divendres, 30 d’abril del 2010

Referèndums 25-A al Pirineu: la independència de la vaca bruna

3

Aquest cap de setmana he estat amb la família a la Ribagorça i al Pallars per un doble motiu. D'una banda, visitant ramaders i seguint el sisè concurs de la vaca bruna dels Pirineus, celebrat a la Torre de Capdella (Vall Fosca, Pallars Jussà). D'altra banda, acompanyant i seguint els referèndums sobre la independència de Catalunya al Pallars i sobre la segregació municipal de la Terreta. Aquest darrer cas fa referència als 15 municipis ribagorçans agregats per Franco a Tremp el 1971, en contra de l'opinió dels seu habitants (a la foto hi surt el gran amic Lluís amb la seva filla Maria exercint els seus drets democràtics de ciutadà aquest diumenge, al Casal dels Voltors de la Torre de Tamúrcia). Aquí teniu unes reflexions sobre els referèndums després de veure la trempera i la feinada que ha fet la gent del Pallars Jussà, sobre els problemes de mobilitat dels ribagorçans agregats per la força a Tremp (han de fer de 70 a 120 quilòmetres, només anada, pujant i baixant colls de muntanya per a anar a fer gestions administratives, quan El Pont de Suert és a 20 minuts de cotxe, seguint la bona carretera que puja pel riu Noguera Ribagorçana). I tot plegat i debatut ho relligo amb el futur de la vaca bruna dels Pirineus.



“En qüestió de separatismes sempre han estat més els separadors que els separatistes”, va escriure el 1974 don Camilo José Cela. Certament, la retallada de l’Estatut que està fent el Tribunal Constitucional està separant un nombre cada cop més grans de catalans, els quals tenen incentius racionals creixents per a demanar un Estat propi. Els alts funcionaris de l’Estat madrilenys es neguen a compartir el poder, atès que estem parlant d’un Estatut federal, no pas confederal. A Tremp vaig participar el dissabte a la tarda passat al concert que el cor i l’orfeó de la ciutat van fer plegats per donar suport al referèndum: veure tota aquella gent culta i civilitzada cantant cançons catalanes em recordava les repúbliques bàltiques al 1990, on els concerts obrien les manifestacions. El dissabte al vespre a La Pobla de Segur vaig participar amb Santi Espot en el míting de tancament de campanya, amb posterior sopar popular. I el diumenge al matí, liderats pel prestigiós geòleg internacional Lluís Ardèvol, pallarès universal, els voluntaris del Pallars decideix ja van parar les taules a la seu del consell comarcal.

El record que tinc de les votacions, ara que ja han passat uns dies del referèndum del 25 d’abril, és aquesta: molta gent jove, que vota diferents opcions polítiques, estudiants i professionals de diversos camps, treballant plegats per una causa de país. Aquesta confiança generada i la feina conjunta amb visió de futur és el millor resultat de la consulta, al marge de la participació. Una participació que al Pallars, sobre padró, va oscil·lar entre el 22% i el 35% segons els pobles, unes xifres que sobre cens se situen entre 5 i 10 punts percentuals per sobre. No està gens malament per a no tenir cap suport institucional ni dels mitjans de comunicació.

Segregació de la Terreta: El ressò mediàtic d’aquesta segona consulta ha estat molt gran, si es té en compte que a la banda ribagorçana de l’actual Pallars Jussà només hi viuen unes 150 persones. Per a disgust de l’actual alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, aquesta consulta ha saltat a tota pàgina als diaris de Lleida, als diaris digitals, a l‘ACN i fins i tot Jordi Basté, descendent de Sapeira on hi feia estades de petit a l’estiu, la va esmentar el dilluns 26 d’abril a RAC-1. Alguns dels 15 antics municipis que Franco va agregar a Tremp el 1971 no tenen els camins asfaltats, amb la qual cosa a l’hivern molts dies els nens no poden anar a l’escola perquè el transport escolar no pot passar pels camins enfangats i/o glaçats: això està passant a Catalunya el 2010, no el 1910!! Les promeses del govern tripartit a la Terreta han estat paper mullat. I això que aquest municipis pertanyen a la Vall dels Voltors, on s’hi poden trobar tots els rapinyaries d’Europa, que té una bellesa natural que sempre sorprèn els que la visiten.

