diumenge, 27 de juny del 2010

TALARN REESTRENA L'ANTIC SAFAREIG


El director general d’Administració Local, Carles Bassaganya, va inaugurar ahir les obres de rehabilitació de l’antic safareig deTalarn i la urbanització del seu entorn, que ha costat 174.000 euros. El coordinador de Governació al Pirineu, JosepArdanuy, va acompanyar el director general, al costat de l’alcalde,Antoni Cirera.

PRESENTEN AL PONT DE SUERT EL LLIBRE DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA


Carles Barrull y Òscar Jané, representantes del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), presentaron el pasadoviernes en la bibilioteca del Pont de Suert un libro sobre la Guerra Civil en la Ribagorça, realizado a partir de unas jornadas sobre aspectos desconocidos de la Guerra Civil en el Pirineo, y más concretamente en la Ribagorça histórica (l’Alta Ribagorça,la Litera y el Cinca Medio). Tres años después se presenta el libro que recoge todo lo que en aquellas jornadas se expuso. Bajo el título La Guerra Civil a la Ribagorça. Textos i pensaments sobre la República, la guerra i l’exili al Pirineu, y editado bajo la supervisión de Carles Barrull y Òscar Janédel Cerib, el libro intenta explicar algunos hechos a través de especialistas franceses, aragoneses y catalanes con diversidad de visiones. La obra ya se ha convertido en uno de los libros más vendidos en l’Alta Ribagorça desde que saliera a la venta la pasada primavera. Su plataforma de despegue fue la Diada de Sant Jordi. Durante el acto en la biblioteca del Pont, Barrull y Janés tambièn presentaron un libro sobre Alcampell.

dimecres, 23 de juny del 2010

PRIMER PAS DEL SKYGAMES A LA RIBAGORÇA

El president Marcelino Iglesias i l'alcalde d'Areny de Noguera, Miguel Gracia
Foto Facebook Nuria Castells Castel

La Asociación para el Desarrollo de la Ribagorça Románica organizó ayer un macroevento en la Casa d’Arro del municipio de Montanuy al que asitieron unas 500 personas y que sirvió de presentación oficial de los próximos juegos SkyGames, que se celebrarán en 2012. La Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) ha apostado por esta zona, que integran catorce municipios de Lleida y Huesca, como sede de esta competición multidisciplinar que congrega cinco campeonatos del mundo de distintas modalidades deportivas de montaña en altura y 30 países participantes. La Ribagorça Romànica se adjudicó la candidatura de la organización de los SkyGames el pasado mes de marzo. Este certamen, conocido como las olimpiadas de los deportes de montaña en altura, se trata del mayor acontecimiento deportivo en el ámbito outdoor y supone un trampolín para la promoción de la zona y avanzar en el plan de desarrollo rural aprobado por el Ministerio de Medio Ambiente. Más de 1.000 deportistas y 100 atletas de elite representando a un total de 25 naciones se darán cita en esta competición.



dimarts, 22 de juny del 2010

UN ANY DE MUSEU DE DINOSAURIS A ARENY DE NOGUERA


Joaquín Pallarés, a la entrada del museo junto a la réplica del arenysaurio. E. F.

Casi no hemos empezado agosto y la media es de 30 personas diarias”
Más de medio millar de visitantes han pasado ya por el Museo de los Dinosaurios de Arén desde su apertura hace un mes. Inaugurado el pasado día 7 de julio, este extraordinario centro museístico permite poner en valor el amplio patrimonio paleontológico de la localidad que incluye los restos en él expuestos, pero también los yacimientos de huesos fósiles y las huellas de dinosaurio o icnitas ubicadas en las proximidades del casco urbano
.
Elena FORTUÑO09/08/2007

