hostal Buenos Aires, Restaurant Salasse, Restaurant Dolce Vita, Bar-Restaurant Pirineu, Hostal La Canonja y Restaurant L’Era del Salasse. Durante los 30 días de Tardor Gastronòmica, los 16 restaurantes ofrecerán estos menús, aunque durante los días laborables se tendrán que reservar con antelación

Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC

La reciprocitat es va completant amb l'únic obstacle que suposa la negativa del govern valencià
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern d'Aragó, Javier Velasco, han signat avui el conveni de reciprocitat televisiva entre ambdós governs. Amb el conveni, que tindrà una vigència de quatre anys, la Franja de Ponent rebrà regularment i continuada les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió.
Una comissió mixta de seguiment, integrada per representants de tots dos governs, vetllarà pel compliment de l'acord. Aquesta comissió podrà acordar l'ampliació del conveni quant a cobertura i estendre'l a les ràdios de totes dues corporacions.
El govern valencià, un obstacle a la reciprocitat
Ara alguns dels canals de TVC ja arriben a Catalunya Nord, a les Illes i a Andorra. En canvi, al País Valencià, on durant anys es rebia TVC, a través dels repetidors d'ACPV, cada cop hi ha menys municipis que els puguin veure pels impediments de la Generalitat Valenciana, que ha fet tancar els repetidors i que es nega a arribar a cap acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya.

RAMON TREMOSA POSA EL CABDAL DEL RIU NOGUERA RIBAGORÇANA A DEBAT

El eurodiputado Ramon Tremosa (CiU) se reunió ayer en la localidad de Areny con representantes de cinco sociedades de pesca de Catalunya y Aragón con cotos en el río Noguera Ribagorçana. Durante un desayuno informal Tremosa les explicó personalmente las gestiones que ha llevado a cabo para conseguir la condena que la UE ha ejercido sobre el Estado español por la falta de caudales ecológicos y el retraso en los planes de cuenca, así como las repercusiones de la sentencia.

CONFERÈNCIA SOBRE LA MAT A PURROI

La localidad de Purroi de la Solana, en la Ribagorça aragonesa, acogió el pasado domingo un acto convocado por Convergència Democràtica de la Franja (CDF) en el que sus representantes abordaron el estado de este proyecto que ha levantado las protestasdel territorio.

Esperem que Radio Benabarre s'hagi fet ressò de la xarrada. Brualla es fill de Purroi.

FANCINE NÚM 9

ESPLUGA DE SERRA TAMBÉ TINDRÀ UN LOCAL SOCIAL

FRONT PER RECUPERAR EL CABDAL AL NOGUERA RIBAGORÇANA

El eurodiputado Ramon Tremosa (CiU) estará mañana lunes en la localidad de Areny (Ribagorça aragonesa) para explicar personalmente las gestiones que ha llevado a cabo para conseguir la condena que la UE ha ejercido sobre el Estado español por la falta de caudales ecológicos y el retraso en los planes de cuenca, así como las repercusiones de la sentencia judicial contraria a los intereses de las hidroeléctricas en cuanto a los caudales ecológicos de los ríos afectados. En el caso de la Ribagorça el tema se centra especialmente en el caudal ecológico del río Noguera Ribagorçana, cuyo estado ha sido denunciado por Tremosa. La reunión será mañana(dilluns dia 11) a las nueve de la mañana en el bar Casa Domenc de la localidad de Aren (junto a la N-230). Están convocadas todas aquellas personas vinculadas sobretodo al mundo de la pesca y el medio ambiente.

UN CENTENAR DE PERSONES ES MANIFESTEN CONTR LA MAT.

Un centenar de personas se concentraron ayer sábado al mediodía en Tremp en contra de la línea de muy alta tensión que tiene que atravesar el Pallars. La empresa pública Red Eléctrica Española SA (REESA) quiere tener para finales de año un proyecto que parte del territorio rechaza y, por eso, los contrarios a la MAT Aragón-Catalunya señalaron que harán todo lo posible para pararlo y que están emprendiendo acciones judiciales para evitar que se saque adelante el proyecto. La protesta se hizo delante mismo del Ayuntamiento de Tremp para pedir el apoyo de los políticos y las instituciones. Los manifestantes consideran que los comarcas del Pallars ya han sido bastantes solidarias con la electrificación de Catalunya acogiendo más de 350 kilómetros de líneas de muy alta tensión. En el Pirineo protestan contra la voluntad de la compañía REESA de presentar el proyecto de la autopista eléctrica antes de acabar el año, con el fin de terminarlo antes del 2013. El portavoz de los manifestantes, Josep Ferialuna, instó ayer a las autoridades a que apuesten por una cultura de protección de las poblaciones y del medio ambiente, “lejos de grandes infraestructuras dominadas por monopolios”. De hecho, los contrarios cogen de ejemplo la cultura de protección del agua que ha dado éxito a las reivindicaciones delas Terres de l’Ebre. os manifestantes pidieron los partidos políticos y a las instituciones “que se pronuncien” obre si éste -el de la MAT Aragón-Catalunya ‘tiene que ser el futuro para el país’. Según Ferialuna, REESA “quiere hacer pasar la línea de muy alta tensión Aragón- Catalunya por una antigua línea que ya fue declarada ilegal” por el Tribunal Supremo del Estado español. La plataforma contraria a la MAT del Pirineo asegura que las actuales líneas de muy alta tensión que ya pasan por el Pallars “emiten un campo magnético que provoca graves consecuencias cancerígenas que exponen a los más pequeños a posibles leucemias infantiles”. El primer proyecto de REESA para realizar la MAT en el Pallars, explicaron desde la plataforma, es de los años 90, pero la presión popular y los recursos contenciosos presentados por asociaciones de vecinos y grupos ecologistas consiguieron que el Tribunal Supremo español declarara ilegal el proyecto. En un comunicado, los anti MAT, recuerdan que este verano se reavivó la polémica cuando REESA -sin ningún tipo de autorización- invadió
propiedades privadas y terrenos comunales para plantar unas estacas que, irónicamente, parecían seguir el trazado desestimado por el Tribunal Supremo y que quería aprovechar también el tramo aragonés de pilones; pilones que también “son ilegales”, según la respuesta del gobierno español a una consulta de la Unión Europea, pero que nadie ha “osado”, todavía, desmantelar. La Plataforma hizo un llamamiento a colaborar con las instituciones, sobre todo ayuntamientos, ahora que se prevé que REESA presente el anteproyecto, pero al mismo tiempo, la plataforma desconfía del papel que quieran o puedan jugar los alcaldes, ya que hasta ahora, !pocos alcaldes y concejales participan en la plataforma o han demostrado voluntad de colaboración”. La plataforma contraria a la línea de muy alta tensión Aragón-Catalunya continuará con actividades formativas y reivindicativas, y al mismo tiempo pide la colaboración económica para hacer frente los gastos jurídicos y de edición de materiales.