De fet, l’informe que Miquel Roca va fer als anys 90 per a millorar la reordenació territorial de Catalunya ja demanava que aquests municipis passessin a dependre de l’Alta Ribagorça, atesa la proximitat amb la seva capital El Pont de Suert. En els Pirineus catalans la comunicació sempre s’ha articulat de nord a sud, seguint el curs dels rius, i sempre ha estat més difícil la comunicació entre valls per causa de les altes muntanyes que separen les conces. La recent segregació de La Canonja del municipi de Tarragona ha donat esperances als habitants de la Terreta de que algun dia es pugui esmenar l’alcaldada de Franco.

Vaig donar suport a aquesta consulta, només faltaria, atès que els meus millors amics de la comarca pateixen diàriament no només l’absurda frontera entre Aragó i Catalunya (el riu Noguera Ribagorçana), sinó també el greuge constant que suposa haver d’anar a Tremp a fer gestions que es podrien fer molt més còmodament a El Pont de Suert.

La consulta de la Terreta va tenir una participació superior al 60% del cens i el 90% dels vots van ser favorables a la segregació: fixeu-vos que es compleixen els requisits de la Unió Europea que van ser exigits, recentment, per a reconèixer fa poc la independència del Kosovo. No us perdeu el blog de Carles Barrull si en voleu tenir més detalls i informació.

Vaca bruna: El dissabte 24 d’abril vaig visitar, seguit d’un càmera de la Comissió Europea, les 80 vaques que Carles de Concurrell té escampades per la seva gran finca a la banda catalana del riu. D’aquí a poques setmanes podré penjar al web un vídeo molt bonic, atès que no m’ho vaig pensar dos cops quan em van dir que, per explica què fa un eurodiputat quan visita la seva circumscripció: atès que ara estem començant a parlar sobre la reforma de la PAC, cal escoltar els ramaders. Vàrem tenir sort amb el dia, amb moltes clarianes i bona llum.

El darrer diumenge d'abril vaig participar en el sisè concurs de la vaca bruna dels Pirineus a la Torre de Cabdella (Vall Fosca, Pallars Jussà). Mai abans no havia assistit a una concurs de vaques, en les seves moltes i diferents modalitats (animals joves, grans, mascles i femelles,...), i he de reconèixer que va ser un espectacle fascinant: fins i tot els meus fills petits hi van quedar enganxats durant quasi dues hores seguides, embadalits amb l'espectacle inigualable de la desfilada contínua de tot tipus vaques brunes dels Pirineus.

L'origen de la vaca bruna se situa a les comarques del Pirineu lleidatà, per bé que la raça actual prové d'una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana i bovins de la “raça parda” alpina procedents de Suïssa. Les primeres fonts parlen d'importacions de vaques suïsses al 1922, però es té evidència que al voltant del 1880 ja n'hi havia a la Vall d'Aran. Actualment el cens aproximat de vaques brunes a Catalunya supera els 30.000 exemplars de més de 2 anys, atès que la raça s'ha estès gairebé per la meitat del territori català. Inicialment la vaca bruna era molt valorada per la seva triple aptitud: carn, llet i treball. Més endavant es va anar convertint en una raça d'aptitud mixta carn-llet i avui ja només se centra en la producció de carn.

L'aposta dels ramaders catalans de crear una marca que singularitza la vaca bruna és clau per crear un mercat interior propi que valori la producció pròpia, tal com fan tots els països europeus seriosos. En aquests països molta gent és conscient que, sense una certa discriminació positiva dels consumidors en favor de les races autòctones, la ramaderia europea no té cap futur. Per això cal celebrar el sentit de país demostrat una vegada més pel FC Barcelona, que en el passat partit de lliga contra el Deportivo va autoritzar l'exhibició, a dins de l'estadi, d'uns quants exemplars de vaca bruna, per a grata sorpresa de grans i petits.