ARÉN.- Realizado con una inversión de 700.000 euros, se encuentra en el edificio del antiguo Ayuntamiento, en pleno casco urbano, rehabilitado gracias a las aportaciones de los sucesivos planes de obras de la DPH. La actuación ha llevado aparejado un riguroso proyecto museístico que, sobre más de 500 metros cuadrados de exposición, permite una visita intensa, ilustrativa, pero a la vez entretenida e interactiva a través de dioramas, objetos, reconstrucciones y audiovisuales.
La puesta en marcha de este museo supone culminar el trabajo de investigación que se ha venido desarrollando en el municipio entre 1997 y 2002 en cinco campañas sucesivas realizadas por la Facultad de Paleontología de la UZ, como recordó el teniente de alcalde, Joaquín Pallarés.
En este tiempo, se ha excavado en seis yacimientos (Blasi 1,Blasi 2, Blasi 3, Blasi 4, Blasi 5 y Blasi 6) con resultados muy interesantes. Tanto es así que los restos fósiles hallados, algunos de los cuales se exponen en el museo mientras que otros todavía están siendo estudiados, podrían ayudar a dilucidar el modo en que se extinguieron los dinosaurios hace 65 millones de años. Entre los restos expuestos destacan las veinte vértebras de la cola en conexión anatómica de uno de estos espléndidos animales.
ÚLTIMOS EN EXTINGUIRSE
A tenor de los hallazgos, los de Arén fueron de los últimos dinosaurios en extinguirse tras el profundo cambio climático sufrido en la tierra, por lo que serán decisivos para averiguar si se trató de un proceso brusco o paulatino. Las exhaustivas investigaciones, además de diferenciar un total de ocho especies distintas en la zona, han permitido el hallazgo de una nueva especie de dinosaurio que, en honor a la localidad, se ha dado en llamar, arenysaurio.
Precisamente, una réplica del mismo a tamaño real y de seis metros de longitud, recibe a la entrada del Museo a los visitantes. Desde el Consistorio se muestran muy satisfechos por la respuesta popular. “Casi no hemos empezado agosto y ya es una media de unas treinta personas diarias”, apuntó Pallarés. Arén, donde pasear por el casco histórico declarado conjunto histórico artístico ya es todo un lujo, ofrece, asimismo, la posibilidad de visitar el yacimiento de huesos fósiles y el de icnitas, ambos con itinerarios señalizados y accesibles. El horario de visitas del Museo es de martes a viernes de 11 a 14 horas y de 17 a 20 horas y, los fines de semana, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas.

BENVINGUT "ARENY DE NOGUERA"

Nou Portal de la Terreta i la clotada D'areny

Benvingut!!!!!!!!!

dissabte, 19 de juny del 2010

La Guerra Civil a la Ribagorça. Textos i Pensaments sobre la República, la Guerra i l'Exili al Pirineu. Presentacio al Pont de Suert divendres 25

“La Guerra Civil a la Ribagorça.
Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l’exili al Pirineu"
Coordinat per Carles Barrull i Òscar Jané
(Monografies Ripacurtia-Pagès Editors, Lleida, 2010)

Textos de: Jaume BARRULL PELEGRÍ, Irene ABAD BUIL, Ferran AISA PÀMPOLS, Jean-Pierre AMALRIC, José CUBERO, Bartolomé BENNASSAR, Josep CALVET BELLERA, Manel GIMENO LLARDÉN, Carles BARRULL PERNA, Oscar JANÉ CHECA, Antonieta JARNÉ i MÒDOL, Enrique SATUÉ OLIVÁN, Ferran SÁNCHEZ AGUSTÍ i Queralt SOLÉ i BARJAU.

(Monografies Ripacurtia, CERIb-Pagès Editors, Lleida, 2010, 252p.)

En el 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) va organitzar unes jornades arreu de la Ribagorça històrica sobre aspectes desconeguts de l’època de la II República, la Guerra Civil i la Postguerra al Pirineu. La Ribagorça, trilingüe de base, és un territori que ha patit un afebliment econòmic i demogràfic terrible en el darrer segle. Pobles, cases i famílies senceres han anat desapareixent del mapa ribagorçà per a donar lloc a un desert físic, amb algunes embranzides de recuperació en els darrers temps. La Ribagorça, tot i el seu interès històric, segueix essent la gran desconeguda pel que fa a aquest període històric que ens porta fi ns avui dia. Les administracions renescudes de la democràcia han centrat les seves preocupacions en una supervivència –comprensible– lligada al desenvolupament econòmic, lluny de qualsevol interès social i cultural.