Si Catalunya fos un país normal el suport a aquest sector seria un suport estratègic: si bé tots som conscients que ens cal una certa autosuficiència energètica, i per això acceptem les subvencions a les energies renovables, no hi ha consciència que l'autosuficiència alimentària és encara més important per a un país. De fet, molta poca gent sap que, si desapareix l'agricultura i la ramaderia catalana, una bona part de la potent indústria agroalimentària catalana també desapareixerà. Aquesta autosuficiència equival a la sobirania: Als restaurants, doncs, tots a demanar filets de vaca bruna, que ja n'hi ha alguns que la tenen a la carta com a tal.

dijous, 29 d’abril del 2010

LA PLATAFORMA ANTI MAT INFORMARA EL PROPER DIA 1 ALS MASOS DE TAMURCIA (el diari està equivocat)




El próximo 1 de mayo, coincidiendo con la Fiesta que se llevará a cabo en el núcleo dels Masos de Tamúrcia (la Terreta), la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica informará a los presentes mediante paneles informativos y folletos acerca de los proyectos de REESA que afectan a esta zona y a la Ribagorça aragonesa. Para esta semana la Plataforma anti MAT tambièn realizará charlas informativas en la Pobla de Segur (mañana) y en Sort (el viernes).

dimecres, 28 d’abril del 2010

L'AJUNTAMENT DE TREMP JA CONEIX EL RESULTAT DEL REFERENDUM DE LA TERRETA


Los organizadores de la votación popular para la segregación de la Terreta, que se celebró este domingo, entregaron el acta con los resultados al Ayuntamiento de Tremp. Los promotores de la consulta se querían entrevistar con el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, para darle los resultados de la consulta y hacerlo conocedor de la voluntad de la Terreta de segregarse del municipio de Tremp.

dimarts, 27 d’abril del 2010


Los 15 pueblos de la zona conocida como la Terreta, en la parte más cercana a Aragón del Pallars Jussà, pertenecen al municipio de Tremp pero están separados de esta ciudad por varias cadenas montañosas y un tramo de 80 kilómetros de carretera en pésimas condiciones. Hasta 1970 estos pueblos se agrupaban en dos municipios independientes, Espluga de Serra y Sapeira, aunque entonces se incorporaron a Tremp.

Los vecinos denuncian que siguen con los mismos servicios que hace 40 años, con lo cual se han propuesto recuperar la independencia. En una consulta, de los 150 vecinos con derecho a voto se pronunciaron 65. De estos, 60 lo hicieron a favor de la segregación y tres en contra. Los dos votos restantes fueron uno en blanco y el otro, nulo.

A partir de ahora los vecinos iniciarán los trámites para segregarse de forma oficial. Primero notificarán el resultado de la consulta a todos los grupos políticos del Ayuntamiento, cuyo alcalde es el delegado de la Generalitat en el Alt Pirineu, Víctor Orrit, y en función de su reacción están dispuestos incluso a recoger firmas y tramitarlo como iniciativa popular en el Parlament.

Sus reivindicaciones están relacionadas tanto con los servicios básicos, por ejemplo la pavimentación de las calles, el alcantarillado o la asistencia médica y la escolarización, como con los trámites burocráticos, ya que para cualquier cosa tienen que ir al ayuntamiento de la capital, que tienen a más de una hora de camino. En este sentido, los vecinos han reclamado en reiteradas ocasiones que el consistorio envíe una delegación para según qué trámites con cierta periodicidad a alguno de los pueblos, aunque no les ha sido concedido. Asimismo, para votar tienen que ir también a Tremp, con lo cual la consulta de ayer fue histórica porque trajo una urna a la Torre de Tamúrcia por primera vez en 40 años.

Otro motivo de enojo para los vecinos de estos pueblos es que pueblos cercanos pero pertenecientes a otras administraciones, como Areny, localidad aragonesa, tienen servicios mucho mejores en todos los aspectos. A nivel de comunicaciones también les compensa independizarse porque quedan mucho más cerca de ejes viarios de l'Alta Ribagorça y la Ribagorza aragonesa, como la N-230. De hecho, ahora algunos jóvenes ya van al instituto al Pont de Suert.

dilluns, 26 d’abril del 2010

L'ALCALDE DE TREMP NO SAVIA RES DEL REFERENDUM DE LA TERRETA

El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, dijo ayer que el consistorio de la ciudad no tenía constancia por los cauces oficiales de la intención de los vecinos de la Terreta de organizar un referéndum sobre la segregación de estos núcleos del municipio de Tremp, realizada el domingo. Orrit, que realizó estas declaraciones a Catalunya Ràdio, considera que existen otras vías para conseguirla segregación antes que realizar un referéndum como el que tuvo lugar el pasado domingo. En la consulta, sólo tres vecinos de la Terreta emitieron un voto negativo a la segregación, mientras que 60 lo hicieron a favor de separarse de la capital del Jussà y se registró un voto en blanco y otro nulo. En total, la participación fue de 65 personas, lo que supone un 60% de la población con derecho a voto. Los vecinos tienen la intención de recoger firmas y presentarlas como iniciativa legislativa popular.








http://www.tv3.cat/videos/2864430/TN-comarques-Lleida-26042010

La Terreta decideix segregar-se de Tremp
Els veïns de la Terreta han decidit segregar-se del municipi de Tremp amb 60 vots afirmatius deltotal de 65 emesos. El resultat de la votació popular ha estat rotund: 60 vots afirmatius, 3 de
negatius, 1 blanc i 1 nul. Els promotors de la consulta han valorat positivament el resultat donada la alta participació, al voltant del 60%. Aquest dilluns mateix faran arribar els resultats a tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tremp i de manera immediata començaran les accions per poder ser municipi independent. Els veïns han dit que iniciaran una recollida de signatures per entrar la segregació de la Terreta com a iniciativa popular al Parlament. Els 15 nuclis de la Terreta sumen unes 150 persones. Per Marta Lluvich.












NOMES 3 VOTS EN CONTRA DE LA SEGREGACIO


Los vecinos de la Terreta han decidido segregarse del municipio de Tremp con 60 votos a favor del total de 65 emitidos. El resultado de la votación popular ha sido rotundo: 60 votos afirmativos, 3 negativos, 1 blanco y 1 nulo. Los promotores de la consulta valoraron positivamente el resultado dada la alta participación, en torno al 60%. Hoy lunes mismo harán llegar los resultados a todos los grupos políticos del Ayuntamiento de Tremp y de manera inmediata empezarán las acciones por poder ser un municipio independiente segregado de la capital del Pallars Jussà. Los vecinos explicaron ayer que iniciarán una recogida de firmas para enviar la segregación de la Terreta como iniciativa popular al Parlament de Catalunya. Los 15 núcleos de la Terreta suman unas 150 personas. La iniciativa se ha realizado el mismo día y en el mismo lugar que la consulta por la independencia de Catalunya, en el local del Casal dels Voltors, en Torre de Tamúrcia, de manera que los vecinos de la Terreta que vayan podrán depositar papeletas en dos urnas, una para la independencia de Catalunya y otra para la independencia de la Terreta. La Terreta está formada por los núcleos de Castarné, Llastarri, Pont d’Orrit, Masos d’Espluga, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Espluga de Serra, Torogó, Escarlà, Tercui, Castissent, Aulàs, Sapeira, Esplugafreda y Espills, que suman un total de 150 vecinos. Hasta 1969 los núcleos de la Terreta se agrupaban en dos municipios (Sapeira y Espluga de Serra) y a partir de 1970 todos pasaron en bloque a Tremp. La vinculación con Tremp siempre ha sido poco fluida porque les separan 100 kilómetros y la gente de la Terreta siempre se ha sentido más ribagorzana que pallaresa, por lo que de independizarse quizás preferirían pasar a pertenecer a l’Alta Ribagorça.

LA TERRETA VOTA PER LA SEGREGACIÓ






Els veïns de la Terreta han decidit segregar-se del municipi de Tremp amb 60 vots afirmatius del total de 65 emesos. El resultat de la votació popular ha estat rotund: 60 vots afirmatius, 3 de negatius, 1 blanc i 1 nul. Els promotors de la consulta han valorat positivament el resultat donada la alta participació, al voltant del 60%. Aquest dilluns mateix faran arribar els resultats a tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tremp i de manera immediata començaran les accions per poder ser municipi independent. Els veïns han dit que iniciaran una recollida de signatures per entrar la segregació de la Terreta com a iniciativa popular al Parlament. Els 15 nuclis de la Terreta sumen unes 150 persones.

dimecres, 21 d’abril del 2010

REFERENDUM PER DECIDIR EL FUTUR DE LA TERRETA



Els veïns de la Terreta lamenten la deixadesa de l'Ajuntament de Tremp amb aquest territori. Expliquen que en molts pobles encara no disposen de serveis bàsics com clavegueram, enllumenat públic o carrers i carreteres pavimentades. A 500 metres del poble d'Orrit, hi ha el d'Areny, pertanyent a l'Aragó. La gent de la Terreta veu com els seus veïns aragonesos tenen totes les carreteres ben pavimentades i els carrers arreglats.