La Guerra Civil a la Ribagorça aplega així els pensaments i recerques de catorze investigadors catalans, aragonesos i francesos. D’aquesta manera, s’intenta explicar alguns fets generals com d’altres més concrets i es pretén atorgar una diversitat de visions prou àmplia per a fer-se una idea de la situació prèvia i posterior a la guerra en aquest territori. És el primer treball sobre el tema en aquest territori, tot esperant els que puguin venir a partir d’ara. Aquesta és una finestra, potser una de les primeres, per les quals es podrà llegir i captar moments de la història ribagorçana i pirinenca del darrer segle. La il·lusió i part del nostre objectiu seria veure nèixer altres estudis més aprofundits, així com en d’altres aspectes i temes de la història del país.

19 DE JUNY "SANT GIRVÀS" PATRÓ DE LA TERRETA




La Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant “Girvàs”, situada a 1.290 metres d’altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom (la serra de Sant Gervàs), i és d’una majestuositat imponent. L’ermita és un edifici petit d’arquitectura popular del segle XVII, d’una sola nau, i pintada de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L’accés a l’ermita s’ha de fer caminant (una hora des d’on hem deixat el tot terreny), ja que està molt aïllada i és difícil l’ascensió. La romeria a l’ermita es fa el 19 de juny, tot i que pel canvi social i laboral que s’ha produït en els darrers anys, si el dia 19 és dia feiner, se celebra el diumenge següent. De totes maneres, sí que és cert que l’aplec de sant Girvàs esdevé la veritable festa de la Terreta. Aquest bocí de món on la terra és tan fluixa que no “arriba a terra”, d’aquí el nom ben trobat de Terreta. Hi acudia (abans més gent perquè la demografia era més alta), i continua acudint-hi avui, tota la conca. És tradicional de donar un pa beneït a aquells que pugin fins a l’ermita a besar la relíquia del sant. S’ha acudit a demanar el guariment dels herniats o “trencats”, i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d’aquesta realitat diferents exvots que estan penjats de les parets de l’ermita, com també testimonis directes que hem pogut recollir. Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura.

dimecres, 16 de juny del 2010

RADIO MATARRANYA A TV3


http://www.tv3.cat/videos/2970310/TN-comarques-Lleida-16062010
MIN 8:20

Radio Matarranya fa radio en català. Felicitats!

dilluns, 14 de juny del 2010

El Talladell es constitueix com a entitat municipal descentralitzada


Ahir va ser un dia històric per al poble delTalladell. Aquesta població del termemunicipal deTàrrega va adquirir l’estatus jurídic d’entitatmunicipal descentralizada (EMD) després d’haver-ne constituït la comissió gestora en un acte ple de simbolisme. Durant la sessió extraordinària convocada per la conselleria de Governació, els set vocals designats van prendre possessió del càrrec seguint un protocol similar al de la constitució d’un ajuntament.A continuació, i per votació, van elegir d’entre tots set el president de la comissió, responsabilitat que ocuparà Pere Domingo.Tota la població va participar en l’acte, que va tindre lloc a l’EspaiMolí, recentment inaugurat. Es culmina així un llarg procés administratiu iniciat per la Junta deVeïns del Talladell fa cinc anys. La sessió va comptar amb la presència del director general d’Administració Local, Carles Bassaganya, el director dels serveis territorials de Governació,Tomás Pujol, i l’alcalde deTàrrega, JoanAmézaga. D’aquesta manera, elTalladell recupera una part de l’autonomia que va perdre per decret del ministeri de Governació franquista el 16 de juliol de l’any 1969. L’alcalde JoanAmézaga va recordar aquesta data, ja que figura, des de llavors, al despatx de l’alcaldia. A més de Pere Domingo, la comissió estarà composta pels vocals MiquelAlbareda, Josep M. Estadella,Carme Inglés,Daniel Pujol, Eduard Solé i MontserratVendrell. Amb les eleccions municipals del 2011, l’òrgan constituït deixarà pas a una junta que sortirà de les urnes. Els electors delTalladell votaran dos vegades: una per definir la composició de l’arc consistorial deTàrrega i una segona per elegir el president de la junta de l’entitat municipal descentralitzada. Els sis membres restants seran designats per les forces polítiques de forma proporcional a la seua representativitat, tot i que l’ajuntament deTàrrega ha estat respectant la llista presentada pel candidat.