Els pobles de la Terreta estan separats dels de Tremp per diferents serres muntanyoses i per anar a Tremp, cap de municipi, i el més privilegiat ha de fer 80 quilòmetres per una carretera plena de revolts. Lluís Bonet, veí d'Orrit, explica que 'per anar a fer un tràmit a l'Ajuntament tardo una hora, el mateix que tardaven fa quaranta anys travessant la serra a peu'. Bonet afegeix que moltes vegades el mateix Ajuntament no és conscient d'aquest fet i els diuen 'tornà demà' a buscar el certificat. Bonet afegeix que no costaria res que un cop per setmana tècnics de l'Ajuntament es desplacessin a la zona per evitar constants i llargs desplaçaments dels veïns. Aquesta demanda dels veïns no l'han vist satisfeta en tots aquests anys.

'La única solució és desvincular-nos de Tremp i quan abans millor' explica Bonet. 'Fa molts anys que demanem poder votar a la Terreta i no ho hem pogut aconseguir mai, i ara, sortosament, el dia 25 ho podrem fer en una consulta popular que no depèn de l'Ajuntament de Tremp, perquè si fos així no ens deixarien votar a la Torre de Tamúrcia' explica el veí d'Orrit.

Carles Pascual, veí d'Espills, explica que han decidit tirar endavant aquesta consulta davant el 'deixament de l'Ajuntament cara als veïns d'aquesta zona'. I afegeix: 'si aconseguim ser municipi independent serem nosaltres els qui decidirem el que hem de fer'. Per Pascual 'veure les necessitats de la Terreta des de Tremp, a una hora mínim en cotxe, és molt complicat'.

Enric Barrull, veí de la Torre de Tamúrcia, explica que en aquesta zona hi ha molts recursos naturals dels que l'Ajuntament en treu molts beneficis i que aquestos no reverteixen a la Terreta. Ser municipi independent, per Barrull, possibilitaria poder gestionar tots aquests recursos i els beneficis que generen.

A Espluga Serra hi ha escola però els que han d'anar al institut i van a el Pont de Suet, comarca de l'Alta Ribagorça, per proximitat. Pel que fa al metge els atent el d'Areny (Aragó) per un conveni que hi ha entre el Departament de Salut de Catalunya i el d'Aragó. Les relacions comercials són amb Tremp, municipi al que pertanyen, però també amb la Ribagorça aragonesa i amb l'Alta Ribagorça, que la tenen a poc més de 25 quilòmetres de bona carretera, la N-230.

La Terreta la integren, entre d'altres, els pobles d'Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó, Tercui, Escarla, Espells i la Torre de Tamúrcia. Aquest últim serà el que acollirà la consulta popular. Es farà a la Casa dels Voltors, cedida per l'Ajuntament de Tremp per fer la consulta per la independència de Catalunya, promoguda per la plataforma Lo Pallars Decideix. La gent podrà votar des de les 09.00 fins a les 20.00 hores.

XERRADES SOBRE LA MAT

Mentre els nostres alcaldes es reuneixen amb REESA a Lleida, nosaltres, que no som tan ingenus com per a debatre amb qui ha demostrat ser uns campions de la fal·làcia i la mentida, seguim obstinats a informar de forma fefaent als nostres veïns de tot el que ens ve al damunt amb el projecte d'Autopista Elèctrica entre Peñalba, Montsó i Isona i el "recreixement" de la línia de Foradada del Toscar a la Pobla de Segur (una funció que, sens dubte, correspondria als nostres alcaldes si visquéssim en un país de major i més sòlida cultura democràtica).
Així, com veieu pel cartell que encapçala aquestes línies, els nostres companys del Pallars han preparat un parell de jornades en les quals es desenvoluparan les xerrades d'Enric Duran, membre destacat del moviment "Podem viure sense capitalisme", en les quals s'informarà sobre els projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques i sobre el sistema capitalista que permet i afavoreix, precisament, aquest tipus de projectes, portats a terme en contra del territori i els seus pobladors i que només serveixen, donades les seves característiques, per a especular, obtenint els màxims beneficis, amb el transport d'energia elèctrica (monopolitzat per REESA gràcies a una liberalització salvatge).
Les cites són:
  • "Voldries 400.000 volts per sobre de casa teva", dijous 29 d'abril, 19:30 hores, en el Molí d'oli de la Pobla de Segur
  • "Podem viure sense capitalisme", divendres 30 d'abril, 18 hores, en l'Ateneu de la Muntanya (Carrer Major nº 5) de Sort
D'altra banda us recordem que el proper 7 de maig és la pròxima Assemblea de la Plataforma a Tremp i que el 14 de maig contarem amb Pedro Costa en Graus.