diumenge, 13 de juny del 2010

FIESTAS DE ARÉN CONTRA LES DE BENAVARRI




Ja han passat dues de les grans festes ribagorçanes: Areny de Noguera (22 i 23 de maig) i Benavarri (5 i 6 de juny), entre d'altres dies
. Aquests any, el primer que ja podem aplicar la Llei de Llengües, Benavarri l'ha aplicada amb un cartell bilingüe magnífic: castellà i català en un ampli paper amb un programa variat i molt ampli que crec que s'han emportat més d'una felicitació. Les coses com són ...en salvatges fins ara he estat molt crític, en el programa de festes d'aquest any sols es pot dir que Moltes Felicitats!!.

Per contra, Areny de Noguera, que sempre s'havia mostrat molt respectuosa amb aquest tema i feia cartells en castellà i català, aquest any sols ha apostat per la llengua castellana. L'opció de la Comisió de Festes ha trencat més de 15 anys de cartells bilingües i de promoció de la llengua catalana amb el silenci total de l'equip de govern del PSOE-CHA, els mateixos que a Saragossa impulsen la llei de Llengües, a la Ribagorça no s'atreveixen a aplicar-la i encara li fiquen pals a les rodes a l'hora d'aplicar-la.

El PSOE d'Areny, impulsor de la primera Declaració de Mequinensa (1984), porta governant aquesta la vila ribagorçana durant 30 anys amb majòria absoluta, caracteritzant-se per una clara política lingüística de portes enfora signant tots els Manifestos i Declaracions a favor de la cooficialització del català (1984,2002,2006) mentres que, de portes endins han apostat única i exclussivament pel castellà: la denominació oficial és ARÉN i no ARENY DE NOGUERA amb denominació bilingüe que permet la Llei de Comarcalització de la Ribagorça (2002) o la coneguda Llei de Llengües (2009); els dos espais museístics estàn exclusivament en llengua castellana, com totes les retolacions públiques, on la llengua ni cap comentari al respecte existeix.

La Ribagorça és a hores d'ara la comarca més endarrerira en temes de normalització lingüística i cap partit polític dels representats a la Comarca (PSOE-PP-PAR-CHA), CAP d'ells ha fet res per a normalitzar aquesta situació com a d'altres comarques de la Franja. Per a l'aragonès baix-ribagorçà de Graus o de Campo per al aragonès de Benasc o Castilló de Sos, si que fan alguna cosa: tallers, premis, publicacions; per al català a la Ribagorça Res de Res, ni un trist llibre. Aquesta és la dura realitat