Informació publicada pels nostres amics de "ALTA TENSIO"
http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/04/charlas-informativas-de-la-plataforma.html

diumenge, 18 d’abril del 2010

NOMES TOT TERRENYS PODEN CIRCULAR PER ALGUNS CAMINS DE LA TERRETA


Transitar pels camins de la Terreta s’ha convertit en un autèntic repte. Les pluges de l’hivern passat han agreujat una situació que ja era dolenta. Avui per desplaçar-se per la majoria de pistes es necessari un vehicle tot terreny. Des de fa molt temps el manteniment de les diferents vies de comunicació és nul, només es fan petites reparacions quan per culpa de fortes tempestes queda tallada la pista, aleshores una maquina torna a obrir el camí.

Una de les pistes que es troba en més mal estat es la que dona accés al bosc “costa de les costes” (obac de Sapeira).

http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=sapeira&sll=40.396764,-3.713379&sspn=12.476512,19.753418&ie=UTF8&hq=&hnear=Sapeira,+Tremp,+Lleida,+Catalunya&ll=42.253362,0.755396&spn=0.047393,0.077162&t=h&z=14

Aquesta pista que surt des del pont d’Orrit porta fins un bosc que ja te més de 30 anys. En aquest bosc tampoc s’hi fa cap tipus de manteniment (està ple de matolls i de vegetació baixa que, amb les restes d’arbres caiguts i branques, son un factor de risc d’incendi de cara a l’estiu). Si afegim que pel camí del obac es impossible la circulació de qualsevol vehicle gran (camions, tractors amb cubes d’aigua...) ja tenim el problema plantejat; en cas d’incendi, com accedirien els equips de bombers a la zona del foc?


CARTELL OFICIAL REFERENDUM

EL PROJECTE "LA TERRETA, MUNICIPI 948" INICIA EL SEU PROCÉS



Un iniciativa popular en la Terreta (zona que agrupa a una quincena de núcleos pertenecientes al municipio de Tremp en la frontera con la Ribagorça) ha promovido una consulta el próximo 25 de abril para preguntar a los habitantes de esta zona si desean la segregación de la Terreta del municipio de Tremp para convertise en municipio propio. Según confirmó ayer el presidente de la asociación Cultural de la Terreta, Carles Pascual, la consulta se hará el mismo día y en el mismo lugar que la consulta por la independencia de Catalunya (promovida por Lo PallarsDecideix). Dicha consulta está prevista el domingo 25 de abril en el local del Casal dels Voltors, en Torre de Tamúrcia desde las 11 a las 20 horas, de manera que los vecinos de la Terreta que vayan podrán depositar papeletas en dos urnas, una para la independencia de Catalunya y otra para la independencia de la Terreta. La Terreta está formada por los núcleos de Castarné, Llastarri, Pont d’Orrit, Masos d’Espluga, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Espluga de Serra, Torogó, Escarlà, Tercui, Castissent, Aulàs, Sapeira, Esplugafreday Espills, que suman un total de 150 vecinos. Hasta 1969 los núcleos de la Terreta se agrupaban en dos municipios (Sapeira y Espluga de Serra) y a partir de 1970 todos pasaron en bloque a Tremp. La vinculación con Tremp siempre ha sido poco fluida porque les separan 100 kilómetros y porque la gente de la Terreta siempre se ha sentido más ribagorzana que pallaresa, por lo que de prosperar la iniciativa popular e independizarse quizás preferirían pasar a pertenecer a l’Alta Ribagorça antes que permanecer en el Pallars Jussà. Aunque la consulta no sea vinculante, para que prospere la iniciativa y se inicien los trámites para la segregación de la Terreta, Pascual cree que debe estar avalada por más del 50 por ciento de las papeletas el día 25, es decir, 100 o más de 100 votos.