A ARENY. Ara, que es poden fer actes en català, l'Ajuntament no els fa,tot ho fa en castellà per a voler semblar més manyos que els de Saragossa. Ara, que ha aparegut una nova formació políitica com Convergència Democràtica de la Franja que no té tantes pors als vots ni a les poltrones ni a les reaccions de Saragossa com els SOEcialistes, ara ells reneguen de la catalanitat de la seva llengua com si durant més de vint anys ells no l'haguessin reclamat. Ara sembla que volen canviar totes les regles gramaticals com si la llengua, la cultura o l'educació despenguès exclusivament del color polític d'un determinat Ajuntament i no es enen en compte altres instàncies superiors científiques, acadèmiques, universitàries, i culturals, que ara sembla que no volen escoltar seguint el mòdel del PP i del PAR i la FACAO, ajudats d'alguns grups d'extrema-dreta. Aquest és el mirall que vol el PSOE d'Areny?- Darrerament, és el que demostren un dia si i un altre també . Per molt que el PSOE ho vulguin evitar, els crios d'Areny, o la gent que va al mercat setmanal del Pont de Suert o Tremp no canvien de llengua al passar per Escales o pels Ponts d'Orrit i la Terreta o pel Pont de Montanyana. Per molts que ho vulguin la llengua,l'arenyenc que han creat al facebook és una part de la llengua catalana, tal com deien abans, i no és fruit d'unes eleccions o d'unes majòries de caire local.
A l'inici de la Guerra Civil, a l'octubre de 1936, Miguel de Unamuno va acabar un discurs públic al Paraninf de la Universitat de Salamanca amb una coneguda frase contra el General Millán Astray i d'altres militars i personalitats franquistes:
"VENCERÉIS, PERO NO CONVENCEREIS. VENCERÉIS PORQUE TENÉIS SOBRADA FUERZA BRUTA, PERO NO CONVENCERÉIS PORQUE CONVENCER SIGNIFICA PERSUADIR". Aquesta mateixa frase en que l'intelectual i polític espenyol aplicava al règim feixista, la podem dir-la al PSOE d'Areny i d'altres llocs que en clau externa adopten un determinats comportaments i en clau interna continúen amb la mateixa política cultural que Felip Vè, Primo de Rivera o Franco, i tot per a poder continuar en el poder un altra legislatura. I sort que se'n diuen SOEcialistes!!!!.
Ara el PSOE NO pot refugiar-se més en públiques Declaracions signades fa trenta anys i desprès, al poble, en petit comité desmentir-ho per a continuar amb una política cultural local nul·la més propera al PSOE d'Osca i Saragossa que a la diversitat cultural i multilingüisme de ZP o del PSC; els actes i actuacions quotidians apropen més a aquest PSOE ribagorçà al PAR i al PP que a la resta del PSOE. Si de veritat defensen la llengua catalana que ho diguin públicament i de cara al poble en un gran acte, que es deixen de petites reunions i que facin pedagogia per a comprendre, estimar, promocionar, dignificar aquesta llengua mil·lenària i sobretot que comencin a treballar per ella. ARA, amb la legalitat vigent, es el temps dels FETS i no de le MENYS PARAULES. I si no que ho diguin a tothom clarament: que ho volen fer tot en castellà i es volen oblidar del català. Però que ho diguin clarament!!.

http://carlesbarrull.blogspot.com/2010/06/fiestas-de-aren-contra-les-de-benavarri.html

dissabte, 12 de juny del 2010

CONEIXER MILLOR L'OS AJUDARIA A CONVIURE-HI



El biólogo experto en oso pardo Marc Alonso, el presidente y el vicepresidente de la asociación Nature Comminges, y la bióloga y educadora ambiental Eva Jordà fueron invitados por la AGIPNAESM para contribuir en la formación de los guías de Val d’Aran, Pallars y l’Alta Ribagorça, a la que también asistieron agentes rurales de Catalunya, en el refugio Era Honeria (Val de Toràn). Los expertos participantes en esta actividad coincidieron en que es la primera vez que se organiza un encuentro de este tipo entre Francia y el Estado Español, desde la introducción de los osos del Pirineo central, y advirtieron de la necesidad de que haya más información para los vecinos de las poblaciones y los guías que conviven con esta especie y con otras grandes especies, especialmente en temporadas de batidas. Marc Alonso explicó que osos y jabalíes comparten bosques coincidiendo con las batidas de caza, y las consecuencias que en ocasiones se convierten en noticias negativas para el plantígrado. Alonso añadió que cuando hay un encontronazo por sorpresa, los osos pardos tienen la costumbre de hacer cargas de advertencia y ponerse de pie, sin atacar, si no nos movemos se irá tras la exhibición de fuerza. El experto puntualizó que este es el principal motivo de incidentes y que han sido siempre con cazadores, cuyos perros los ponen nerviosos y ante la exhibición el cazador acaba disparando y el oso pegando manotazo para apartar al “estorbo”. En cuanto a la cantidad de individuos, Alonso reveló que en las analíticas genéticas realizadas en los últimos cuatro años en Catalunya se contabilizan 17 osos, pero se cree que hay más sin identificar. Algunos guías mostraron su interés en ofertar el oso pardo como reclamo turístico, y la ponente Eva Jordà propuso que se venda Pirineo y no solamente una especie, aunque reconoció que el oso vende.

dimarts, 1 de juny del 2010

LA LLENGUA DE CASTIGALEU



http://www.tv3.cat/videos/741019/1500-mots-catalans-propis-de-la-Ribagorca




SERRA D'OR, ABRIL 2010, P.109 http://www.serrador.cat/ http://www.pamsa.cat/
AUTOR: ALBERT MANENT

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.

http://cerib.blogspot.com/2010/06/la-llengua-de-castigaleu-i-serra-dor.html